Cerdanyola del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental amb grans perspectives de cara a aquest any i el proper, abans que finalitzi el mandat que corre. Com a ciutat té una sèrie de veïnatges que la fan única i que la revaloritzen ubicant-la al món amb nom propi. El seu alcalde, Carlos Cordón, explica en aquesta entrevista per a La Ciutat de quina forma estan encaminant Cerdanyola cap a un futur brillant.
Hem creuat l’equador d’un mandat molt marcat per la pandèmia del coronavirus. Com valora els dos primers anys llargs de mandat?
Dels dos anys i mig de mandat només hem tingut mig any normal. Els altres dos han sigut en plena pandèmia. Han estat dos anys durs. En general estem vivint una època complicada, però és un al·licient molt important emprendre accions que milloren la vida de la gent i que contribueixen a donar resposta a les necessitats sorgides a la ciutat. El nostre objectiu és donar resposta dia a dia i posar solucions sobre la taula, conscients que som l’administració més propera a la ciutadania, amb pandèmia o sense ella.
Els ajuntaments no han parat durant la pandèmia sinó més aviat al contrari, heu hagut d’incrementar la vostra activitat. Com ho heu gestionat?
L’activitat administrativa potser va parar dues o tres setmanes, però serveis com la Policia local va seguir funcionant a ple rendiment, igual que els Serveis socials, la Brigada Municipal d’Obres, la neteja, la recollida de residus, tot ha seguit funcionant. El que sí s’ha alentit són algunes obres de la ciutat que estaven en marxa en aquells moments i van haver de parar perquè el confinament va obligar a aturar-les momentàniament.
Jo recordo que aquelles setmanes cada dia era dilluns. De dilluns a diumenge cada dia era dilluns perquè ens passàvem el dia connectats amb reunions amb el govern, amb els diferents serveis municipals, amb altres alcaldies amb les que compartíem experiències i problemes, i les trucades a altres administracions eren una constant, dia i nit, treballant per donar resposta a tot allò que era nou per a nosaltres. Tot i així no em fa l’efecte que la Covid ens hagi parat perquè hem sigut capaços de seguir avançant en el projecte de ciutat, encara que alguns projectes els haguem posat en marxa més endavant i al final, la pandèmia ens ha ensenyat coses positives com ara treballar amb remot i de forma virtual, i aquestes novetats ja queden pel futur.
Sembla que un dels efectes que ha provocat la pandèmia és posar les persones en el centre d’acció, ajuda i resposta de l’Ajuntament…
Nosaltres ens vam presentar a les eleccions convençuts que el primer són les persones. Sobretot volem ser un govern transversal en el que una gran majoria de la població s’hi senti representada.
Veníem d’un mandat anterior molt complicat, no només a Cerdanyola sinó en general. A Catalunya hi havia fractura social a causa del procés i nosaltres crèiem que des de l’Ajuntament hi ha molta feina a fer. Els darrers 4 anys, a Cerdanyola van ser de deixadesa perquè la situació política s’havia polaritzat. Per tant, ens hem enfocat en recuperar l’estabilitat institucional i centrar-nos en allò que interessa a la ciutadania.
Al final, quan preguntes a gent què li importa més enllà de la salut la família i la feina, és que el seu carrer estigui net, ben asfaltat, que els arbres estiguin podats, que hi hagi il·luminació i seguretat, això és el que interessa a la gent i si pot ser, que no pugin els impostos. A això ens hem dedicat des que vam començar.
Parla d’estabilitat a l’Ajuntament. En quins aspectes es pot veure aquesta estabilitat?
Des que governem a l’Ajuntament de Cerdanyola hem aconseguit aprovar tres pressupostos seguits, pactats amb Comuns, Junts per Cerdanyola, el Partit Popular i Ciutadans, és a dir, pressupostos en els que la transversalitat del ple hi ha participat. Això és una prova. El mandat passat només es va aprovar un pressupost i va ser a través d’una qüestió de confiança. En canvi aquest curs ja tenim tercer pressupost. Ara s’ha de treballar molt en les contractacions, la millora de l’execució pressupostària i a nivell d’Administració Pública. És qüestió de tenir les coses clares i posar una mica d’amor i estima en tot el que fem.
Quines seran les línies bàsiques d’actuació de cara aquest 2022?
Bé, seguim fent front a les conseqüències de la pandèmia a nivell d’ajudes a les famílies que ho estan passant pitjor, a aquells sectors com la cultura, l’hosteleria o el comerç. No volem que ningú quedi enrere perquè al final l’objectiu és donar a tothom tingui una oportunitat per treballar i viure amb dignitat a Cerdanyola.
I en paral·lel no deixarem els objectius que ens vam marcar al principi del mandat, entre ells invertir en l’espai públic a nivell de neteja i el manteniment mínim de l’espai públic amb fortes inversions.
Parlem de projectes concrets?
