L’entrada en vigor del veto rus l’estiu del 2014 va provocar una situació de “col·lapse” aquella campanya però sobretot es va notar en la del 2015. El 2016 la saturació del mercat va ser menor degut a la caiguda productiva al conjunt d’Europa del 15% que va acostar oferta i demanda però aquest 2017 l’afectació s’ha intensificat, especialment després del tancament de la frontera a les importacions de Bielorússia i d’altres països de la Unió Duanera Euroasiàtica per motius sanitaris. D’aquesta manera, aquesta campanya ha estat una de les tres pitjors de la història pel que fa als preus de sortida de central de la fruita de pinyol, segons ha manifestat el director general d’Afrucat, Manel Simon.
Segons un estudi encarregat per aquesta associació empresarial a la UdL, aquesta campanya les pèrdues que han patit els productors de fruita de pinyol han estat de 15 cèntims d’euro per quilo, de mitjana. Segons aquest treball, produir un quilo de préssec i nectarina costa, de mitjana, uns 37 cèntims per quilo, mentre les liquidacions se situen actualment en els 22 cèntims/quilo, també de mitjana. Tot i això cal tenir en compte que les pèrdues són majors en petits pagesos ja que el cost de producció s’eleva més que no pas en aquells empresaris que compten amb grans superfícies de cultiu.
La producció de préssec i nectarina aquesta campanya 2017 a Catalunya s’ha situat entorn de les 400.000 tones, entorn d’un 15% més que la passada. Així, tenint en compte les pèrdues de 15 cèntims per quilo, el total ascendeix a uns 60 milions d’euros.
Actualment, Catalunya compta amb una superfície de 23.000 hectàrees de préssec i nectarina, mentre al conjunt de l’Estat la xifra s’eleva fins a les 80.000. Des d’Afrucat, calculen que per fer front a l’actual situació de “col·lapse comercial” caldria arrancar el 15% de la superfície de fruita de pinyol estatal, unes 12.000 hectàrees. En aquest sentit, l’entitat considera que caldria subvencionar des de les administracions amb 4.500 euros per hectàrea els pagesos que optin per arrancar els seus cultius, motiu pel qual s’haurien de destinar unes 55 milions d’euros públics amb aquest objectiu. Aquests 4.500 euros per hectàrea que reclama l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya per arrancades equivalen a les pèrdues registrades aquesta campanya per hectàrea de préssec i nectarina, en total uns 60 milions d’euros a Catalunya.
Des d’Afrucat consideren que si en altres sectors s’han posat en marxa plans ‘renove’, en el cas de la fruita de pinyol caldria fer el mateix però concretat amb un pla d’arrancades. En aquest sentit, des de l’entitat estan analitzant la situació del sector del préssec i la nectarina tant amb el departament com amb el ministeri d’Agricultura. Així mateix, des d’Afrucat han demanat una trobada amb la Comissió d’Agricultura de la UE per plantejar la necessitat d’habilitar aquest pla d’arrencades subvencionat.
Manel Simon ha valorat positivament que des de Brussel·les s’acceptés ampliar a mig estiu les quotes de retirades de préssec i nectarina, reconeixent d’aquesta manera la “situació crítica” que viu el sector, segons ha dit. Tot i això, des d’Afrucat han remarcat que les retirades (0,26 euros/quilo) només serveixen per establir un preu base mínim ja que tampoc permeten al productor cobrir costos.
Al marge de les arrancades, des de l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya consideren que caldria que es tingués en compte a l’hora d’exportar aquelles varietats de préssec i nectarina que poden viatjar; que s’aposti per varietats més dolces i menys àcides, atenent així els gustos majoritaris dels consumidors; apostar perquè les empreses treballin de forma consorciada per cercar nous mercats exteriors, a més de buscar fórmules per incentivar el consum de fruita, malgrat que aquesta seria una opció a més llarg termini.
Finalment, des d’Afrucat no es mostren preocupats davant la situació d’incertesa política de Catalunya, ja que fins al moment no ha afectat el sector fructícola, segons han explicat els seus representants.