Reclamen un equipament per erigir Barcelona en capital europea de la cançó d’autor

L'Ateneu de la Cançó podria encaixar com a nou projecte de gestió cívica dins el programa Fàbriques de Creació

Concert de David Canal Duo a la terrassa del Palau de la Música, el 30 de maig del 2020. ACN

Un estudi de la sociòloga Gemma Ponsa tutoritzat pel professor en ciència política i exregidor de l’Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà avala la reivindicació “històrica” de crear un equipament cultural a la capital catalana dedicat íntegrament a la cançó d’autor. L’informe manifesta la viabilitat del projecte i serveix per reforçar la idea que la ciutat podria esdevenir capital europea d’aquest gènere musical. El director del festival Barnasants, Pere Camps, ha subratllat que la cançó d’autor “necessita més que mai” un espai de programació estable, de creació, “de trobada i de memòria històrica”. Al seu parer, l’Ateneu de la Cançó, nom que donen a la proposta, compliria aquests objectius.

Segons els experts, l’Ateneu de la Cançó podria encaixar com a nou projecte de gestió cívica dins del programa Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, que fins ara ha donat espai a les disciplines del circ, la dansa, les arts visuals i les arts escèniques.

El nou Ateneu de la Cançó que impulsa l’Associació República de la Cultura, entitat que organitza anualment, entre d’altres, el Projecte de cultura de xarxa – Barnasants Cançó d’autor, hauria d’incloure una sala-auditori amb programació estable, un centre d’arxiu i documentació, aules i tallers de formació, bucs d’assaig, un programa propi de creació i residències d’artistes i un espai de bar-restaurant.

Camps reclama a les diverses administracions catalanes una aposta “decidida” per aquest espai “fa anys”, al costat d’un gruix “considerable” de treballadors de la cultura, activistes i cantautors. Es tracta de trobar una “llar per a la cançó, que posi fi a la intermitència i la precarietat dels professionals”.

Segons els responsables del Barnasants, l’estudi demostra la “necessitat” de l’equipament i fa palès que una aposta “decidida” podria convertir Barcelona en un “referent cultural internacional” i en “epicentre” cultural d’escala europea.

En aquest sentit, l’estudi fa èmfasi en la genuïnitat catalana i barcelonina del gènere de la cançó, que entronca amb el món medieval dels trobadors. De fet, Ponsa subratlla que la llengua catalana neix del braç de la cançó, “que és, alhora, una eina d’expressió política i d’amor”.

L’informe també destaca que “actualment no hi ha cap país o ciutat del món que sigui pioner en aquest gènere cultural”. I per tant, “es pot aconseguir que la gent miri Barcelona” com mira Viena, Sevilla o Londres “des de l’òptica cultural”.

A banda, el treball recorda que els pressupostos de cultura dels governs catalans “s’han allunyat històricament de la mitjana del 2% europeu” i que les iniciatives públiques culturals s’han centrat en “política patrimonial i inversió en equipaments”. Així mateix, també denuncia com a l’àmbit municipal “s’han impulsat tradicionalment relacions de tipus proveïdor-client, en perjudici de l’activació ciutadana”.

Camps considera que l’estudi és la “prova definitiva” que les administracions públiques de Catalunya tenen “un deute” amb la cançó d’autor i l’ha fet arribar al president de la Generalitat, Quim Torra, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín.