Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Olga, una veïna de l’Hospitalet de Llobregat de 54 anys, va morir per suïcidi el passat 7 de setembre, cinc mesos després de ser desnonada del pis del barri de Santa Eulàlia on havia viscut durant més de dues dècades. Era mare de dues filles, una de les quals menor d’edat.
La família, les amistats i el sindicat d’habitatge del barri denuncien que la dona no va rebre una alternativa residencial adequada després de perdre casa seva. També reclamen que s’investigui l’actuació de les administracions i alerten de les conseqüències que pot tenir la inseguretat residencial sobre la salut mental.
EL PROTOCOL ANTISUÏCIDI ES VA ACTIVAR ABANS DEL DESNONAMENT
El desnonament estava programat per al 15 d’abril. La nit anterior, després que l’Olga manifestés la intenció de llevar-se la vida, es va activar el protocol antisuïcidi i va ser traslladada d’urgència a l’Hospital de Bellvitge.
El seu advocat va demanar al jutjat que suspengués el llançament davant d’aquesta situació, però l’execució va continuar endavant. Segons la versió del sindicat d’habitatge recollida per SER Catalunya, el magistrat va considerar que la família estava actuant de mala fe. No ha transcendit públicament la versió del jutjat sobre aquesta afirmació.
D’UNA HIPOTECA A UN LLOGUER SOCIAL
L’Olga havia comprat l’habitatge més de vint anys enrere mitjançant una hipoteca contractada amb el Banc Sabadell. Després de separar-se i perdre la feina, va deixar de poder assumir les quotes.
Davant d’aquesta situació, va arribar a un acord amb l’entitat financera: el banc es quedava amb el pis i ella podia continuar vivint-hi mitjançant un lloguer social. Aquest règim es va mantenir fins que l’immoble va passar a mans de Promontoria Real Estate, que posteriorment va impulsar el procés per recuperar l’habitatge.
La família i el sindicat asseguren que van aconseguir ajornar temporalment el desnonament, però que el procediment es va reactivar després de decaure la moratòria estatal que protegia determinades famílies vulnerables.
EL FINAL DE LA MORATÒRIA ANTIDESNONAMENTS
La protecció, creada durant la pandèmia, permetia suspendre alguns desnonaments quan els serveis socials acreditaven una situació de vulnerabilitat i un jutge n’autoritzava l’aplicació. El Congrés va rebutjar la continuïtat del denominat escut social amb els vots contraris del PP, Vox i Junts.
La fi de la moratòria va provocar mobilitzacions dels sindicats d’habitatge, la PAH, UGT i CCOO, que van advertir que desenes de milers de famílies vulnerables podien tornar a quedar exposades a procediments de desnonament.
En el cas de l’Olga, el seu entorn responsabilitza el fons propietari i les institucions de no haver evitat que quedés sense una solució residencial. Aquestes acusacions corresponen a la versió de la família i del sindicat; SER Catalunya no recull cap resposta de les administracions, l’entitat bancària o l’empresa propietària.
Si tu o algú del teu entorn necessita ajuda, podeu trucar al 061 Salut Respon. En una emergència immediata, cal trucar al 112.
