La Diputació enllesteix el tram del Mirador de la Ponderosa de Barcelona

Les obres inclouen la renaturalització de l’entorn i l’adequació d’un camí per a vianants i ciclistes, adreçat a residents i visitants

16 de juliol de 2025 a les 17:38h
Mirador de La Ponderosa | FOTO: Albert Miró / Diputació de Barcelona
Mirador de La Ponderosa | FOTO: Albert Miró / Diputació de Barcelona

Les obres del tram del Mirador de la Ponderosa, iniciades l’agost de 2024, han finalitzat després de mesos de treball. Les actuacions han comptat amb un finançament de 877.055,19 euros aportats pel ministeri d’Indústria i Turisme, a través de la convocatòria de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació.

Les actuacions s’han fet amb un enfocament sostenible, amb elements com la construcció d'un dipòsit per a la recollida d'aigües, l'eliminació d'espècies invasores, la introducció d'espècies autòctones i la preservació de la biodiversitat de la zona.

El Mirador de la Ponderosa està situat al barri barcelonès de Vallbona, al districte de Nou Barris. Les actuacions han volgut contribuir al sentiment de pertinència dels residents en aquesta zona i, alhora, a posar en valor un indret que compta amb elements patrimonials importants. El projecte afavoreix la mobilitat sostenible, facilitant la cohesió territorial amb el veïnat de municipis propers i millorant l'accés a espais públics segurs, verds, inclusius i sostenibles, en una zona ben connectada amb transport públic.

De fet, el projecte impulsa rutes caminables i ciclotransitables que ofereixen espais naturals de salut i benestar que promoguin la convivència entre residents i visitants, complementant l’oferta de la ciutat i comarques properes al llarg de tot l’any.

 

Materials sostenibles i vegetació

Per tal de renaturalitzar l’entorn del Mirador de la Ponderosa, s’hi han fet tasques de neteja i esbrossada, s’ha eliminat part del formigó que cobria el canal i part del formigó del vas en el costat del camí. En el seu lloc, s’han col·locat bio-rotlles de fibra de coco que incorporen espècies de plantes que contribueixen a millorar la qualitat de l'aigua i garanteixen un hàbitat més adequat per a la fauna associada, com ara lliri groc i diferents tipus de jonc. Entre el Rec i el camí s'ha introduït vegetació de ribera i a la zona més propera als horts de la Ponderosa s'ha incorporat vegetació mediterrània.

El camí per a vianants s’ha executat amb un paviment permeable amb capes de material drenant d’origen natural compost de grava i sauló. A més, en els accessos als horts de la Ponderosa, s’han disposat sistemes de drenatge urbà sostenible per contribuir al bon drenatge de l’aigua de pluja cap al terreny.

D’altra banda, per afavorir l’economia circular i minimitzar els residus, els murs a peu de talús s’han fet in situ a partir de les peces provinents de l’enderroc d’estructures obsoletes. També s’han aprofitat peces extretes del canal de formigó per afavorir l’apropament de visitants a la barana que conforma el mirador dels horts. El mirador i el punt d’avistament del Rec que s’han disposat en aquest tram serviran com a fites paisatgístiques que posen en valor el patrimoni de l’ecosistema i, a més, actuen com a punts de trobada que rememora el valor social dels antics ponts.

Finalment, s’han aprofitat els moviments de terres de les obres per fer un dipòsit soterrat de 200 m³, amb la intenció de permetre una futura racionalització del reg dels horts de la Ponderosa, mitjançant sistemes per degoteig.

 

El marc del projecte: la recuperació del Rec Comtal

Aquesta actuació s’emmarca en la recuperació del Rec Comtal, un antic canal medieval que encara es manté com a curs d'aigua a través dels barris de Vallbona (Barcelona) i Can Sant Joan (Montcada i Reixac). El projecte, liderat per l’Ajuntament de Barcelona, pretén consolidar aquest traçat i posar en marxa una nova ruta turística verda que uneixi aquesta zona amb el barri de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu.

La recuperació del Rec Comtal vol posar en relleu el seu valor històric i patrimonial, així com potenciar-ne el paper com a recurs ambiental, millorant la biodiversitat dels barris que travessa i utilitzant-lo com a reservori de fauna per a la recuperació de la llera del riu Besòs. A més, el projecte permetrà explotar les potencialitats de l'entorn del Besòs, impulsant la mobilitat sostenible amb itineraris per a vianants i bicicletes al llarg del traçat del canal. Aquests itineraris enllacen diferents construccions històriques destinades a l'aportació d'aigua a Barcelona i connecten la ciutat de Barcelona amb la comarca del Vallès Occidental i la xarxa de Barcelona.

 

La Diputació de Barcelona i els Plans de Sostenibilitat Turística a Destinació (PSTD)

La Diputació de Barcelona lidera tres Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) per ajudar els municipis a avançar cap a un model de turisme sostenible. Tots tres compten amb un total de 9,4 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, finançats per la Unió Europea.

Un d’ells és el PSTD Vies Blaves Barcelona: Via Blava Anoia Fase I, amb un pressupost de 5,3 milions d’euros i amb l'objectiu de recuperar camins fluvials naturals per a un turisme sostenible. Aquest projecte, inicialment dotat amb 4,5 milions d’euros, va rebre una aportació extraordinària (877.055,19€), aprovada per la Conferència sectorial de turisme a fi d'impulsar un model similar en altres zones fluvials, en aquest cas a l’entorn del mirador de la Ponderosa.

Els altres PSTD liderats per la Diputació de Barcelona són el PSTD Espais naturals i turisme sostenible, que compta amb 2 milions d’euros del fons Next Generation per impulsar el turisme sostenible al Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix i Parc de la Serralada Litoral en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible; i el PSTD Costa Barcelona Delta Llobregat, dotat amb 2 milions d’euros, que impulsa un nou enfocament de la gestió de l’espai turístic de les platges com a principal generador de riquesa en els municipis de costa.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit