L’Ajuntament de Barcelona ha encetat aquest dimecres la qüestió de confiança vinculada al pressupost municipal. En una sessió plenària extraordinària, el govern de Jaume Collboni ha posat en marxa aquest procediment després que la proposta de comptes per al 2026 fos tombada el 21 de novembre. Només el PSC i ERC hi han votat a favor i els Comuns s'han abstingut, mentre que PP, Vox i JuntsxBCN hi han votat en contra.
Amb aquest pas, el calendari queda fixat. S’obre ara un període d’un mes en què els grups de l’oposició poden presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu a l’alcaldia. Només prosperarà si obté el suport de 21 dels 41 regidors. Si ningú aconsegueix teixir aquesta majoria, el 29 de desembre —primer dia laborable després d’esgotar-se el termini— els comptes s’entendran aprovats automàticament. En aquest cas, es publicarien al BOPB abans del 31 de desembre i entrarien en vigor l’1 de gener del 2026.
Collboni ha defensat amb rotunditat l’estratègia. “Barcelona tindrà el pressupost més expansiu de la seva història i ho farem sense incrementar la pressió fiscal a famílies, autònoms ni petites empreses”, ha assegurat. Segons l’alcalde, els nous comptes consoliden la línia política del govern: “rigor, responsabilitat i resposta directa a les necessitats de la ciutadania”, especialment en habitatge i seguretat, dos àmbits on el consistori reivindica “els primers resultats tangibles”.
El batlle ha insistit que el pressupost és “una eina per garantir el dret a viure i quedar-se a Barcelona”, amb mesures que van de l’impuls del parc públic d’habitatge a la promoció econòmica o la millora de l’espai públic. “Parlem d’equipaments esportius, zones verdes, beques, plans de barri, habitatge social... No hauria de ser tan difícil trobar-hi consens”, ha lamentat.
4.180 milions per al 2026: més dotació i més habitatge
El projecte presentat pel govern ascendeix a 4.180,8 milions d’euros, un 8,5% més que els comptes inicials del 2025. Els comptes prioritzen l’atenció a les persones, els serveis bàsics i l’habitatge, alhora que mantenen congelats els tributs municipals.
L’habitatge torna a ser el gran eix de la despesa social: 240 milions d’euros, un increment del 33%, per ampliar el parc públic, reforçar la rehabilitació, comprar nous immobles i incrementar els ajuts al lloguer. Paral·lelament, el govern manté un volum inversor de 862 milions d’euros, destinat a grans obres, transformacions urbanes i equipaments de ciutat.
Amb la qüestió de confiança activada, Barcelona enceta ara un compte enrere polític de màxima intensitat. Si l’oposició no converteix el desacord pressupostari en una alternativa de govern, els comptes més elevats de la història de la ciutat quedaran automàticament aprovats a les portes del 2026.
