Dos mossos s'infiltren en una assemblea de docents en vaga

Les organitzacions sindicals han qüestionat la “qualitat democràtica” de l’executiu català i han exigit explicacions sobre aquests fets

08 de maig de 2026 a les 09:01h
Actualitzat: 08 de maig de 2026 a les 09:01h

Els sindicats convocants de la vaga a l’educació han carregat contra el Govern arran del suposat cas de dues agents dels Mossos d’Esquadra infiltrades en una assemblea de docents a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Les organitzacions sindicals han qüestionat la “qualitat democràtica” de l’executiu català i han exigit explicacions sobre aquests fets.

En un comunicat conjunt, Ustec-Stes IAC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical asseguren que el Govern, “lluny de negociar amb el cos de treballadores de l’educació de Catalunya”, està mostrant “les seves prioritats”, que segons denuncien passen per “enviar agents de paisà” per “espiar el personal educatiu”.

Segons la versió de la CGT, l’assemblea es va celebrar dimecres amb treballadors del Consorci d’Educació de Barcelona i del Barcelonès. El sindicat assegura que docents presents a la reunió van identificar dues mosses de paisà que haurien participat en altres manifestacions de manera uniformada. En ser interpel·lades, haurien afirmat que treballaven en un centre educatiu del consorci, però un professor del mateix centre ho va desmentir i les dues dones van marxar del recinte.

La secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené, ha qualificat els fets d’“atac directe a la llibertat de reunió i d’associació” i ha denunciat que “coarten els drets sindicals i la lluita educativa”. Gené ha acusat el Govern d’Illa i la consellera Niubó de negar-se “a parlar amb els sindicats que convoquen la vaga” mentre, segons ha dit, envia “la policia a posar l’orella”. “Exigim al PSC que s’assegui a negociar d’una vegada i escolti el col·lectiu educatiu”, ha afegit.

Esquerra Republicana ha registrat preguntes al Govern dirigides als departaments d’Interior i d’Educació per conèixer “l’abast de l’actuació policial” i qüestionar-ne la “proporcionalitat”. El grup també ha anunciat que portarà la qüestió a la compareixença de Niubó prevista per al dimarts 19 de maig a la comissió d’Educació del Parlament. Els republicans consideren que si els fets es confirmen serien “inacceptables”.

Els Comuns han reclamat que Parlon, Niubó i Trapero compareguin al Parlament. La presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha advertit en un missatge a X que, “si es confirma”, s’haurien “traspassat totes les línies vermelles”. “El dret a sindicar-se i de reunió no es poden veure amenaçats. Són docents, no criminals”, ha afirmat. Albiach també ha demanat al Govern que doni “totes les explicacions” i, “arribat el cas”, assumeixi responsabilitats.

Per part de la CUP, el diputat Xavier Pellicer ha exigit al Departament d’Interior i al Govern que siguin “clars” i aclareixin “de forma immediata” si s’estan enviant Mossos d’Esquadra infiltrats a reunions de la comunitat educativa. Pellicer ha alertat que una actuació d’aquest tipus suposaria traspassar una “línia vermella” de manera “molt greu”.

Junts també s’ha sumat a les peticions d’explicacions. La diputada Anna Erra ha denunciat a X una “inexplicable acció” i ha acusat el Departament de controlar “la llibertat de reunió i expressió dels docents”. “Fins a on hem arribat!!!”, ha escrit Erra, que ha anunciat que Junts demana la compareixença de la consellera Niubó. “Exigim explicacions”, ha afegit.

Els sindicats també han criticat el pla pilot impulsat per introduir policies als centres educatius, una iniciativa que, remarquen, “en cap moment” ha format part de les reivindicacions de les mobilitzacions en defensa de l’educació pública.

Davant aquesta situació, les quatre organitzacions reclamen que el Govern “doni explicacions per aquests fets” i “aclareixi si és una pràctica que ha fet des de l’inici de les mobilitzacions”.

A més, exigeixen la retirada del pla pilot i “la fi de tota ingerència del cos de Mossos d’Esquadra als centres i el personal educatiu”.

Finalment, els sindicats defensen que el dret sindical i el dret de reunió són “drets fonamentals” i alerten que aquests “són vulnerats quan es donen aquestes praxis policials”.

Sobre l'autor
Adrià Torres foto
Adrià Torres
Veure biografia
El més llegit