L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, una nova plataforma de seguiment i anàlisi que permet, per primera vegada, disposar d’una radiografia integral del sistema alimentari dels 36 municipis metropolitans. El sistema d’indicadors i el desenvolupament conceptual de l’Observatori han estat elaborats per l’Institut Metròpoli, a partir de treballs anteriors duts a terme per l’Institut Cerdà.
L’Observatori neix amb l’objectiu de millorar el coneixement sobre com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments a la metròpolis de Barcelona. Amb aquesta eina també es vol sensibilitzar la ciutadania i la societat civil sobre la importància del sistema alimentari per al bon funcionament dels municipis i de la metròpolis de Barcelona, així com facilitar a les administracions locals la presa de decisions públiques en àmbits com la salut, la sostenibilitat, la cohesió social o la planificació territorial.
Raquel Gil, consellera delegada d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, ha assegurat durant la jornada de presentació que “volem que l’Observatori esdevingui una eina de referència per informar-se i contribuir a la sensibilització ciutadana, al reforç de les polítiques alimentàries locals i a l’impuls de projectes per part de la societat civil”. En la seva presentació també ha reivindicat les polítiques alimentàries com un factor essencial per construir ciutats cohesionades, sostenibles i pròsperes, capaces d’articular relacions equilibrades amb el conjunt del territori.
L’alimentació, un element clau del metabolisme urbà
El sistema alimentari engloba el conjunt d’activitats relacionades amb la producció, la transformació, la distribució i el consum d’aliments, així com els actors que hi participen. Es tracta d’un dels sistemes més determinants per al funcionament i la qualitat de vida a la metròpolis.
Actualment, genera 11.763 milions d’euros de valor afegit, equivalent al 7,5 % de l’economia metropolitana, i dona feina a prop de 130.000 persones, un 15,5 % de l’ocupació total (any 2024). Tot i aquest pes econòmic i laboral, el model es concentra principalment en el sector de la restauració, que aglutina més del 80 % de la riquesa i el 85 % dels llocs de treball vinculats al sistema alimentari.
Una base agrària limitada i una forta dependència externa
La nova plataforma posa de manifest les característiques territorials pròpies d’un entorn densament urbanitzat. L’any 2024 només el 8,5 % del sòl metropolità era agrari, una xifra molt inferior a la de mitjan segle XX, que era del 44 %. El delta del Llobregat representa una de les principals zones de producció i té una orientació singular: dos terços de la superfície són conreus de regadiu i el 70 % de la producció es destina a alimentació humana (hortalisses, fruita), a diferència de la resta de Catalunya, on predomina l’agricultura de secà i més de la meitat dels conreus es destina a alimentació animal.
En aquest context, la distribució i comercialització d’aliments d’origen català en els principals circuits majoristes és reduïda: analitzant les dades de l’origen dels aliments comercialitzats a Mercabarna en el període 2016-2024, en el cas de fruites i verdures només el 14 % prové de Catalunya, mentre que el 57 % arriba de la resta de l’Estat i el 29 % de la resta del món.
Origen de desigualtats
Així mateix, l’Observatori evidencia les desigualtats socials relacionades amb l’alimentació. La despesa alimentària ha augmentat notablement en els darrers anys, fins als 2.249 euros anuals per persona l’any 2024, i l’increment dels preus dels aliments ha superat àmpliament el creixement dels salaris. Paral·lelament, un 5,2 % de la població metropolitana no es pot permetre un àpat proteic cada dos dies (2024-2025).
Pel que fa a la salut, les dades de l’any 2022 mostren fortes diferències territorials en obesitat infantil i adulta, amb municipis que superen àmpliament les mitjanes metropolitanes del 9,8 % i del 15%, respectivament.
L’Observatori: una eina per orientar polítiques i millorar la governança alimentària
Una de les principals novetats de l’Observatori és la territorialització de la informació. Per primera vegada es disposa de dades sistemàtiques a escala municipal, fet que permet identificar desigualtats territorials i adaptar millor les actuacions públiques a cada context.
L’eina es basa en un sistema de 65 indicadors estructurats segons les diferents fases del sistema alimentari (producció, transformació-distribució i consum) i quatre dimensions d’anàlisi: ambiental, econòmica, social i de governança. Aquest enfocament permet abordar el sistema alimentari des d’una mirada integral i detectar interdependències entre factors socials, econòmics, ambientals i territorials.
L’Observatori està concebut com una infraestructura de coneixement viva, orientada tant a les administracions públiques com a la ciutadania. Entre els seus objectius hi ha donar suport al Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2025-2027, facilitar eines tècniques als municipis i contribuir a un debat públic més informat sobre alimentació, salut i sostenibilitat.
En un context marcat per la crisi climàtica, l’augment de les desigualtats socials i la pressió sobre els recursos, l’AMB considera que l’Observatori esdevé una peça clau per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, saludable i just.
L’Observatori es complementa amb l’informe Estat del sistema alimentari metropolità, elaborat per l’Institut Metròpoli, que constitueix la base analítica del conjunt d’indicadors i permet aprofundir en la interpretació de les dades presentades. L’informe recull una diagnosi estructurada del sistema alimentari metropolità i incorpora elements metodològics detallats, com la definició i construcció dels indicadors, les fonts estadístiques utilitzades i els criteris de territorialització de la informació. A més, ofereix una visió de conjunt que facilita el seguiment de l’evolució del sistema alimentari al llarg del temps i estableix un punt de partida per a futures actualitzacions periòdiques.
