Les biblioteques de Barcelona s’han convertit aquest estiu en un refugi imprescindible per a molts veïns que busquen una pausa de la calor. Amb sales climatitzades, espais tranquils i la possibilitat d’estar-s’hi durant hores, aquests equipaments han guanyat pes dins la xarxa de refugis climàtics de la ciutat.
Aquest agost, l’Ajuntament manté obertes 19 de les 41 biblioteques municipals, cinc més que l’any passat. Tot i això, alguns veïns alerten que la distribució no és suficient i que hi ha barris que es queden sense cap biblioteca oberta a prop.
És el cas d’Horta, on la biblioteca Can Mariner està tancada durant l’agost. Els veïns que volen accedir a una biblioteca oberta han d’agafar el metro o el bus per desplaçar-se a un altre punt de la ciutat.
“Les biblioteques són essencials”
Després d’un juliol marcat per temperatures rècord a Catalunya, l’Associació de Veïnes i Veïns d’Horta reclama que cada districte tingui més d’una biblioteca oberta durant tot l’estiu.
El portaveu de l’entitat, Phil Manzaneque, defensa que aquests equipaments són molt més que espais culturals durant els episodis de calor. “Un parell d’hores al matí i un parell d’hores a la tarda és essencial, sobretot en certes edats”, afirma.
Segons Manzaneque, Can Mariner seria un punt especialment útil perquè queda situada entre la part alta i la part baixa d’un barri amb molts desnivells. Tot i estar catalogada com a refugi climàtic, no obre a l’agost. “Volem que aquesta biblioteca doni servei”, reclama.
Refugis climàtics, però no tots serveixen igual
Barcelona disposa d’una xarxa de prop de 500 refugis climàtics, que inclou equipaments públics i privats, centres esportius, comerços, zones verdes i biblioteques. Però els veïns d’Horta remarquen que no tots aquests espais permeten fer una estada llarga.
En aquest barri, el centre cívic està tancat a l’agost i el centre esportiu només obre la sala d’entrada, fet que limita la possibilitat de refugiar-s’hi durant una bona estona. També hi ha el casal de gent gran, però l’associació considera que està pensat per a un perfil molt concret de veïns.
Manzaneque defensa que les biblioteques tenen un valor afegit perquè permeten seure, llegir, consultar internet, veure una pel·lícula o simplement descansar amb comoditat. “No només és ser-hi, sinó que estiguis entretingut, per donar un servei”, apunta.
La Gabriel García Márquez atrau veïns d’altres barris
Una de les biblioteques obertes aquest agost és la Gabriel García Márquez, al districte de Sant Martí, que també dona servei els diumenges. L’equipament rep usuaris de diferents punts de Barcelona, no només del districte.
En Mauricio, veí del Raval, hi ha anat amb la seva filla perquè considera que la calor fa difícil gaudir dels parcs a l’estiu. “Les biblioteques són un lloc agradable per ser-hi”, explica, tot i reconèixer que a casa tenen aire condicionat.
Altres usuaris hi van precisament perquè no en tenen. És el cas de la Marta, veïna de la Sagrada Família, que prepara la selectivitat i assegura que “és complicat estudiar a casa” amb la calor. La biblioteca li ofereix climatització i silenci.
També hi acudeix sovint la Núria, veïna de Sant Martí, amb la seva mare gran. Hi passen entre una i dues hores per seure, mirar revistes o estudiar. A casa, explica, només disposen de ventiladors.
Amb episodis de calor cada vegada més intensos, les biblioteques s’han consolidat com una peça clau de la xarxa de refugis climàtics. Però entitats veïnals com la d’Horta reclamen que el servei no depengui del barri on es viu.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat