Els veïns de Gràcia inicien la guerra contra l’especulació

Un centenar de manifestants es planten a la Plaça de la Vila per denunciar les mentides del consistori i reclamar el manteniment dels espais verds.

400 habitatges al barri de Vallpar, al nord de la Ronda de Dalt i de la plaça Alfons Comín, que comportaran la destrucció de 25.000 metres quadrats de sòl, majoritàriament de bosc, a Collserola. 34 pisos socials que eliminaran el petit parc públic situat entre el Passeig de la Vall d’Hebron i la Carretera de l’Arrabassada. I un nou Institut d’Educació Secundària que substituirà un dels pocs espais verds que disposa el barri de Vallcarca, els jardins del doctor Comas i Llaberia, a tocar de l’escola Pare Poveda, del carrer Baró de la Barre, i de l’Avinguda Vallcarca. Tots ells són projectes aprovats, alguns ja en licitació, per part de l’adminstració que dirigeix el regidor, president de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, i també del departament d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament, Eloi Badia.

La concentració d’aquest vespre de dijous a la plaça Rius i Taulet, davant la seu del Districte de Gràcia, que ha fet sentir durant una hora xiulets i cassoles, és la primera gran mostra de rebuig públic organitzada per la Federació Barris de Gràcia, fundada el febrer d’aquest mateix any fruit de la unió de 6 entitats veïnals. El president de l’Associació de Veïns Vallcarca-Penitents, Alexandre Sales, assegura que “No ens han deixat una altra opció. No ens han volgut escoltar mai i han tirat sempre pilotes fora, així que pressionarem tant com faci falta”. Ho han fet avui, per exemple, participant telemàticament en el Consell de Barri de Vallcarca i Penitents que ha tingut lloc simultàniament a la protesta. Un seguit de sessions titulades paradoxalment “millora urbanística i ambiental de Gràcia” on es debat la Modificació del Pla General Metropolità del districte i al qual ningú pot denegar el dret a l’assistència. “Volen ridiculitzar-nos, i fer creure a la ciutadania que ens queixem per dues pistes de petanca. No és així. Estem indignats perquè volen destruir els pocs espais verds que ens queden i perquè sempre han ignorat les solucions que els proposàvem”.

El passat 10 de març es va aprovar en sessió plenària del Consell de Districte una declaració de suport al manifest de la Coordinadora d’Associacions de Mares i Pares de Gràcia, que reclamava la necessitat de la construcció del nou Institut Vallcarca. Un manifest que ha estat la base de l’argumentari per justificar la posada en marxa del projecte, i que omet o falseja dades clau. En primer lloc no considera el tancament de dos centres d’Educació Secundària al districte per falta d’alumnes (l’IES Gal·la Placídia el 2010 i l’IES Bosch i Gimpera, al mateix barri de Vallcarca, el 2014). En segon lloc assegura que la distància entre les escoles de primària i els seus centres adscrits de secundària és superior als 2 quilòmetres i mig. Unes distàncies desmentides en l’informe realitzat per la Federació Barris de Gràcia el dia 7 de setembre i avalat 14 dies més tard per l’arquitecte Alberto Malavía. Laura sufrategui, portaveu de l’Associació de Veïns Vallcarca-Baró de la Barre deixa clar que “ningú no s’oposa a reforçar els centres educatius, ni tampoc en altres casos a multiplicar l’oferta d’habitatge social. El que no podem tolerar és la destrucció innecessària d’un espai veïnal que compta amb arbres centenaris quan hi ha alternatives”. Ella mateixa es va reunir el passat 4 de març amb la senyora Encarna Medina, directora de l’IES Vall d’Hebron, situat a l’edifici del Patronat Ribas, un patrimoni històric de la ciutat, obra de l’arquitecte Enric Sagnier. “Bàsicament ens va manifestar la manca d’inversió en un espai que té molta més capacitat de la que acull. Un institut que queda a només 400 metres de l’escola Josep Maria de Sagarra i a 700 del centre de primària Pare Poveda. Seria una excel·lent opció que simplement no s’ha volgut ni tan sols considerar”.

L’Ajuntament, amb el qual hem intentat posar-nos en contacte, manté que va contemplar, en aquest darrer cas, fins a 5 ubicacions diferents abans de decidir-se pels jardins de Comas i Llaberia. Uns indrets que no ha facilitat, malgrat la pregunta concreta adreçada el passat 2 de juliol al consistori per la senyora Neus Munté, del grup municipal de Junts per Catalunya. El districte insisteix que no redueix espais verds, que simplement substitueix, perquè habilitarà un nou parc just al davant, al solar del carrer d’Anna Piferrer. El que no explica és que aquesta zona té pendents superiors al 20%, que és per tant de difícil o nul accés per la gent gran, i que ja estava de fet destinada a ser una zona verda. No hi ha volta de full, de dues que n’hi havia, en quedarà només una.

La pressió als grups municipals i la mobilització constant miraran, d’ara endavant, de captar l’atenció que fins ara no ha prestat el consistori. La històrica Rambla Verda entre la Plaça de Lesseps i el Viaducte de Vallcarca, un projecte aprovat per la Generalitat el 2002 per revitalitzar l’espai i el comerç d’aquesta zona, és un altre dels molts deutes que segueixen ignorats.