Actualment, els pacients que pateixen cremades són tractats amb teràpies que ajuden el propi cos a regenerar-se o bé amb la introducció de nous teixits. Aquests teixits poden ser sintètics, és a dir, fabricats de manera artificial en laboratoris farmacèutics, o bé biològics. En el cas dels biològics, es tracta de “pell viva i restes orgàniques” que es cultiven sobre un gel durant “molts dies”. Gràcies a la tecnologia 3D, el cultiu serà “molt més ràpid” i es podrà escurçar la durada de tot el procés.
Segons el doctor Barret, “la pell cultivada actual salva vides i s’aplica en casos de fins al 90% del cos cremat”. Tot i això, ha afegit que “la seva qualitat és baixa, i els millors resultats en cicatrius s’aconsegueixen amb pell sintètica”.
Pla de catàstrofes europeu
Un altre tema rellevant del congrés és la creació d’un pla europeu de catàstrofes en l’àmbit europeu, que coordinarà el mateix doctor Barret. Aquest protocol ha de servir per reaccionar davant d’emergències que involucrin malalts amb grans cremades i sobrepassin la capacitat organitzativa d’un estat de la Unió Europea.
Davant d’una situació d’aquest tipus, s’enviarien uns “equips de triatge” encarregats de derivar els malalts a d’altres estats membres. El pla està pendent de ser ratificat per la Comissió Europea i pretén donar una millor resposta a tragèdies com la de l’incendi de la discoteca Colectiv de Bucarest, que el 2015 va causar 27 morts.