.jpg)
Una trentena de persones s’han concentrat aquest dimarts a la plaça de la Porxada de Granollers per celebrar l’aplicació de la llei d’amnistia en tres manifestants de la ciutat. Els joves, coneguts amb el nom dels ‘Tres de Granollers’, van participar en les protestes del tercer aniversari de l’1-O a Barcelona, l’any 2020, i dos d’ells han estat presents en l’acte fet al centre de la capital vallesana, on s’ha brindat amb cava. “Acaba el patiment de tres famílies durant 4 anys”, ha assenyalat l’advocada d’Alerta Solidària Norma Pedemonte. Encara quedarà pendent si un agent dels Mossos recorre a la via civil per reclamar danys a un dels tres joves, a qui inicialment li reclamaven 76.000 euros.
Pedemonte ha fet una “valoració positiva” de l’aplicació de la llei als tres joves, donat que ha estat un patiment accentuat durant 4 anys per a les seves famílies. “Quan van passar els fets tenien 18 anys, era el primer cop que anaven a una manifestació o que baixaven sols a Barcelona, i l’impacte va ser molt important”, ha assegurat.
No obstant, ha volgut destacar que tot i que hagi acabat aquest malestar, no és l”amnistia que els agradaria ni la “situació ideal”, donat que hi ha molta més gent que també s’hi hauria de poder acollir. Ara, però, espera que la seva aplicació vagi caient en els diferents casos, 400 dels quals assumeixen des d’Alerta Solidària.
“Fa més de 10 dies que s’ha publicat la llei i cap tribunal ha fet res d’ofici, i avui amb el pronunciament del TSJC confio com a jurista i com a persona que confia en l’estat de dret que els altres jutges aplicaran la llei vigent i l’interpretaran amb base a la superioritat jeràrquica del TSJC”, ha apuntat.
El cas dels tres joves es remunta al tercer aniversari de l’1-O, i se’ls atribueix el llançament de llambordes a una furgoneta policial. No obstant, Pedemonte ha destacat que no hi ha cap prova que això passés, així com de les llambordes utilitzades ni dels danys a la furgoneta.
Amb tot, a un dels joves també se li va dictar una sentència condemnatòria amb pena de 6 mesos per delicte de lesions i atemptat, amb una responsabilitat civil de més de 76.000 euros. Això obre la porta a què si l’agent afectat vol reclamar el que li pertocaria, hauria de recórrer a la via civil.
“Estarem atents”, ha assenyalat Pedemonte, que assegura que durant el judici es va poder veure com l’agent consultava en un ordinador què havia de dir, un fet que ha valorat “d’irregular”.
