La cultura popular és un dels elements que millor defineixen Catalunya i, com a conseqüència, la festa de la Mercè, la patrona de la ciutat comtal. Durant els dies de festa major, Barcelona es transforma en un gran escenari on els carrers, les places i els barris acullen castells, cercaviles, correfocs, sardanes, balls de gegants i capgrossos, trabucaires i tota mena d’expressions de la tradició catalana. Són activitats que formen part de la identitat festiva de la ciutat i que, any rere any, reuneixen milers de persones.
Per a molts barcelonins, la Mercè no s’entén sense aquestes manifestacions. Són una oportunitat per sortir al carrer, trobar-se amb els veïns i mantenir vives les tradicions que han passat de generació en generació. Però, al mateix temps, alguns veïns consideren que aquesta cultura popular està perdent part del seu significat i que, en alguns casos, s’ha convertit més en un espectacle per als visitants que en una celebració pròpia de la ciutadania. “És una de les coses que més m’agrada de la Mercè. Quan veig els gegants o els castellers em recordo de quan era petita i venia amb els meus pares”, explica la Maria Rocamora, qui viu a la plaça Sant Jaume. Per a ella, aquestes activitats continuen tenint un valor especial perquè permeten “veure que la ciutat conserva una part de la seva història”.
La percepció, però, no és compartida per tothom. Alguns veïns creuen que la manera com es viu actualment la festa ha canviat i que la cultura popular ha perdut protagonisme davant d'altres activitats més multitudinàries. “M’agrada molt la Mercè, però crec que abans hi havia més sentiment de festa de barri. No sé ni com explicar-ho. Abans, durant els dies de la Mercè semblava que Barcelona era un poble i no una ciutat. En canvi, ara hi ha molta gent que ve a veure què passa, fa quatre fotos i marxa”, assenyala el Jordi Roca, que viu al Poble Sec des de fa dècades.
La qüestió de la participació és un dels aspectes que més preocupa els defensors de la cultura popular. Darrere de cada cercavila, cada colla castellera o cada actuació hi ha entitats i persones que treballen durant tot l’any per preparar les activitats. No es tracta només d’un espectacle que apareix durant uns dies, sinó d’un teixit associatiu que manté viva una part del patrimoni immaterial de la ciutat.
Una festa que també és comunitat
Les entitats de cultura popular tenen un paper fonamental en aquesta transmissió. Les colles de diables, els grups de geganters, les associacions sardanistes i les colles castelleres necessiten nous participants per garantir la continuïtat de les seves activitats. En molts casos, els més petits s’incorporen a les entitats a través de les seves famílies i acaben convertint-se en protagonistes de les celebracions. “Si els nens no coneixen aquestes tradicions, és molt difícil que d’aquí a vint o trenta anys continuïn existint”, explica la Núria Robledo, una altra veïna que ha volgut compartir amb aquest mitjà de comunicació la seva percepció. “No podem donar per fet que la cultura popular es mantindrà sola. S’ha d’ensenyar i s’ha de viure.”, remarca.
Precisament, la Mercè ofereix aquest contacte entre les noves generacions i les tradicions. Els infants poden veure de prop els gegants, participar en activitats, descobrir els instruments de les colles o assistir a una actuació castellera. Per a moltes famílies, és una de les formes més accessibles d’apropar els més petits a la cultura catalana.
Però la realitat d’una ciutat com Barcelona també ha canviat. La capital catalana és una ciutat internacional, amb una població molt diversa i amb milions de visitants al llarg de l’any. Aquesta realitat també es fa visible durant la Mercè.
Hi ha qui considera que la presència de persones d’orígens molt diversos no és un problema, sinó una oportunitat perquè les tradicions catalanes siguin conegudes per més gent. “A mi m’agrada que vingui gent de fora. Si veuen els castellers o els gegants i els interessa saber què són, és una manera que la nostra cultura es conegui”, defensa Robledo.
Altres persones, en canvi, tenen la percepció que una part del públic que participa en les activitats no coneix el significat de les tradicions. “Hi ha molta gent de fora i molts turistes, i això no em sembla malament. El problema és que de vegades sembla que ningú els ha explicat què veuen i, per tant, no la fan seva”, apunta en Pere Mateu, qui resideix a Sants. “La cultura popular no hauria de ser només una cosa curiosa per fotografiar.”, comenta.
Així mateix, aquesta diferència de percepcions posa sobre la taula un dels principals reptes de la festa: aconseguir que la cultura popular sigui accessible per a tothom sense perdre el seu significat.
Tradició davant la massificació
La massificació és un altre dels factors que condicionen la manera de viure la Mercè. Algunes activitats congreguen una gran quantitat de persones i això pot dificultar que el públic visqui les celebracions amb la mateixa proximitat que anys enrere.
Per a alguns veïns consultats, aquest creixement és positiu perquè demostra que les tradicions continuen despertant interès. Per a d’altres, però, el nombre de persones i la presència de visitants fan que la festa perdi part del seu caràcter comunitari. “Quan hi ha tanta gent, costa fins i tot veure què està passant. Vas a una cercavila i acabes més pendent de no perdre’t entre la multitud que de gaudir-la”, explica Roca.
Tot i això, la situació també planteja una qüestió de fons: què significa preservar una tradició en una ciutat que canvia constantment? La cultura popular no és un element immòbil. Les festes també han evolucionat al llarg dels anys i han incorporat nous públics, noves formes de participació i nous espais. Precisament, alguns experts i entitats defensen que preservar la tradició no significa tancar-la a la ciutadania, sinó aconseguir que les persones que s’hi incorporen entenguin què hi ha darrere de cada manifestació. “No em preocupa que hi hagi gent de molts països. El que em preocupa és que els mateixos barcelonins deixin de participar-hi”, resumeix Robledo. “Si nosaltres deixem de viure la nostra cultura, no podem esperar que els altres la mantinguin.”
Mantenir viva la Mercè
La cultura popular continua sent un dels grans símbols de la Mercè i una de les expressions més visibles de la identitat festiva de Barcelona. Gegants, castellers, diables, sardanes i cercaviles converteixen els carrers en espais de trobada i recorden que la festa major és també una construcció col·lectiva.
Ara, el repte és aconseguir que aquesta tradició no quedi reduïda a una simple postal de Barcelona. Per fer-ho, les entitats necessiten nous membres, les famílies han de continuar transmetent les tradicions i la ciutat ha de facilitar que la ciutadania conegui el significat de les activitats.
La presència de visitants i persones d’orígens diversos no ha de ser necessàriament incompatible amb la preservació de la cultura popular. El debat, per tant, no és tant sobre qui participa en la festa com sobre com es participa i quin coneixement hi ha darrere d’aquesta participació. Així mateix, per a molts veïns, la resposta demana recuperar el valor comunitari de la Mercè. “La festa és de tothom, però primer l’hem de sentir nostra”, afirma Roca. “Si aconseguim això, la cultura popular continuarà viva.”
La Mercè és, en definitiva, molt més que un calendari d’activitats. És el resultat d’una tradició que Barcelona ha anat construint durant generacions i que cada any torna als carrers. El futur d’aquest patrimoni dependrà, en bona part, de la capacitat de la ciutat per mantenir-ne l’essència alhora que l’obre a les noves realitats socials. Perquè una tradició només es conserva quan continua sent viscuda.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat