Els alumnes de Catalunya no arriben a la mitjana espanyola de comprensió lectora, segons els resultats de l’informe ‘Estudi internacional de progrés en comprensió lectora’, elaborat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu. Tot i això, les diferències no són significatives amb aquesta mitjana. Madrid, la primera Comunitat Autònoma del rànquing, obté una puntuació de 549, mentre que Catalunya arriba als 522 punts. La més baixa és la del País Basc, amb 517 punts. Un 3% de l’alumnat català se situa en el nivell molt baix de la comprensió lectora, segons els paràmetres de l’anàlisi, percentatge similar al d’Andalusia, i allunyat del d’Astúries, la Rioja, Madrid i Castella-Lleó, amb un 1%. Novament tanca la llista el País Basc, amb un 4% d’alumnes a la franja més baixa de comprensió lectora.
Un altre aspecte que analitza l’estudi són els resultats atenent els dos propòsits de la lectura, és a dir, la lectura com a experiència literària i la lectura per a adquisició i ús de la informació. En aquest sentit, el conjunt de l’Estat presenta una diferència entre propòsits de 3 punts a favor dels textos literaris. Per comunitats, totes a excepció del País Basc presenten una puntuació favorable cap al propòsit literari. La diferència és significativa a Catalunya i a Astúries.
També s’analitzen els resultats en funció de la titularitat dels centres educatius. Les diferències són significatives al País Basc (25 punts), Catalunya (19 punts), Astúries i Madrid (16 punts) i Andalusia (15 punts). En canvi, no són significatives a Castella-Lleó i a la Rioja.
Finalment, i entre d’altres qüestions, l’informe també conclou que quants més llibres hi ha al domicili familiar, més alta és la puntuació mitjana obtinguda en comprensió lectora. A Espanya, tenir més de 200 llibres davant de tenir-ne menys de 10 suposa una diferència de 62 punts. A Catalunya, aquesta diferència augmenta fins als 68 punts.
