Els treballs de descoberta de la capella Gitana, a l'interior de la presó Model de Barcelona, han finalitzat. Es tracta de la segona fase del procés de conservació i restauració per redescobrir i consolidar les pintures murals fetes per l'artista Helios Gómez, que reten homenatge als presos i la seva patrona, la Verge de la Mercè. En el descobriment de les obres, Gabriel Gómez, fill de l'artista, ha reivindicat que les pintures murals parlen de "lluita social" i reivindiquen l'ètnia gitana. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que es tracta d'un "espai de memòria i dignitat" i la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha afirmat que treballaran per declarar les obres bé cultural d'interès nacional.
La capella Gitana és el nom amb el qual es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l'antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d'oratori. Les obres van ser pintades el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta a la presó. Tot al·legant motius d'higiene, es va repintar la cel·la i es van tapar les pintures murals, en alguns llocs amb fins a 15 capes.
L'actuació de descoberta ha durat sis mesos i s'ha hagut de fer servir nanotecnologia perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides. Hi han participat dues restauradores, que han tingut el suport de dues professionals més. Els treballs han estat especialment complexos en l'estrat que estava en contacte directe amb la pintura original, ja que presentava una composició química molt similar.
Segons ha explicat Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, durant la fase de descoberta s'ha revelat l'existència de la decoració de la volta, que fins ara es desconeixia. S'han descobert unes estrelles fetes amb el paper d'estany que embolicava les xocolatines que la família li portava a la presó. La fase de descoberta continuarà l'últim trimestre de l'any en les parts baixes.
La capella Gitana
El nom de la capella ve perquè tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l'ètnia gitana a la qual l'artista pertanyia. Gómez va rebre l'encàrrec per decorar la cel·la en el darrer empresonament a petició del capellà de la presó. L'artista va representar la Mare de Déu de la Mercè amb presos als seus peus i un grup d'àngels músics. Les pintures van quedar l'any 1998 tapades sota capes de pintura plàstica i guix.
Abans de la fase de descoberta, es van fer estudis preliminars que van determinar que la pintura mural era un oli sobre guix i que presentava fins a sis capes de pintura plàstica i guix adherida que els ocultava. També van confirmar l'existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent-hi el sostre. Els estudis també van determinar la metodologia de retirada de les capes de pintura sobreposades, tot i que els procediments s'han anat ajustant.
Restarà pendent la tercera fase, la de restauració i conservació, per a la presentació i estabilització definitiva de les obres. La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha apuntat que les obres podrien estar obertes al públic a finals del 2026 o principis del 2027, però ha remarcat que també dependrà del que el consistori plantegi per al conjunt de l'equipament.
