Detenen 27 lladres de rellotges de luxe que actuaven a Barcelona

Els arrestats acumulen més de 250 antecedents policials en diferents països i el valor total de les peces sostretes ascendeix a 312.000 euros

El Grup de Multireincidents de Barcelona dels Mossos d’Esquadra ha detingut des de finals d’octubre 27 homes com a presumptes autors de 20 robatoris, entre violents i furts, de rellotges de luxe a Barcelona. Les víctimes eren principalment turistes d’alt poder adquisitiu i congressistes, que es movien per les zones hoteleres i d’oci de Ciutat Vella i l’Eixample. Els arrestats acumulen més de 250 antecedents policials en diferents països i el valor total dels rellotges sostrets ascendeix a 312.000 euros, amb unitats que van des dels 500 als 120.000 euros. Els rellotges es venien al mercat negre en països de l’Orient mitjà i del nord del Magrib, on hi ha una alta demanda d’aquest tipus de producte. Catorze dels arrestats han ingressat a presó i els altres tretze han quedat en llibertat amb càrrecs. Tres han estat condemnats per judici ràpid.
En una roda de premsa aquest dilluns per explicar les 27 detencions, el cap de l’Àrea d’Investigació Criminal de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona, l’inspector Pere Pau Guillén, ha assenyalat que els detinguts formaven part de diverses bateries d’entre dues i cinc persones i, si bé es coneixien i de vegades s’intercanviaven alguns dels membres, no integraven una organització criminal jerarquitzada que les coordinés. Guillén ha apuntat que sí que hi havia un d’ells que havia adquirit un cert rol de líder, però lluny de capitanejar cap estructura.

L’inspector ha destacat que la col·laboració entre diferents cossos policials ha estat molt important en aquesta operació que els Mossos han anomenat ‘Raqib’, rellotge en àrab, perquè els detinguts es movien contínuament per diferents països i ciutats. Guillén ha explicat que els arrestats són homes joves de nacionalitat francesa i belga amb origen en països del Magrib, com Argèlia, i que viuen en ciutats com París o Londres, tot i que la “gran mobilitat”, ha insistit.

L’inspector ha afirmat que si bé venien els rellotges a un preu molt més baix del seu valor als receptadors, els beneficis que n’obtenien igualment eren alts i, a més, ràpids, fet que permetia a alguns dels detinguts portar un nivell de vida alt. Especialment un d’ells, que vestia amb roba molt cara i organitzava festes de luxe.

“El rellotge havia de ser seu”

La investigació va començar a finals de l’octubre de l’any passat quan els Mossos van detectar un increment continuat de robatoris de rellotges de luxe a la via pública, mentre que fins aleshores aquest delicte es produïa “en ratxes”, ha assenyalat Guillén. Durant la fase embrionària de la investigació, els agents van establir que els lladres localitzaven les víctimes potencials a les portes de restaurants, hotels, discoteques i altres establiments on habitualment es mouen turistes amb un alt poder adquisitiu. Coneixien perfectament el valor dels rellotges que volien robar -de firmes com Richard Mille, Audemars Piquet, Hublot o Rolex- i les possibilitats per vendre’ls posteriorment al mercat il·lícit.

Els detinguts solien actuar en grups de tres o quatre i sovint anaven arreglats per passar desapercebuts entre les víctimes. Una vegada seleccionat l’objectiu, seguien la persona fins que trobaven el moment idoni per cometre el robatori. S’apropaven a la víctima amb qualsevol excusa i feien maniobres de distracció per sostreure-li amb habilitat el rellotge sense que se n’adonés. Ara bé, si la víctima es resistia o no veien clar el cop a través del furt, utilitzaven la intimidació o la violència, “l’estrictament necessària per aconseguir el rellotge”, ha puntualitzat l’inspector. “Una vegada havien localitzat la víctima, aquell rellotge havia de ser seu”, ha ressaltat Guillén.

Quatre de les detencions van tenir lloc el 9 de març passat quan els Mossos van poder actuar in fraganti mentre feien un servei de paisà. Van detectar quatre especialistes en el robatori de rellotges de luxe a la Barceloneta en actitud de seguiment a una víctima. Els lladres es van dirigir a un bar amb clients d’alt poder adquisitiu i van monitoritzar els moviments de la víctima després de comprovar que el rellotge que duia era de luxe. Quan l’home va sortir del local, els arrestats es van situar darrere seu estratègicament per bloquejar-lo i estrebar-li el rellotge. Va ser en aquell moment que els policies van intervenir per detenir els quatre lladres i retornar el rellotge al propietari.

Les 27 detencions per part del Grup de Multireincidents, amb la col·laboració de les unitats de seguretat ciutadana de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona, formen part de la primera fase d’un operatiu contra els lladres de rellotges de luxe i hi ha en marxa una segona part de la investigació per aquest tipus de delictes a la ciutat. Tres dels detinguts en aquesta primera fase ja han estat jutjats, amb penes de dos anys de presó per a un d’ells i de tres anys i tres mesos per als altres dos.

Els lladres que actuen contra turistes saben de la dificultat que un judici contra ells prosperi perquè moltes de les víctimes no tornen per declarar en la vista oral. Ara bé, Guillén ha apuntat que en aquest cas algunes de les víctimes han pogut tornar per prestar declaració pel seu poder adquisitiu o també per motius d’agenda, ja que havien de tornar a Barcelona per altres compromisos. Els Mossos també han intentat agilitar les diligències i realitzar rodes de reconeixement, que es consideren una prova preconstruïda i que, si són positives, poden ser crucials en el judici.

Els investigadors demanen penes més altes per als receptadors

El cap de l’Àrea d’Investigació Criminal ha volgut incidir en el paper dels receptadors a l’hora de col·locar els rellotges robats: “Darrere els robatoris, hi ha una persona que compra el material sostret i té la capacitat de traslladar-lo a altres països. No només passa amb els furts de gamma alta, sinó també en robatoris a domicilis”. Guillén ha destacat que les penes per als receptadors són “molt baixes”, de com a màxim dos anys, situació que, per exemple, complica als investigadors aconseguir mesures cautelars. Per això, ha plantejat que s’hauria de revisar el Codi Penal perquè es poguessin aplicar penes més altes.