El jutjat d’instrucció número 2 de Mataró investiga la direcció de l’antiga residència Ca n’Amell de Premià de Mar (Maresme) per un cas d’homicidi per imprudència professional després que durant els primers mesos de la pandèmia morissin 87 dels 200 residents.
La investigació s’obre a partir d’una querella de la fiscal en cap de Mataró, que acusa els responsables del centre d’haver provocat un “patiment gratuït” als usuaris de la residència, d’haver-los “desatès” i de no haver pres cap mesura per evitar la situació que es va desencadenar al centre durant els mesos de març i abril de 2020. La residència, de fet, va ser intervinguda per la Generalitat el 17 d’abril d’aquell any davant un seguit d’irregularitats en la gestió del centre.
La intervenció de la Generalitat va arribar després d’una onada de mortaldat que inicialment fixava en poc més d’una vintena el nombre de víctimes. Fiscalia, però, eleva la xifra fins a 87 persones mortes vinculades a la residència. 62 van morir al mateix centre, 24 en centres sanitaris on se’ls hauria traslladat i una darrera a casa seva.
En aquell moment, a més, la Generalitat va a puntar a un seguit d’irregularitats i acusava la direcció de Ca n’Amell de no es complir amb la normativa covid, de no garantir l’atenció continuada als pacients, d’errors en l’administració de medicació i de tractar els residents de manera irrespectuosa.
Segons relata la Fiscalia, aquests dèficits en la gestió del centre ja es donaven abans del març de 2020 i es van veure “incrementats exponencialment” arran de la pandèmia. “El nombre de persones contractades en relació al nombre de residents era molt escàs, el que provocava que el tracte i les cures als usuaris fos deficient”, resumeix la querella.
La querella relata alguns casos, com un home que tot i necessitar oxigen se’l va trobar en un “evident estat d’abandonament”, amb deposicions al llit i sense l’oxigen requerit. D’una altra dona expliquen que va perdre quinze quilos perquè no rebia “l’alimentació necessària”. A una altra dona se li van negar els tractaments pal·liatius “privant-la d’una mort sense patiment”.
Amb tot, fiscalia acusa el director de la residència, la directora mèdica, així com qualsevol altra persona contra la que puguin aparèixer indicis de col·laboració en els fets durant la instrucció, dels delictes d’homicidi per imprudència professional i de lesions per imprudència professional i tracte denigrant.
