Comencen a construir les cases a la presó de Trinitat Vella de Barcelona

La primera fase del procés constarà de 41 habitatges

Els nous habitatges en l’àmbit de la presó de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu, s’han començat a construir aquest mes d’octubre, en unes obres que permetran aixecar la primera fase d’un dels dos blocs d’habitatge públic on es començaran a reallotjar les famílies residents en els edificis afectats per la renovació urbana de l’àmbit, una actuació que fa més de 20 anys que el veïnat espera. La primera fase del procés constarà de 41 habitatges on es reallotjaran famílies residents que actualment viuen en edificis de l’entorn en condicions d’habitabilitat precàries.

En els pròxims mesos tindran lloc les obres del segon bloc, de 53 habitatges, i un cop s’enderroqui la presó, es completarà la segona part del primer bloc, amb 35 habitatges més. En total, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) construirà amb aquestes promocions 129 habitatges per a les famílies, que s’hauran de reallotjar.

La construcció d’aquests habitatges permet avançar en la reparació d’un greuge històric per al veïnat del barri, oblidat durant molts anys. Després de molt de temps de no resoldre’s el futur de l’àmbit de la presó de Trinitat Vella, el govern municipal ha aconseguit tirar endavant la projecció d’aquests habitatges, que permetran començar a reallotjar el veïnat després de la signatura del conveni de presons.

Aquestes obres arriben després de l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat el 2021 per reprendre el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella cap a la Zona Franca. La cessió dels dos solars per a la construcció dels nous equipaments havia quedat aturada per l’aparició de restes de metalls pesants al subsol de les parcel·les que l’Ajuntament es va comprometre a cedir a la Generalitat.

La presó de la Trinitat es va inaugurar el 1964, i durant els seus 57 anys d’història, s’ha adaptat a diversos usos: primer, per a dones; després, per a joves; i, finalment, com a centre obert. Des del 2009, està parcialment enderrocada. Ara que els terrenys de la presó són de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha pogut iniciar la construcció d’una fase inicial dels habitatges per a les persones afectades pel procés de reallotjament. En fases successives, i condicionat al moment del trasllat del Centre Penitenciari, es construirà la resta d’immobles previstos a la parcel·la de la presó i entorns, que suposarà un total de 410 habitatges de protecció oficial.

D’altra banda, aquesta actuació s’emmarca a la modificació del Pla General (MPGM) de l’àmbit, que desenvolupa un conjunt de sostre de 35.920 m2. Aproximadament, un 90% d’aquest sostre es destina a habitatges i un 10% a locals comercials.

El conjunt de sostre destinat a activitats residencials és de 32.560 m2 i donarà lloc a 407 habitatges amb una dimensió mitjana de 80 m2. Apart, hi ha 2.000m2 que corresponen a l’Habitatge Dotacional, que corresponen a aproximadament 36 habitatges dotacionals. En total, la transformació prevista en tot aquest àmbit preveu arribar a uns 450 habitatges.

Aquesta gran actuació a l’àrea de Trinitat Vella Nord, juntament amb l’executada a Via Bàrcino, arriba després del conjunt d’intervencions que s’han dut a terme al barri com són la renovació de la plaça de la Trinitat Vella i del carrer Galícia; la creació de la plaça dels Infants; la millora del CEM Trinitat Vella, o el projecte del nou Centre de vida comunitària de la Trinitat Vella, un equipament on s’ubicaran diversos serveis municipals a més d’una nova perspectiva de gestió de l’edifici, i les obres en marxa de 139 habitatges públics de lloguer, 85 dels quals seran amb serveis per a gent gran.