A la reunió d’aquest matí Torrent ha assegurat que la sessió d’investidura transcorrerà amb total normalitat i d’acord amb el reglament, tot i que no ha dit si Puigdemont serà present al ple o no, tal i com han explicat fonts parlamentàries.
Segons el reglament del Parlament, el debat d’investidura del candidat a presidir la Generalitat -en aquest cas, Puigdemont- i la primera votació han de tenir lloc dins els 10 dies següents a la constitució de la cambra. El Parlament es va constituir el 17 de gener, de manera que la desena de dies hàbils concloïa el 31 d’aquest mateix mes. Així, el ple se celebrarà un dia abans que acabi el termini.
D’altra banda, la Mesa encara no ha abordat la possibilitat d’una sessió d’investidura a distància de Puigdemont i tampoc si accepta la petició de delegació del vot dels diputats a Brussel·les excepte la del propi candidat, que aquest dimarts va retirar la seva sol·licitud. S’espera que la Mesa es pronunciï en la seva reunió de dimarts vinent. Ara hi ha set diputats que són a la presó o a Brussel·les tenint en compte que el conseller destituït Joaquim Forn va decidir renunciar a l’acta de diputat per facilitar l’estratègia de defensa i poder sortir de la presó.
Puigdemont, per majoria absoluta
JxCat vol investir Puigdemont en la primera votació, és a dir, per majoria absoluta (68 vots a favor). Cal recordar que entre JxCat, ERC i la CUP sumen 70 escons. Si en la primera votació -el dia 30- no s’assoleix la majoria absoluta necessària cal repetir la votació en les 48 hores posteriors, on es necessita majoria simple. Aquesta segona votació tindria lloc, doncs, el dijous 1 de febrer, i n’hi hauria prou en obtenir més vots a favor que no en contra. Si Puigdemont no assolís tampoc la majoria simple s’obriria un termini de dos mesos per seguir-ho intentant.
En aquest escenari, i per poder convocar un altre debat d’investidura, Torrent hauria de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que podrà ser el propi Puigdemont o un de nou. Si s’esgota aquest termini, es dissol automàticament el Parlament i es convoquen noves eleccions de manera immediata, perquè es puguin fer 54 dies després de la convocatòria. Aquest supòsit no s’ha donat mai des del restabliment del Parlament.
Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015) i el propi Puigdemont (2016-2017). En tots els casos van ser elegits en primera votació, excepte tres vegades: Pujol el 1980 i el 1995, i Mas el 2010.
Puigdemont i la investidura presencial
Torrent es va reunir ahir amb Puigdemont a Brussel·les, i va explicar que durant la trobada va traslladat al candidat de JxCat –amb el suport també d’ERC- que “el que convé al país i el que s’ha de contribuir a intentar provocar és que hi hagi un Govern el més ràpidament possible, que sigui un Govern efectiu, que pugui treballar des del minut u i recuperar així les institucions de les mans del 155 per tornar-les a la ciutadania”.
En declaracions a la premsa després de la trobada, Torrent va insistir que la seva voluntat és afrontar el debat d’investidura “amb total normalitat democràtica” i que manté Puigdemont com a “candidat oficial”. “Puigdemont té tots els drets, com qualsevol altre diputat, a ser investit”, ha dit, sense voler entrar a detallar el mètode que autoritzarà per fer-ho possible.
Per la seva part, Puigdemont també va folre fer declaracions per reiterar la seva exigència al govern espanyol perquè “retiri tots els elements que impedeixen” la seva presència a la investidura. Igualment, ha volgut avisar que no acceptarà “el xantatge del 155″. El candidat a la presidència de la Generalitat sosté que la investidura ideal és la presencial, i ni ell ni JxCat tanquen la porta perquè finalment assisteixi al Parlament el dia 30, malgrat l’ordre de detenció que hi ha damunt seu en territori espanyol.
Això sí, Puigdemont sempre ha reiterat que només tornarà a Catalunya si té garanties que no se’l detindrà, i ha deixat clar que és preferible governar la Generalitat des de l'”exili” que des de la presó.
