Una dona de 87 anys amb patologies prèvies que va morir el 6 de març a l’Hospital Can Ruti de Badalona (Barcelonès) va ser la primera víctima anunciada oficialment per coronavirus a Catalunya, on, en complir-se tres mesos , la Covid-19 ha causat ja més de 12.300 morts, el 0,16% de la població catalana.
Encara que probablement la SARS-CoV-2 va causar morts anteriors a aquesta anciana, als quals no se’ls va arribar a diagnosticar la nova malaltia, camuflada entre l’epidèmia de grip estacional, aquesta dona figura com la primera víctima oficial de l’epidèmia a Catalunya, la vuitena a tot Espanya.
No obstant això, encara que va morir a primera hora de la tarda del 6 de març, el registre de Salut l’inscriu com difunta el 7 de març, al costat d’una segona víctima, perquè va ser notificada per la funerària l’endemà, han explicat a Efe fonts de Salut.
L’anunci d’aquesta primera víctima per la Covid-19 a Catalunya la va fer en una roda de premsa el llavors secretari de Salut Pública, Joan Guix, que la setmana passada va renunciar al càrrec per motius de salut i qui aquell 6 de març va confirmar que fins aquell dia hi havia 46 pacients diagnosticats de la nova i desconeguda malaltia.
Acompanyat per la cap d’Urgències de Can Ruti, Anna Carreras, va revelar que l’anciana no havia viatjat a cap zona de risc, que es desconeixia com s’havia contagiat i que havia ingressat poques hores abans de morir amb un quadre greu de febre, inestabilitat termodinàmica i insuficiència respiratòria.
Aquest dia van saltar totes les alarmes, el departament de Salut va comprovar que no podia controlar els contagis, que la malaltia causava morts ràpides en persones grans amb patologies prèvies i que s’estaven donant casos similars en altres parts d’Espanya.
El 6 de març ja hi havia a Catalunya un centenar els professionals sanitaris aïllats perquè havien estat en contacte sense protecció amb pacients infectats i 500 persones més en quarantena per ser contactes.
Amb la dona morta a Badalona, ja eren vuit les víctimes de l’epidèmia a Espanya -quatre a Madrid, una a Saragossa, una a València i una altra al País Basc- i 383 els casos confirmats.
Vuit dies després, el 14 de març, el govern espanyol va aprovar decretar l’estat d’alarma per combatre una pandèmia que es va estendre com la pólvora.
Madrid i Catalunya van evolucionar pitjor que les altres comunitats i, probablement per la seva densitat demogràfica, la pandèmia va castigar les seves zones urbanes, i els seus geriàtrics.
També el 6 de març, es va donar a conèixer que l’Hotel Arts va haver de posar en quarantena molts dels seus treballadors perquè s’hi havia allotjat, entre l’1 i el 4 de març, un turista contagiat, la habitació del qual va ser precintada i desinfectada.
Setmanes després, molts hotels van haver de convertir-se en extensions hospitalàries per aïllar pacients lleus de Covid.
El mateix 6 de març, la Generalitat va demanar públicament extremar precaucions i evitar visites a residències de gent gran, amb discapacitat o trastorns de salut mental, “si es té febre o si s’ha estat en zones de risc de contagi del coronavirus”.
El director de l’Agència Catalana d’Avaluació Sanitària, César Velasco, la directora general d’Autonomia Personal i discapacitat del Departament d’Afers Socials, Aina Plaza, i el director del programa d’Atenció Integrada, Social i Sanitària, Sebastià Santaeugenia, van celebrar una reunió amb patronals i sindicats de treballadors de residències, sense saber encara la devastació que s’acostava als geriàtrics.
Els responsables de la Generalitat van traslladar a les patronals i treballadors de les residències el protocol que demanava a familiars i treballadors que es rentessin les mans, utilitzessin sempre mocadors d’un sol ús, es tapessin amb el colze o amb un mocador en esternudar i es distanciessin dos metres de les persones amb símptomes respiratoris.
La Generalitat va instar aquell 6 de març les residències a registrar totes les persones que entressin per identificar possibles contactes si hi hagués algun infectat i va estipular que els ancians fossin atesos a la mateixa residència si resultaven afectats lleus i traslladar-los a l’hospital només quan presentessin un quadre greu.
“De moment, no tenim evidències que el virus estigui circulant de forma comunitària”, va dir el 6 de març César Velasco.
24 dies després, les UCI estaven saturats, s’improvisaven nous llits per a casos greus, urgien respiradors, i 414 persones van morir en un sol dia, el 30 de març, a Catalunya.
Només tres mesos després: 12.333 morts, el 80% d’ells majors de 70 anys, més de 67.500 infectats confirmats i més de 300.000 sospitosos, 83 dies d’estat d’alarma, més de 700.000 treballadors en ERTO, i les persones en situació de pobresa s’han triplicat.
