L’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona publica la lectura del Padró Municipal a 1 de gener de 2021,que constata que la pandèmia ha impactat fortament en la demografia: dispara la mortalitat, retalla els naixements i frena els fluxos migratoris.
En concret la xifra d’empadronats a Barcelona trenca un quinquenni de suau creixement i vira a la baixa: a 1 de gener de 2021 situa en 1.660.314 persones els residents a la ciutat, 6.200 persones menys (un 0,4%) que un any enrere. Es tracta, malgrat tot, de la segona xifra més elevada dels darrers trenta anys. L’edat mitjana de la població continua estable al llindar dels 44 anys.
La davallada de la població durant l’any 2020 prové principalment de l’augment de la mortalitat, un pic de defuncions atribuïble a la pandèmia que han trencat la tendència a la baixa dels anys anteriors i amb un augment del 31,7% s’han enlairat fins a gairebé 19.000 defuncions, davant els 15 mil morts de mitjana anuals. Això representa una sobremortalitat de 4.305 morts.
La mortalitat ha afectat més dones que homes, i sobretot persones d’edat avançada. El pic correspon als mesos de març i abril, durant la primera onada de la pandèmia. D’ençà 1900 mai havien mort tantes persones a la ciutat, amb les excepcions dels anys de la guerra civil (28.000) i de la grip espanyola (22.800). El nombre de persones centenàries a la ciutat s’estanca en el màxim històric assolit l’any passat, amb 864 persones, un 23,1% més que el 2016.
La natalitat també se situa en zona de mínims per sota dels 12.000 naixements, el segon valor més baix dels darrers cinquanta anys. En concret els naixements –que havien frenat la trajectòria descendent l’any anterior- han amplificat la pèrdua demogràfica i han retrocedit un 6,4% i s’han situat en un total de 11.753 altes per naixement.
En resum, i fixant-nos només en el moviment natural de població, Barcelona va registrar durant l’any 2020 al Padró 11.753 altes per naixement i 18.968 baixes per defunció. Si bé des de 1985 Barcelona registra cada any més defuncions que naixements, 2020 ha fet saltar pels aires les trajectòries més o menys estables que seguien tant les defuncions (al voltant de les 15.000 anuals) com els naixements (una mitjana de 13.500 en els darrers deu anys) .
En l’informe el Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD també analitza els moviments migratoris i administratius esdevinguts durant el 2020. És aquí on també es palesen els efectes de la pandèmia: En la quasi neutralitat del saldo migratori, després d’un sexenni en el què aquest saldo va actuar de motor del creixement de la població.
Durant l’any 2020 a Barcelona es va registrar un saldo migratori (immigrants menys emigrants) positiu de 13.376 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu d’11.884 persones. En conjunt, 2020 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 1.492 persones. Però es redueix, en termes quantitatius, gairebé un 80% en relació amb la mitjana dels deu anys anteriors.
Com a perfil global, el moviment migratori està protagonitzat per adults joves que venen de l’estranger en el cas de les arribades, i per adults joves que marxen a la resta de Catalunya en el cas de les sortides
El perfil de la immigració no ha variat molt i els fluxos més nombrosos amb origen a la resta d’Espanya són els originaris de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Terrassa. De l’estranger, els principals punts d’origen són Argentina, Colòmbia, Regne Unit, Itàlia, Pakistan, Perú i Hondures. Sobresurt la tercera posició de Regne Unit, que ha avançat des de la vuitena posició que ocupava el 2019, just abans del Brèxit.
En canvi els registres de l’emigració han acusat fortament la pandèmia i a banda dels impactes quantitatius, s’ha observat una modificació en termes de perfil i preferències de destinació dels emigrants. El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya.
Els emigrants són majoritàriament espanyols (un 65,0%) i els lloc preferits de destinació són, com en el cas dels immigrants però amb lleugeres variacions d’ordre, grans ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona i Madrid: per ordre, són l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. A l’estranger van emigrar l’any 2020 3.511 persones, a destinacions molt disperses, entre les quals les més importants en termes numèrics són Regne Unit, Alemanya, els Estats Units, França, Suïssa i Itàlia.
En comparació amb anys anteriors, ha augmentat la preferència per emigrar a la resta de Catalunya, àrea que absorbeix un 69,8% del total d’emigrants, quatre punts més que el 2016. I aquí és on s’introdueix un canvi qualitatiu amb l’emigració d’anys anteriors. Després de la fase més severa del confinament, un cop s’havia aixecat el confinament domiciliari i s’havien relaxat les restriccions de mobilitat, l’emigració es va intensificar: en el període juny-desembre va créixer un 27% en relació amb l’any anterior i va concentrar el 72,8% dels fluxos anuals.
