Tres de cada deu joves de Barcelona no utilitzen mai el català en el seu dia a dia. Així ho revela l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2025, elaborada a partir de 1.500 entrevistes a persones d’entre 15 i 34 anys residents a la ciutat.

Segons l’estudi, només un 17,8% dels joves tenen el català com a llengua predominant, mentre que el 53,6% utilitza principalment el castellà. Les dades mostren una forta davallada de l’ús del català en l’última dècada: el 2015 el percentatge de joves que el situaven com a llengua habitual era del 37,7%, xifra que ja havia baixat al 28,4% el 2020.

L’ús del català preocupa l’Ajuntament

El comissionat de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Rodríguez, ha qualificat d’“inquietant” la radiografia que ofereix l’enquesta sobre l’ús del català entre els joves.

Rodríguez ha reconegut que l’ús social del català continua a la baixa i ha admès que es tracta d’una assignatura pendent, especialment en comparació amb el castellà, que domina clarament en l’ús habitual del jovent.

Entre els joves amb nacionalitat espanyola, el català com a llengua predominant arriba al 30%, mentre que gairebé no és utilitzat com a llengua principal entre joves de nacionalitat estrangera.

Tot i això, el català té més presència en l’àmbit laboral i acadèmic, on el percentatge arriba al 23,5%. En l’entorn familiar, només un de cada cinc joves afirma parlar únicament català amb els pares.

El 40% dels joves encara viuen amb els pares

L’enquesta també analitza la situació social i econòmica del jovent barceloní. Un dels principals problemes detectats és l’accés a l’habitatge.

Actualment, prop del 40% dels joves de la ciutat continuen vivint amb els pares, un percentatge lleugerament superior al de fa cinc anys.

Entre els 18 i 24 anys, el 60,4% encara resideix al domicili familiar, mentre que entre els 25 i 34 anys el percentatge se situa en el 18%.

Després de viure amb els pares, la segona forma de convivència més habitual és viure amb la parella (19,3%), seguida de compartir pis amb amistats o companys (7,8%). Només un 7% dels joves viu sol.

Augmenten els ingressos, però també el cost de l’habitatge

Pel que fa a l’àmbit laboral, dos de cada tres joves treballen (66,7%), i la majoria ho fan amb contracte indefinit (69,8%).

Tot i això, un terç dels joves afirma haver patit situacions de precarietat laboral, com treballar sense contracte o fer hores extres no remunerades.

La mitjana d’ingressos dels joves se situa actualment en 1.200 euros mensuals, un 35% més que el 2020, quan era de 888 euros.

Malgrat aquesta millora, el cost de l’habitatge continua augmentant. La despesa mitjana mensual en habitatge és de 1.065 euros, un 19% més que fa cinc anys. Un 30% dels joves emancipats assegura haver tingut dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca durant l’últim any.

Mòbil, desinformació i política

L’enquesta també revela que els joves de Barcelona utilitzen el telèfon mòbil una mitjana de cinc hores al dia.

Més del 80% assegura haver estat exposat a desinformació, un fenomen que molts consideren que afecta la confiança en les institucions públiques i la qualitat de la democràcia.

Pel que fa a les idees polítiques, la majoria de joves que mostren interès per la política s’identifiquen amb valors progressistes. Entre les mesures que generen més consens destaca permetre l’adopció a parelles del mateix gènere.

En canvi, altres qüestions com el permís parental per avortar, el repartiment de les tasques de la llar o la necessitat d’informes psicològics per al canvi de sexe generen més divisió entre el jovent.