El Departament de Cultura ha iniciat l’expedient per declarar Bé d’Interès Cultural Nacional (BCIN) el jaciment ibèric de Puig Castellar, en la categoria “Zona arqueològica”. Fa anys que l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Excursionista Puigcastellar van demanar la incorporació del poblat al catàleg.
La recuperació del jaciment i la seva divulgació a través del Museu Torre Balldovina, on s’exposen bona part dels materials trobats, es veurà així reforçada amb aquesta figura jurídica de protecció. El passat 14 d’agost, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució per incoar l’expedient de declaració de BCIN a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), amb un període d’exposició pública d’un mes.
Un grup de treball integrat per diferentes serveis de l’Ajuntament, el Centre Excursionista Puig Castellar i la Diptuació de Barcelona, ens gestor de la Serralada de Marina, fa un seguiment de les actuacions que es desenvolupen al jaciment.
“Turo del pollo”
El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.
Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.
El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.
Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions, s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.
El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.
Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.
Pel que fa a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica, però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.
