L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per retirar la Medalla d’Or de la Ciutat a Joan Carles I. La Comissió de la Presidència d’aquesta setmana començarà la tramitació de la iniciativa, que s’haurà de ratificar al plenari del 30 d’octubre. “Hi ha una sèrie d’actituds, comportaments i fets que posen en dubte l’exemplaritat del Cap d’Estat i d’una persona que en discursos públics feia gala del deure de conservar un comportament exemplar”, ha explicat el regidor de Ciutat Vella i de Memòria Històrica, Jordi Rabassa. Segons el regidor, s’ha fet arribar un informe a la Casa Reial per si es volia presentar al·legacions al tràmit com a part interessada. Un cop finalitzat el termini, el consistori no n’ha rebuda cap.
Aquesta iniciativa s’haurà de ratificar al ple del 30 d’octubre, al que Barcelona en Comú ja ha avançat que votarà a favor de la retirada. Rabassa no ha volgut detallar, però, quin serà el posicionament dels socis de govern dels comuns, el PSC, i ha apuntat que cada formació votarà “en base als seus criteris polítics”.
La retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat està regulada al Reglament d’honors i distincions de l’Ajuntament, on es detalla que es pot produir “si les persones que en són titulars fan actes o manifestacions contraris als motius que van justificar-ne la concessió, i que si els haguessin fet en el temps de l’atorgament no l’haguessin permès”.
A l’informe justificatiu per a la retirada es fa referència a diverses polèmiques al voltant de Joan Carles I, com la participació a una cacera d’elegants a Botswana el 2012; la renúncia de Felip VI el març del 2020 a l’herència del seu pare i la retirada de l’assignació econòmica al rei emèrit per distanciar-se de qualsevol operació econòmica “que pogués qüestionar la legitimitat i ètica de la Casa Reial”. També s’hi inclou la marxa d’Espanya “de forma opaca” i l’establiment als Emirats Àrabs Units, país on recorden que hi ha “un règim totalitari on està reportada la reclusió arbitrària, tortura, desaparició forçada de persones i amb una legislació que discrimina les dones i criminalitza l’homosexualitat.
Tal com recull l’informe, aquests fets “posen en dubte la seva integritat ètica i moral com a
ciutadà i com a servidor públic, la integritat de les seves accions mentre disposava dels
privilegis associats al seu càrrec, la gestió dels pressupostos públics que li eren assignats, la
transparència i la coherència entre el seu discurs públic i les seves activitats”. Així, “no atenen al principi d’exemplaritat i estímul per a la realització d’accions que comporten un benefici per a la comunitat que representen els Honors i Distincions de l’Ajuntament”.
