El Govern municipal està ultimant la proposta de transformació definitiva de la Via Laietana. L’objectiu és fer-la més amable i destinar més espai al vianant, a la bicicleta, al verd i a la mobilitat sostenible, i que contribueixi a la reactivació del comerç local i del centre de la ciutat.
La reforma d’aquest carrer emblemàtic de la ciutat és una prioritat es va engegar el mandat passat. L’equip de Govern va entomar aquest deute pendent de la ciutat i va començar a treballar diferents escenaris de distribució de l’espai que es van debatre amb el veïnat, comerciants i entitats de l’entorn al llarg d’un procés participatiu i diverses sessions i jornades.
Fruit d’aquella anàlisi, es va plantejar una proposta que buscava l’equilibri entre fer créixer considerablement les voreres i l’espai reservat per al vianant i donar més pes al transport públic i els desplaçaments amb bicicleta. Així, es plantejava ampliar les voreres de 2,50 a 4,15 metres i habilitar un carril bus per banda, un carril bici central segregat de pujada i un carril 30 km/h de baixada per a les bicicletes i el transport privat.
Però arran de la pandèmia i amb l’inici del primer desconfinament, el maig de l’any passat l’Ajuntament ja va fer unes primeres intervencions tàctiques a la Via Laietana. Es van ampliar les voreres per tal de donar més espai als vianants per poder moure’s de forma segura i saludable i complir les mesures sanitàries.
No obstant, els usos reals que han donat els vianants i ciclistes a les ampliacions tàctiques de voreres han permès treure lliçons sobre les necessitats de mobilitat existents a la via que ara cal incorporar a la transformació definitiva. Amb l’experiència viscuda aquests últims mesos s’ha observat que les bicicletes s’han apropiat de les ampliacions tàctiques de les voreres, fet que demostra que reclamen un espai segur per on desplaçar-se.
Per això, el Govern municipal ha introduït ajustos a la proposta de trasnformació per donar resposta a aquest aprenentatge, que ha sigut possible gràcies a l’urbanisme tàctic. Tot plegat, mantenint els trets característics de la transformació que s’han estat definint fins ara per fer de la Via Laietana un lloc on sigui còmode passejar-hi i comprar-hi, que uneixi més bé els barris del Gòtic i de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i amb un espai predominant per al vianant, el transport públic i la bicicleta.
Així, les voreres s’amplien fins a 4,05 m al llarg de tot el carrer, des de la plaça d’Urquinaona fins a la d’Antonio López –que properament se separarà i esdevindrà les places d’Idrissa Diallo i de Correus–. Les amplades actuals van dels 2,6 als 3,5 metres, de manera que s’afavorirà el passeig vertical, i també es potenciarà la connectivitat transversal.
Hi haurà una gran plaça a Antoni Maura que unirà la Catedral amb el Mercat de Santa Caterina i es generaran places noves als encreuaments amb els principals eixos de Ciutat Vella, a les cruïlles amb el carrer de Jonqueres, que fins ara tenia voreres de menys de 2 m i passarà a ser de prioritat per als vianants, i als de les places de l’Àngel i d’Antonio López. En aquests espais es reforçarà l’arbrat i es millorarà la pavimentació i la il·luminació, que serà a partir de lluminàries murals. També es reubicaran i s’ampliaran els passos de vianants per millorar la connectivitat dels eixos transversals de Ciutat Vella.
Pel que fa a la mobilitat, en sentit pujada hi haurà un carril per a busos i taxis que també podran utilitzar els veïns i veïnes de la Via Laietana i de la Barceloneta per garantir la bona connexió del barri. D’aquesta manera, no hi haurà trànsit privat general en direcció Urquinaona, i el recorregut alternatiu serà per Picasso i Lluís Companys, un trajecte que segons les estudis tècnics municipals només suposarà entre 1 i 3 minuts més.
Com a novetat, el carril bici s’ubica al costat de la vorera, al lateral i segregat del trànsit. En sentit baixada hi haurà un carril compartit per a busos i bicicletes i un carril de circulació limitat a 30 km/h. Aquests canvis garantiran que la Via Laietana sigui un carrer ciclable i segur.
