Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Flors, una placa amb el seu nom i una llauna. Així va acomiadar divendres Arrels en Pere López, un home de 63 anys que vivia al carrer a Barcelona i que l’equip de carrer de l’entitat acompanyava des de feia un any i mig.
En Pere va morir a l’Hospital de Sant Pau, després que membres d’Arrels el trobessin en mal estat i alertessin una ambulància. És una de les 21 persones sense llar de les quals l’entitat ha tingut coneixement de la mort des de principi d’any. D’aquestes, onze vivien al carrer en el moment de la defunció.
“Les persones que viuen al carrer també tenen noms”
L’educadora social Aranxa Carassa recorda en Pere com “una persona molt afable, molt alegre”, amb qui va establir un vincle des del primer moment. Li agradava parlar de política, de la monarquia i, de vegades, també de la família, tot i que era un tema més difícil per a ell.
Arrels el descriu com una persona divertida, amb sentit de l’humor, crítica amb la societat i especialment sensible davant les injustícies. “Quan li preguntaven què necessitava, sovint demanava poca cosa: alguna peça de roba o un refresc”, explica.
“Acostumem a posar flors sempre i després un objecte que representi una mica la persona”, explica Carassa. En el seu cas, també hi van col·locar una placa identificativa. “Les persones que viuen al carrer també tenen noms, cognoms, data d’aniversari”, reivindica. “És una manera de dignificar la seva mort.”
Quatre morts aquest estiu
Només durant els mesos de juliol i agost, Arrels ha conegut la mort de quatre persones que vivien al carrer a Barcelona. A banda d’en Pere, l’entitat recorda Raúl E., de 49 anys, que va morir a l’hospital; Lauris D., de 34 anys, que va morir el 9 d’agost en un banc al barri de les Corts, i Sergi Lluís M., de 51 anys, que va morir al carrer el 18 d’agost.
Segons l’entitat, de les onze persones que vivien al ras i han mort aquest any, vuit van morir directament al carrer i tres després de ser traslladades a l’hospital.
Morir 25 anys abans
Arrels alerta que les persones que han viscut al carrer moren de mitjana entre 20 i 25 anys abans que la resta de la població. “Dormir al carrer escurça la vida”, assenyala Bob Walker, de l’equip de carrer de l’entitat. “Al final, dormir al carrer mata”, resumeix.
L’entitat apunta que moltes persones que dormen al ras tenen una salut de base molt fràgil, tant física com psíquica o neurològica, i sovint no poden fer el seguiment mèdic que necessitarien.
A aquesta situació s’hi sumen factors com el temps acumulat al carrer, la manca de cobertura de necessitats bàsiques, les agressions, la manca de targeta sanitària o les experiències traumàtiques prèvies a la pèrdua de l’habitatge.
“Mirar més enllà del termòmetre”
Arrels recorda que les morts es produeixen durant tot l’any, tot i que els episodis de fred o calor extrema afegeixen riscos. A l’estiu, augmenten les cremades, les insolacions i l’agreujament de malalties cròniques. A més, alguns recursos tanquen o redueixen horaris, fet que obliga les persones sense llar a passar encara més hores al carrer.
Per això, l’entitat reclama “mirar més enllà del termòmetre” i demana polítiques a mitjà i llarg termini. Entre les propostes, planteja habilitar recursos d’allotjament estables i obrir espais nocturns i diürns de baixa exigència als barris, amb dutxes, consignes i sales climatitzades.
Un comiat per evitar la soledat
Arrels també procura acompanyar les persones fins al final de la vida. Quan mor algú amb qui han establert un vincle, l’entitat intenta assistir al funeral i organitzar un comiat amb professionals, voluntaris i persones que el coneixien.
“Si no haguéssim vingut avui aquí, el Pere l’hauríem enterrat en soledat”, afirma Torralba. L’objectiu, explica Walker, és mantenir l’acompanyament “sense temporalitat”, des del primer contacte fins a la mort.
“No només parlem de salut, habitatge, diners o papers. Parlem de cine, de futbol, com amb els nostres amics o la família”, defensa. “Al final, la intenció és humanitzar i dignificar les persones.”
