Barcelona comença a fer les primeres passes per tal d’introduir la intel·ligència artificial a la gestió semafòrica. En les pròximes setmanes el Barcelona Innova Lab Mobility (BILM), format per l’Ajuntament i Fira de Barcelona, llançarà un nou repte a l’ecosistema innovador per tal que empreses, acadèmia i experts presentin les seves propostes i solucions per tal d’avaluar el potencial de la intel·ligència artificial en la regulació del trànsit. L’objectiu, caminar cap a un model que sigui capaç d’adaptar-se de manera contínua a les condicions reals de la mobilitat urbana i de manera alineada amb els objectius de mobilitat sostenible de Barcelona.
El repte arriba després de la col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) en l’elaboració d’un estudi que avalua el potencial d’aplicació de la IA en l’àmbit de la gestió semafòrica i estableix un full de ruta per a la seva implementació. En aquest sentit, la diversitat de modes de transport (a peu, transport públic, bicicleta, vehicle privat) i l’alta connectivitat de la xarxa de carrers de Barcelona en comparació amb altres ciutats suposen una gran complexitat en la gestió semafòrica i un gran repte per al desenvolupament d’eines d’IA. És per aquest motiu que la solució o solucions que s’implantin com a resultat del repte del BILM, serviran com a prova pilot i fase 0 del desenvolupament de la mesura.
La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha apuntat que “Barcelona és una ciutat molt densa, amb una gran diversitat de mobilitat i per tant cal treballar amb eficàcia amb les millors eines”. “Volem millorar la mobilitat, reduir les congestions i en conseqüència les emissions, amb priorització de la mobilitat sostenible”, ha afirmat.
El repte del Barcelona Innova Lab Mobility està dotat amb 200.000 euros, dels quals les solucions guanyadores podran optar fins a 100.000 euros per cobrir, com a màxim, el 80% del pressupost del projecte. Les propostes es podran presentar fins a mitjans del mes de maig i les guanyadores s’anunciaran a la tardor, coincidint amb la celebració del Tomorrow Mobility, en el marc de l’Smart City Expo World Congress que se celebra cada novembre a Fira de Barcelona. Un cop resolts els guanyadors del repte, la previsió és que les proves pilot comencin a finals d’any i es desenvolupin en un àmbit concret i real de la ciutat al llarg del 2027.
Les proves pilot del repte del BILM funcionaran com una fase 0 del desplegament de la IA en la gestió i regulació semafòrica de la ciutat, que ha de servir per extreure’n tot el coneixement i aprendre de les solucions posades en pràctica. Els pilots s’hauran d’implantar a escala de corredor o zona que compti amb diverses interseccions, i hauran d’incloure l’adaptació de la infraestructura i la instal·lació de sensors per part dels guanyadors del repte, com a pas previ indispensable a l’aplicació de la IA. La durada prevista de la fase d’execució de la prova serà de 4 mesos.
El llançament del repte arriba després que la setmana passada l’Ajuntament presentés la nova ‘Estratègia per a l’adopció ètica, democràtica i sostenible de la intel·ligència artificial’, un full de ruta dotat amb 9,4 milions d’euros i 37 accions per liderar la transformació digital de la ciutat i blindar-se com a administració local pionera que aspira a ser capital de l’humanisme tecnològic.
Possibles aplicacions de la IA als semàfors de Barcelona
El potencial de la intel·ligència artificial en la gestió semafòrica passa de manera indispensable per una sensorització de les cruïlles que permeti disposar de dades en temps real dels fluxos de vehicles, vianants, bicicletes i transport públic. En el marc del Pla Endreça, els darrers anys s’ha anat renovant les instal·lacions de part de la xarxa semafòrica amb la instal·lació de nous reguladors semafòrics de darrera generació i de fibra òptica per millorar la gestió semafòrica des del Centre de Gestió de la Mobilitat. A la vegada, el repte del BILM inclou la sensorització d’àmbits on es duguin a terme les proves pilot.
En total, a Barcelona hi ha 1.823 cruïlles semaforitzades, amb més de 40.000 semàfors, la majoria gestionades amb plans semafòrics horaris i equipades amb sensors majoritàriament orientats als vehicles motoritzats i als vehicles que circulen pels carrils bicicleta. En la majoria dels casos les cruïlles tenen, entre 4 i 6 plans semafòrics preestablerts que determinen els temps de verd i vermell i que s’apliquen segons franges horàries i dies predeterminats. Per tal de garantir la coherència, els plans semafòrics de cada cruïlla estan coordinats amb els de les cruïlles de l’entorn. Els canvis de pla es fan de manera automàtica, tot i que en cas que sigui necessari, en la majoria de les cruïlles també es pot intervenir de manera centralitzada des del Centre de Gestió de la Mobilitat de l’Ajuntament.
L’aplicació de la intel·ligència artificial ha de permetre gestionar de manera molt àgil la regulació semafòrica. En un primer nivell, la IA hauria de ser capaç de generar una quantitat més elevada de plans semafòrics per a cada cruïlla i seleccionar de forma automàtica el més adient d’acord amb les necessitats de mobilitat de cada moment, tenint en compte sempre la multimodalitat i la coordinació amb les cruïlles de l’entorn. En un segon nivell, de més complexitat, però molt més efectiu, la IA podria arribar a generar i aplicar de manera dinàmica fases semafòriques segons l’estat de la mobilitat a cada moment sense necessitat de disposar plans semafòrics preestablerts.
