Un jutjat de Barcelona ha condemnat un hospital de la ciutat per una negligència mèdica que va acabar amb la mort d’un home de 77 anys el novembre del 2021, després de sotmetre’s a dues intervencions abdominals. La sentència considera que el retard en la segona operació va ser determinant en el desenllaç fatal.
L’home havia ingressat el 26 d’octubre per ser operat d’un aneurisma d’aorta abdominal amb atrapament de l’urèter esquerre, en un context d’insuficiència renal i anèmia. La primera intervenció es va dur a terme el 30 d’octubre i, segons la resolució judicial, es va desenvolupar correctament i sense complicacions.
Comença el deteriorament després del trasllat
La situació va començar a empitjorar després del trasllat de l’UCI a planta, el 2 de novembre. El pacient va presentar nàusees, vòmits i una manca de funcionament intestinal, fet que va obligar a col·locar-li una sonda nasogàstrica. Tot i retirar-la inicialment, va ser necessari tornar-la a posar l’endemà.
Entre el 10 i el 12 de novembre, es va detectar un augment elevat de leucòcits, indicatiu d’una possible infecció. Els metges li van administrar antibiòtics i, posteriorment, es va diagnosticar una perforació intestinal que requeria una nova intervenció quirúrgica.
Un retard decisiu en la segona operació
La segona operació estava prevista per a la nit del 13 de novembre, però es va ajornar fins al matí del dia 14 per atendre una altra urgència. L’hospital va argumentar que el pacient es trobava “hemodinàmicament estable” i que la família havia acceptat l’endarreriment.
No obstant això, el pèrit aportat per la família va concloure que aquest retard va ser excessiu i determinant, una tesi que la jutgessa avala en la seva resolució. En canvi, els experts de l’hospital sostenien que el retard no va influir en la mort.
Una infecció final i la mort del pacient
Després de la segona intervenció, l’evolució va ser inicialment favorable, segons el centre hospitalari, i no es van detectar signes d’infecció a partir del 22 de novembre. Malgrat això, es va mantenir el tractament antibiòtic.
La situació va canviar bruscament el 24 de novembre, quan el pacient va patir un deteriorament hemodinàmic ràpid que va derivar en la seva mort l’endemà a les sis del matí. La causa va ser una infecció de la pròtesi de l’aorta ilíaca que va provocar un xoc sèptic.
La sentència descarta les patologies prèvies
L’hospital havia al·legat que el pacient presentava diverses patologies prèvies, com colesterol, estenosi aòrtica moderada i cardiopatia isquèmica. Tot i això, la sentència considera que no patia cap complicació greu que justifiqués el desenllaç.
La magistrada conclou que la mala praxi mèdica es va produir principalment en no actuar amb la urgència necessària davant la peritonitis detectada, fet que va impedir una intervenció a temps i va acabar provocant la mort del pacient.
