Barcelona es converteix aquesta setmana en la capital mundial del debat metropolità amb la celebració del World Metropolitan Summit (WMS) i del 10è aniversari del European Metropolitan Authorities (EMA) Forum, organitzats per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona.
L’AMB, pionera en la promoció de la dimensió metropolitana a escala europea i internacional, impulsa aquest doble esdeveniment amb l’objectiu de reforçar el paper de les metròpolis com a actors clau davant dels grans reptes globals, així com de projectar Barcelona com a referent en temes de governança, sostenibilitat i innovació urbana. Cal destacar que es tracta de la primera Cimera Mundial Metropolitana, un espai inèdit i singular que posa l’accent en la dimensió metropolitana —més enllà de les trobades habituals de ciutats— per donar respostes coordinades i a gran escala als desafiaments del segle XXI.
Durant quatre dies de treball, del 14 al 17 d’octubre, més d’un centenar de líders metropolitans, responsables institucionals i representants d’organitzacions internacionals com Nacions Unides o la Comissió Europea debaten sobre els grans reptes urbans del segle XXI: de manera prioritària, la crisi global de l’habitatge, i també temes cabdals com l’emergència climàtica, la digitalització i la gestió de l’aigua.
La trobada ha culminat aquest dimecres amb la signatura, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, de la Declaració Metropolitana de Barcelona, un document conjunt en què les metròpolis participants es comprometen a:
- Liderar una transformació urbana inclusiva i sostenible. Compromís per impulsar accions transformadores que creïn metròpolis inclusives, equitatives i sostenibles, garantint els drets humans i lluitant contra l’emergència climàtica.
- Enfortir la governança democràtica. Millorar la cooperació institucional i la coordinació multinivell i multiactor, fomentant la representació, la transparència i la participació ciutadana en la presa de decisions en l’àmbit metropolità.
- Impulsar l’agenda global més enllà del 2030 i el 2050. Assumir un paper clau en la implementació de les agendes internacionals (Agenda 2030, Acord de París, Pacte pel Futur, etc.) i col·laborar amb Nacions Unides, governs nacionals i organitzacions internacionals.
- Impulsar polítiques metropolitanes d’habitatge. Desenvolupar mecanismes que garanteixin l’accés a un habitatge adequat, assequible i de qualitat per a tothom, i que combatin l’exclusió residencial i la manca d’habitatge digne.
- Fomentar la cooperació entre metròpolis. Compartir experiències, promoure l’aprenentatge mutu i enfortir les xarxes metropolitanes com a plataformes clau d’intercanvi i influència internacional.
- Avançar cap a la neutralitat climàtica. Mobilitzar recursos, escalar innovacions i cooperar en l’àmbit internacional per liderar una transició ecològica justa i ambiciosa que equilibri els objectius climàtics, la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la protecció de la biodiversitat.
La Cimera Mundial Metropolitana ha estat inaugurada pel president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Durant la seva intervenció, Collboni ha destacat la importància “de reivindicar les metròpolis com les grans protagonistes de la vida ciutadana al segle XXI. El futur del món tal com el coneixem es juga, principalment, a les metròpolis, i ens pertoca a les institucions, doncs, treballar per millorar els nostres barris”.
“Les institucions només som útils si garantim la pau i la dignitat humana de la nostra ciutadania”, ha afegit l’alcalde Collboni, que ha remarcat que “les metròpolis no som només receptores de polítiques globals, som els motors que les definim i implementem”.
“Cal que ens mobilitzem com a àrees metropolitanes. La Declaració Política que avui signem reitera que hem de jugar un paper clau i hem d’aconseguir ser reconeguts com a tal”, ha dit Collboni.
El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, ha exposat que “les metròpolis són l’espai on es juguen les grans transformacions del futur: garantir habitatge assequible, frenar la crisi climàtica i fer de la digitalització una eina inclusiva al servei de la ciutadania”.
Balmón ha recalcat que l’AMB, la tercera administració més important de Catalunya, s’ha construït des del consens. “A les ciutats de la metròpolis de Barcelona no volem amenaces ni guerres; només veiem éssers humans. Hem d’empoderar les àrees metropolitanes perquè el futur mai està escrit”, ha apuntat.
També hi ha intervingut Anacláudia Rossbach, directora executiva d’UN-Habitat. Entre els alcaldes i representants polítics internacionals destaquen Mustafa Bozbey (president de la Unió de Municipis de Màrmara), Pia Imbs (presidenta de l’Eurometròpoli d’Estrasburg), Issa Kassis (alcalde de Ramallah), Razaque Manhique (alcalde de Maputo), Tuija Telén (alcaldessa regional d’Hèlsinki-Uusima) i Oleh Volskyi (alcalde de Zhovkva i membre de l’Associació d’Aglomeracions de Lviv), entre molts d’altres.
Durant les seves intervencions, els representants internacionals han subratllat la necessitat de dotar les àrees metropolitanes de mecanismes estables de finançament i de més autonomia en la gestió de fons europeus i internacionals, per garantir inversions que responguin als reptes territorials a llarg termini.
El WMS 2025 ha reforçat així el paper de les metròpolis com a aliats estratègics en la governança global i com a espais essencials per a la construcció d’un futur sostenible, just i inclusiu per a les pròximes generacions.
El 10è aniversari del Fòrum EMA
El 10è aniversari del Fòrum EMA ha estat un dels punts centrals del WMS 2025. Creat a Barcelona l’any 2015 per iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’EMA s’ha consolidat en aquesta dècada com una plataforma de referència per al diàleg polític entre les principals metròpolis europees i les institucions de la Unió Europea. Al llarg de deu edicions celebrades a ciutats com Torí, Varsòvia, Roma, Lió, Porto, Katowice, Hèlsinki i Amsterdam, el Fòrum ha abordat reptes comuns com la cohesió social, la transició verda i digital, la inclusió i l’habitatge.
Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ha apuntat que “fa deu anys, des de l’AMB vam impulsar l’EMA amb la convicció que les metròpolis necessiten una veu pròpia a Europa. Avui, podem dir amb orgull que aquesta xarxa ha esdevingut un actor reconegut en la defensa dels interessos metropolitans i en la construcció d’una Europa més cohesionada i sostenible.”
Pel que fa al futur de la xarxa, Balmón ha assegurat que “hem de continuar reforçant aquest paper de diàleg a escala europea per consolidar les metròpolis com a aliades indispensables per fer realitat l’Agenda 2030 i el Pacte Verd Europeu”.
Els reptes actuals de les ciutats i àrees metropolitanes
Durant l’intercanvi d’experiències s’han posat damunt la taula els principals reptes a què s’enfronten les ciutats i metròpolis, i és que més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes i, el 2035, prop de 3.470 milions de persones viuran en metròpolis (un 39% de la població global). Això implica una complexitat creixent en la planificació urbana.
A més, les fronteres administratives no reflecteixen les dinàmiques urbanes reals, i els reptes en temes d’habitatge, mobilitat, energia o aigua superen l’escala municipal i requereixen governança metropolitana coordinada. Segons l’últim informe del Fòrum Econòmic Mundial (2021), encara hi ha 150 milions de persones sense llar arreu del món.
Pel que fa a l’emergència climàtica, l’augment de temperatures, els fenòmens extrems i l’escassetat de recursos impacten especialment en les àrees metropolitanes, però aquestes també poden convertir-se en refugis per a la biodiversitat i agents clau en resiliència. Durant la trobada també s’ha posat en relleu que cal garantir l’accés equitatiu a la tecnologia, la protecció dels drets digitals i la participació ciutadana en la transformació digital.
