340 galejadors protagonitzen la Festa del Pi a Centelles

La celebració ha començat al bosc amb la tala de l'arbre i ha acabat amb el pi penjat sobre l'altar de l'església

0
736
Santa Coloma és la patrona de Centelles i cada 30 de desembre des de fa més de 250 anys els centellencs surten al bosc per talar el pi més bonic i portar-li a l’església. Es tracta de tot un ritual que comença alguns dies enrere amb la tria de l’arbre, enguany situat prop de la casa on va néixer l’urbanista Ildefons Cerdà. Destral i serra en mà, i després d’un bon esmorzar, els centellencs han començat a apropiar-se de l’arbre i se l’han endut en carreta estibada per bestiar fins al poble. En homenatge a Santa Coloma, i amb l’ànim de fer el màxim soroll, 340 galejadors han llançat salves durant tot el camí, fins a la Plaça Major. Enguany el pi ha arribat a la plaça amb un llaç groc de grans dimensions, on l’han rebut pancartes als balcons amb el lema ‘Llibertat presos polítics’. El moment més intens de la celebració sempre és dins l’església, quan s’alça el pi damunt l’altar, mentre s’entona l’himne de Santa Coloma. El to reivindicatiu també ha posat el punt i final a la festa amb crits dins l’església de ‘Llibertat’.
Pólvora, molta pólvora, cotó fluix i barretina. Aquests són alguns dels elements indispensables per assistir a la Festa del Pi de Centelles cada 30 de desembre, com fan cada any centenars de persones, no només d’Osona sinó també de territoris veïns. La festa comença al bosc a primera hora del mati, amb la tala de l’arbre, però no és fins que el carro amb el pi i els galejadors entren a Centelles que la festa comença a agafar una altra dimensió, molt més social i festiva.

A cops d’escopeta i pólvora en mà, enguany 290 dels 340 galejadors han disparat les salves. En aquesta edició de la festa, a la solapa de molts d’ells es podia veure un llaç groc en solidaritat amb els presos. El punt més catàrtic és, precisament, a la Plaça Major quan als volts de les dotze els galejadors no s’aturen. Uns cops llencen salves sols, d’altres a l’uníson amb els seus companys i companyes trabucaires. La qüestió és fer soroll, per avisar la patrona Santa Coloma que li duen el pi, com cada any des de fa molts anys. Almenys 277, que és quan per primera vegada apareix la festa en un document escrit.

Es tracta d’una festa participada per tot el poble, grans i petits, tots avesats a les galejades. Alguns des de fa més de 40 anys, com en Lluís Cerdà o en Joan Soler. Cerdà ha explicat a l’ACN el record de quan portava la pólvora d’un altre galejador, “perquè encara no podia portar escopeta”. “Però a partir dels 16 anys ja la vaig poder agafar, i la porto cada any des de llavors”, ha explicat.

Per en Lluís Cerdà, la festa és “passió”. Es viu amb tanta intensitat “que cada any s’hi ha de ser”, i si per alguna raó un any no s’hi és, “sap molt de greu”. En aquest sentit, el galejador Joan Soler ha explicat que la festa per ell també és molt especial, “és la més important de l’any”. “Esperem que arribi el 30 de desembre, i un cop penjat el pi, ja penses que torna a faltar un any per la festa”, ha assenyalat. Amb tot, per aquest galejador de pedra picada, el trabuc i la pólvora són secundaris, “perquè sense aquests elements la festa és viu igual, intensament, però d’una altra manera”.

La Festa del Pi té molts moments diferents: la tala del pi al bosc, l’esmorzar dels galejadors, l’arribada del pi a la plaça, el ball del pi, la pujada de l’arbre per les escales de l’església, el ball davant l’església, l’entrada a l’edifici i, finalment, la penjada de l’arbre i el cant de l’himne. Cadascú té el seu instant predilecte, ha explicat Joan Soler, però ha afegit que és difícil no emocionar-se en algun moment.

FER UN COMENTARI