El Club Esportiu Júpiter va néixer el 12 de maig de 1909 en una reunió celebrada a la històrica Cerveceria Cebrián —actual Orxateria Tio Che—, a la rambla del Poblenou. Els impulsors van ser els germans Mauchan, d’origen escocès, que treballaven a la ciutat de Barcelona i van contribuir a expandir la pràctica del futbol en un moment de creixent popularitat d’aquest esport.
David Mauchan va fer portar una pilota des de les Illes Britàniques, reunint un grup d’aficionats amb la voluntat de fundar un club. El nom de l’entitat es va decidir de manera curiosa: aquell mateix dia se celebrava un concurs de globus a la platja de la Marbella, i el globus guanyador es deia “Júpiter”, denominació que la nova junta va adoptar per al club.
Els primers èxits esportius
Els inicis del Júpiter es van desenvolupar al Camp de la Bota, on els partits es jugaven sense taquilla i amb alguns directius exercint també de jugadors. Els primers colors del club van ser el blau cel i el blanc, substituïts posteriorment pel gris i grana.
L’any 1912, sota la presidència d’Antoni Salvà, el club es va afiliar a la Federació Catalana de Futbol. El creixement esportiu va ser notable: el 1917 es va proclamar campió de Barcelona de segona categoria i, el 1925, va assolir el títol de campió de Catalunya i d’Espanya del grup B, equivalent a l’actual Segona Divisió.
Durant els anys trenta, el Júpiter es va consolidar com un dels clubs destacats del futbol català, amb entre 1.500 i 2.000 socis i presència a la Segona Divisió estatal durant dues temporades. Tot i que, malauradament, el seu escut era atacat constantment degut a les censures i prohibicions de l'època.
Una trajectòria marcada pels seus camps
Al llarg de la seva història, el club ha tingut diversos camps de joc. Des dels primers partits al Camp de la Bota fins a l’actual Camp de la Verneda, el Júpiter ha passat per diferents ubicacions dins de Barcelona. Els seus primers terrenys es trobaven a la Rambla del Poblenou, posteriorment es va traslladar al carrer Taulat i més tard a Can Saladrigas. L’any 1921 es va inaugurar el camp del carrer Llull-Lope de Vega, escenari dels anys més gloriosos del club. Finalment, el 1948, el Júpiter es va establir al Camp de la Verneda, a Sant Martí de Provençals, fet que va marcar el seu trasllat definitiu fora del Poblenou, el seu lloc de naixement.
L’escut: símbol d’identitat i repressió
L’escut del CE Júpiter ha estat un dels elements més distintius i controvertits de la seva història. El disseny original, amb una estrella blava de cinc puntes i les quatre barres, evidenciava una clara vinculació amb la identitat catalana. Aquesta simbologia va provocar la seva prohibició l’any 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera, que el considerava una representació encoberta del catalanisme. El club es va veure obligat a adoptar un escut alternatiu de forma triangular amb els colors gris-grana i la corona de la ciutat comtal a sobre.
Amb l’arribada de la Segona República, el 1931 es va recuperar l’emblema original, en un acte simbòlic que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià. No obstant això, després de la Guerra Civil, el règim franquista va tornar a prohibir l’escut i fins i tot va obligar el club a canviar de nom temporalment a Club Deportivo Hércules. No va ser fins al 1990 que els socis van acordar recuperar definitivament l’escut original, que es manté vigent fins avui.
Memòria històrica i projecció actual
Amb la voluntat de preservar el seu llegat, el club va impulsar el 2014 una Comissió de Memòria Històrica destinada a investigar i difondre la seva trajectòria. Aquesta iniciativa ha donat peu a projectes com publicacions, xerrades i la idea de crear un museu propi.
En aquest context, la Fundació Barcelona Olímpica ha inaugurat l’exposició “Club centenari: CE Júpiter” al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. La mostra, oberta fins al 7 de juny, recorre els més de 100 anys d’història del club a través de fotografies, material audiovisual i elements interactius.
L’exposició posa en valor no només la dimensió esportiva del Júpiter, sinó també el seu paper com a entitat arrelada al teixit social del Poblenou i de Barcelona. Segons el seu comissari, Raül Vázquez, el repte ha estat sintetitzar més d’un segle d’història en un espai reduït, mantenint l’interès i la comprensió del públic.
Un llegat viu
El CE Júpiter representa un model de club popular, compromès amb el futbol de base i amb la comunitat. La seva trajectòria reflecteix no només l’evolució esportiva, sinó també els canvis socials i polítics de Barcelona al llarg de més d’un segle. Aquest llegat es construeix també a partir de figures anònimes i fidels que han mantingut viu l’esperit del club generació rere generació. Un dels casos més emblemàtics és el de Joaquim Culla, considerat l’etern soci de l’entitat durant 101 anys. Culla va morir als 103 anys, però la seva vinculació amb el Júpiter es remunta pràcticament al seu naixement.
Amb només dos anys, ja figurava com a soci del club, una decisió presa pel seu pare, Joan. La història té un punt gairebé simbòlic: un amic va convèncer el pare perquè assistís a la inauguració del camp del carrer Llull-Lope de Vega —actuals jardins de Josep Trueta— i li va suggerir que es fes soci. Tot i no sentir interès pel futbol, va optar per inscriure el seu fill petit. Sense saber-ho, li estava fent un regal que marcaria tota una vida. Aquest gest casual va convertir Joaquim Culla en un testimoni privilegiat de la història del club, present al llarg de dècades de canvis, èxits, dificultats i transformacions. La seva fidelitat simbolitza l’essència del Júpiter: un club que va més enllà del terreny de joc i que forma part de la vida de les persones.
Amb iniciatives com l’exposició commemorativa i el treball de recuperació de la memòria històrica, el CE Júpiter continua reivindicant aquest patrimoni humà i esportiu, consolidant-se com una peça clau de la memòria col·lectiva de Barcelona.
