Cerdanyola acull la IX Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme ‘Mai més’

Cerdanyola acull la IX Trobada d’Ajuntaments de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme ‘Mai més’. El Museu de Ca n’Oliver va acollir, el dijous 23 de novembre, la IX Trobada que aplega els municipis i entitats memorialistes que estan adherits a aquesta xarxa de memòria promoguda per l’entitat Amical Mauthausen i altres camps. Cerdanyola s’hi va afegir el 2021 a través d’un conveni.

La trobada es va dividir en tres blocs després de l’acte de benvinguda a càrrec de l’alcalde, Carlos Cordón, la regidora de Drets Civils de l’Ajuntament de Sabadell, Sílvia Garcia, el diputat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro, i el president de l’Amical, el Sr. Joan Cavo.

El primer bloc va ser una ponència marc dedicada a la implementació dels programes de memòria als municipis a càrrec del Domènec Martínez, sociòleg i membre de l’Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme.

En segon lloc, Joan Calvo i altres membres de l’Amical van presentar els nous recursos d’aquesta entitat, els tallers ‘Cinema i Holocaust’ i el projecte ‘Carretera a Gusen’.

El darrer bloc es va centrar en l’exposició de quatre experiències municipals de Terrassa, de L’Hospitalet de Llobregat, de Sant Just Desvern i de Cerdanyola del Vallès.

Cerdanyola va presentar, de la mà del director del Museu d’Història de Cerdanyola i responsable dels programes de recerca històrica i memòria, Joan Francès, el projecte ‘L’Espai de Memòria democràtics de l’Església Vella de Sant Martí i el cementiri municipal’. En la seva exposició, Francès va explicar la història de les esglésies de Sant Martí de Cerdanyola, les foses comunes de la Guerra Civil i l’evolució del temple fins al 1990 quan es van fer els primers treballs de restauració. Per acabar, va explicar els treballs per reconvenir l’església en un espai ciutadà i un espai de memòria democràtica.

També va fer referència a la proposta museogràfica de l’interior i la senyalització exterior que vincularia aquest conjunt patrimonial als espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Pilar Adell, regidora de Memòria, Museus,  Arxiu Històric,  va tancar l’acte agraint a tothom la seva col·laboració i assistència i destacant la importància de treballar amb profunditat aquests temes i, sobretot, amb la gent jove.

Aquestes trobades tenen com a objectiu la posada en comú i la reflexió sobre les polítiques públiques de memòria, les experiències implementades i el paper dels governs municipals en el seu desenvolupament.