El 2022 serà l’any de l’inici i desenvolupament del Centre Direccional, de l’arribada de noves empreses i quan començarem moltes obres com la recuperació de la Torre Vermella, i també obres en el terreny esportiu i cultural.
Pel que fa al terreny més econòmic, per tercer any consecutiu l’Ajuntament no augmenta la pressió fiscal a les famílies i no hem pujat cap impost. Ho hem fet perquè vemim d’una crisi arrossegada des del 2018 que s’ha ajuntat amb una de nova fruit de la pandèmia.
A banda, venim d’un mandat en el que s’ha implantat el nou tribut de la Generalitat de Catalunya per les missions a l’àrea metropolitana de Barcelona que afecta l’Ajuntament i totes les famílies. Per això vam decidir fer els esforços necessaris per no apujar els impostos. Per altra banda afavorim l’entrada de noves empreses que s’instal·lin a Cerdanyola i generin ocupació, amb bonificacions d’impostos. Els impostos que es paguen reverteixin en una millor qualitat de vida. Aquesta és la base del nostre projecte, sense deixar de banda la Ciutat del Coneixement en la que volem seguir treballant, amb tots els agents estratègics que tenen un Govern que treballa fer aquesta línia que hem anat buscant, tant en el teixit empresarial com en el de la ciència i la innovació de la ciutat.
L’Ajuntament de Cerdanyola aposta pel desenvolupament de les activitats culturals però algunes entitats demanen que hi hagi més espais disponibles. Quina gestió emprendre en aquest sentit?.
És una mancança històrica de la ciutat. Entre entitats culturals i esportives sumen més de 400 associacions i totes volen el seu espai i tenen el dret de tenir-lo, però la ciutat té l’espai que té.
Per això hem posat en marxa la redacció d’un projecte perquè al 2023 comencin les obres del nou pavelló amb piscina coberta, ubicat al costat d’unes pistes de tenis i pàdel que estaven abandonades des del mandat passat. Això és la resposta a les entitats esportives de la Cerdanyola i la seva reclamació històrica sobre el tercer pavelló. Ara ja el tenim en marxa. Per altra banda cobrirem les pistes poliesportives de Fontetes cosa que ens permetrà que més entitats puguin utilitzar-les en millors condicions. També comencen les obres de millora de la piscina de Can Xarau i una altra zona on es practica atletisme, petanca i tir amb arc, l’hem dignificat i ja estem preparant la seva nova ubicació al Centre Direccional.
I a nivell cultural?
Estem fent millores als museus, a l’Ateneu i hem previst, per primera vegada a la ciutat, tenir un espai polivalent dedicat a la cultura, aprofitant els fonaments d’una escola que s’havia de fer fa 10 anys i ara tindran un altre ús quan per fi pertanyi a la ciutat.
En aquests dos anys també hem potenciat el Festival de Blues de Cerdanyola convertint-lo en una cita a nivell internacional. L’any passat, quan ningú s’atrevia a fer cap festival, nosaltres en vam celebrar la 30 edició i va ser inèdit, exitós, canviant el format, les ubicacions i la gent va poder-lo gaudir. El mateix amb les Festes Majors, que volem que tinguin projecció internacional.
En dos anys i mig hem fet moltes coses, moltes de les quals ja han vist resultats i les restants els veuran entre aquest 2022 i el proper 2023. Poc a poc anem avançant.
Un dels projectes més importants és crear la marca Cerdanyola Ciutat del Coneixement. Què en pot explicar?
Es tracta d’una marca que vam defensar a capa i espasa en campanya electoral. Ens vam presentar a les eleccions dient Cerdanyola ha de ser conscient de tot el que té i de tot el potencial que representa. I què tenim? Doncs elements que no té cap altre ciutat de Catalunya i molt poques ciutats del món, com el Sincrotró Alba, el Parc Tecnològic, una universitat d’excel·lència internacional com és la Universitat Autònoma de Catalunya, un àmbit de creixement urbanístic a nivell d’empreses, d’habitatges i de zones verdes tan important com el Centre Direccional. Tenim un escenari molt important i estem convençuts que ja hem començat a caminar posant les bases per dirigir-nos amb força cap al futur. La marca Cerdanyola Ciutat del Coneixement ens ha de permetre tenir noves oportunitats que reverteixin en la qualitat de vida de la gent que generin noves oportunitats.
El bon tracte i acord que tenim amb aquests veïns tan importants fa que comencem a veure algun resultat, per exemple en la recuperació d’un equipament abandonat des de fa molts anys que és l’antiga biblioteca de Ca n’Altimira. Estem treballant conjuntament l’Ajuntament amb la Universitat Autònoma per recuperar aquest espai i fer un centre cívic adaptat als nous temps a través de fons de subvenció europees. És un projecte molt important que tenim en marxa i una prova de la sinèrgia entre els diferents agents. Aquesta és la línia a treballar i és el que volem per Cerdanyola en el futur.
