La vida al carrer continua tenint conseqüències extremes sobre la salut i la supervivència. Entre el 2015 i el 2025, un total de 682 persones que vivien o havien viscut al carrer van morir a Barcelona, segons un informe presentat aquest dimecres per la Fundació Arrels.
L’estudi, titulat 'Viure al carrer mata. Persones en situació de carrer mortes a Barcelona 2015-2025', posa l’accent en una diferència especialment dura: entre les 204 persones que encara vivien al carrer en el moment de morir, l’edat mitjana de defunció era de només 49 anys.
Això representa 34 anys menys que la mitjana del conjunt de la població barcelonina. Gairebé dues de cada tres persones analitzades van morir abans d’arribar als 55 anys.
Les dones moren encara més joves
Les diferències també són significatives segons el sexe. Entre les dones que vivien al carrer, l’edat mitjana de defunció era de 45 anys, mentre que entre els homes se situava en els 50.
Arrels compara aquestes dades amb l’edat mitjana de defunció a Barcelona durant el 2025, que va ser de 79,9 anys entre els homes i de 85,8 entre les dones.
La fundació considera especialment preocupant aquesta bretxa, que arriba a rondar els 40 anys en el cas de les dones.
Sis de cada deu moren al carrer
L’informe també analitza on moren les persones en situació de sensellarisme. Segons les dades recollides, un 60% de les persones que encara vivien al ras van morir directament a l’espai públic.
La probabilitat de morir al carrer és gairebé vint vegades superior entre les persones sense allotjament que entre aquelles que ja havien accedit a algun recurs residencial.
Un 35% de les defuncions, però, es van produir en hospitals o centres sociosanitaris. Per a Arrels, aquesta dada mostra que l’accés puntual al sistema sanitari existeix, però que sovint falla la coordinació amb els serveis socials i les alternatives residencials.
Violència, sobredosis i suïcidi
Les causes mèdiques expliquen el 43% de les morts de persones que vivien al carrer. Tot i això, les causes externes tenen també un pes molt rellevant. La violència, les sobredosis i el suïcidi representen conjuntament un 27% de les defuncions analitzades.
Entre les dones destaca especialment l’impacte de les sobredosis, mentre que entre les persones més joves les causes externes representen una part especialment elevada de les morts conegudes.
La directora d’Arrels, Beatriz Fernández, adverteix que la mortalitat no es pot explicar únicament pel deteriorament de la salut, sinó també per les condicions d’exposició, inseguretat i risc que comporta viure al carrer.
Tenir allotjament marca una gran diferència
L’informe compara també les persones que encara vivien al carrer amb aquelles que ja havien accedit a algun tipus d’allotjament. En aquest segon grup, l’edat mitjana de defunció puja fins als 62 anys, tretze anys més que entre les persones que continuaven vivint al ras.
A més, tres de cada quatre van morir per causes mèdiques i només un 3% ho van fer a l’espai públic. El 94% de les defuncions es van produir en hospitals, centres sociosanitaris, recursos residencials o habitatges.
Per a Arrels, l’allotjament no elimina automàticament els efectes acumulats d’anys de sensellarisme, però redueix l’exposició a riscos i facilita l’accés a cures i seguiment sanitari.
Arrels reclama més habitatge i millor coordinació
L’entitat conclou l’estudi amb diverses propostes per reduir aquesta mortalitat. Entre les principals mesures hi ha ampliar els recursos residencials estables, reduir el temps que una persona passa vivint al carrer i millorar la coordinació entre els serveis sanitaris, socials i de sensellarisme.
També reclama reforçar els programes de reducció de danys i prevenció de sobredosis, crear un registre estable de defuncions de persones sense llar i revisar cada mort per detectar possibles fallades del sistema.
Arrels defensa igualment protocols més clars per informar les persones properes, gestionar les pertinences dels difunts i acompanyar els processos de dol.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat