L’abandonament de mascotes exòtiques és un problema ètic que pot donar lloc a invasions biològiques que amenacin la conservació de la biodiversitat en el medi natural. Un article publicat a la revista Biological Invasions, i que té com a primer autor l’investigador Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), revela que l’abandonament de mascotes invasores en el medi no s’ha reduït del tot malgrat que des del 2011 hi ha una normativa que prohibeix la tinença d’aquests animals.
En el nou estudi, que revisa la regulació del catàleg nacional d’espècies exòtiques invasores, també hi participen Josep Escribano Alacid, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Albert Martínez Silvestre i Isabel Verdaguer, del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), i Ralph Mac Nally, de la Universitat de Canberra (Austràlia).
De la compra impulsiva a l’abandonament de les mascotes exòtiques
L’estudi mostra que, del 2009 al 2011, es van registrar més de 60.000 animals exòtics que causaven problemes als seus propietaris a l’àrea geogràfica del nord-est peninsular, però aquesta xifra no correspon completament amb la dels animals que van ser abandonats. «La causa principal dels abandonaments de mascotes és la compra impulsiva, i algunes d’aquestes espècies es poden reproduir fàcilment un cop són alliberades», explica Alberto Maceda, membre també del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.
«En general, s’adquireix un animal amb molta facilitat quan és petit i encantador, però quan creix i dona problemes s’abandona. No tots els compradors assumeixen de manera correcta la responsabilitat que implica la compra d’un animal de companyia, i que s’estén durant molts anys en animals de gran longevitat com ara les tortugues».
Lleis que no frenen el delicte d’abandonar animals exòtics
Des del 2011, un reial decret prohibeix la comercialització, tinença i transport d’espècies exòtiques invasores a tot el territori espanyol. La normativa ha estat efectiva per evitar la venda en botigues d’animals de les espècies de crancs, peixos, rèptils i amfibis recollides en la normativa, però no ha frenat del tot l’abandonament d’espècies invasores, alerta l’estudi.
«A més de les espècies incloses en el decret regulador, hi ha moltes altres espècies que són abandonades al medi natural o que els propietaris porten als centres de fauna», detalla Maceda. El problema més greu, segons els experts, es troba en les espècies exòtiques que van ser comercialitzades en massa durant molts anys, com és el cas les famoses tortugues de Florida, que són molt petites de juvenils i quan són adultes sovint s’abandonen al medi. «El nostre estudi —destaca Maceda— mostra que la resposta legislativa triga molt temps a tenir un efecte real sobre els abandonaments d’espècies ara catalogades com a invasores però que s’han venut durant molts anys al nostre país. Aquestes mesures són poc efectives un cop l’espècie invasora està distribuïda per tot el territori».
Si bé la llei ha estat efectiva per aturar la venda de mascotes invasores, «l’abandonament d’animals també és un delicte, i no sembla que cap legislació vigent solucioni el problema», assegura l’investigador. «No podem obviar que qualsevol mascota alliberada al medi natural representa un risc —a banda que no és un comportament ètic— i que, per tant, cal evitar-lo», remarca.
Defensar el benestar animal i fomentar una tinença responsable
Millorar les mesures de bioseguretat als centres d’estabulació, canviar els criteris comercials de les espècies i instruir els compradors per potenciar una tinença més responsable són factors que podrien ajudar a reduir la taxa d’abandonaments d’animals exòtics. «Cal elaborar un registre de propietaris, a més de fer més campanyes d’educació. Es podria plantejar l’opció d’exigir una certificació que avali la formació del propietari, així com l’ús de microxips i permisos especials per mantenir segons quines espècies a casa, i evitar el lliure accés a espècies que sabem que seran problemàtiques per als propietaris».
Segons els autors, cal regular més la importació d’espècies exòtiques, ja que actualment només s’hi incideix quan hi ha evidència científica de risc d’invasió biològica o quan hi ha risc d’extinció de l’espècie. En conclusió, seria indicat catalogar millor les espècies que els propietaris poden mantenir a casa.
No totes les mascotes exòtiques que arriben al medi són abandonades
Els experts també alerten que la prohibició sobre determinades espècies pot generar una resposta en el mercat que, paradoxalment, fomenti la venda d’altres animals —un recanvi comercial en la compra espècies— amb els mateixos problemes. Un exemple revelador és el de la prohibició sobre el comerç de la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans), que va introduir en el mercat altres tortugues d’aigua dolça que generaven unes problemàtiques similars als compradors.
A més, no totes les mascotes exòtiques arriben al medi a causa de l’abandonament. En alguns casos, el seu origen s’explica per la manca de mesures de bioseguretat —desinfecció d’aigües de rebuig, etc.— a les empreses que estabulen espècies exòtiques. Així mateix, algunes mesures legislatives del passat també han resultat controvertides per a la conservació del medi ambient: per exemple, l’alliberament de gambúsies —una de les cent espècies invasores més perilloses a escala global— per controlar les poblacions locals de mosquits.
«En problemàtiques ambientals, convé més ser proactiu que reactiu, i tendim a ser reactius. Cap mascota animal —invasora o no— pot estar sense control al medi natural i, encara menys, ser abandonada. Entre altres efectes negatius, depreden espècies natives, alteren l’hàbitat natural i poden introduir malalties que persisteixen en la fauna nativa fins i tot quan l’animal domèstic portador —exòtic o no— hagi desaparegut», conclou Maceda.
