La meitat dels sensesostre de Barcelona van venir a la ciutat per buscar feina

L'entitat Arrels comptabilitza més de mil persones dormint al ras a la ciutat

La meitat de les persones sense sostre de Barcelona van venir a la capital catalana per buscar feina, segons un informe de la Fundació Arrels. Així mateix, un 61% dels que dormen al ras a la ciutat van arribar-hi tenint una llar i al cap d’uns mesos es van quedar a la intempèrie. Aquestes són les principals conclusions de l’informe ‘Viure al carrer en temps de pandèmia’, on també es posa de manifest que un 87% dels sensesostre de Barcelona són homes, tenen 45 anys de mitjana i fa gairebé quatre anys que viuen al carrer. Segons l’entitat, la pandèmia “ha cronificat” la situació “complicada” dels sensesostre. Les últimes dades de la fundació, del juny del 2021, apunten que hi ha més de 1.100 persones dormint al ras a Barcelona.

A partir de gairebé 400 enquestes fetes per voluntaris de la Fundació Arrels a finals del 2020, l’informe detalla quin és el perfil de les persones que durant la pandèmia van viure al carrer a Barcelona. Entre els enquestats, un 47% va assegurar que la seva situació havia empitjorat des de l’arribada de la covid-19. Així, explicaven que des de l’inici de la pandèmia no dinaven un plat calent o no trobaven llocs on descansar.

Una cinquena part dels que viuen al carrer a Barcelona, el 22% del total, va començar a viure al ras durant la pandèmia. Malgrat tot, l’entitat va detectar durant aquests mesos “una petita baixada” en el número de persones que dormien al carrer. El president de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ho ha atribuït a les limitacions en la mobilitat i l’obertura d’equipaments especials durant aquest període.

L’estudi també dona detalls sobre la procedència de les persones que vivien al ras a la capital catalana. Un 13% dels enquestats sempre havia viscut a Barcelona, un 20% havia viscut amb anterioritat a altres municipis catalans, un 22% a diferents llocs de l’Estat espanyol i un 34% a altres països. Només un 5% de les persones van explicar que abans vivien en algun municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, sobretot a Santa Coloma de Gramenet i a l’Hospitalet de Llobregat. En la majoria de casos abans d’arribar a Barcelona aquestes persones tenien un allotjament. De fet, la meitat de les persones que vivien al carrer només havien viscut aquesta realitat a la capital catalana.

“La ciutat és cara, sabem que hi ha els problemes d’habitatge i de lloguer, i malgrat que es pugui regular hi ha moltes persones que no poden tirar endavant. Això fa que la situació sigui molt complicada per moltes persones que intentin venir i buscar fortuna o la forma de viure i no se’n surtin”, ha dit el president de la Fundació Arrels, Ferran Busquets.

Així mateix, el president de la Fundació Arrels ha destacat el fet que quatre de cada deu persones que van arribar a Barcelona i es van trobar dormint al carrer deien haver-ho decidit elles mateixes. Dos de cada deu van arribar a la capital catalana per recomanació de familiars o amistats i van acabar dormint a la intempèrie.

Pel que fa a l’origen, l’informe detalla que 7 de cada 10 persones que vivien al carrer a Barcelona havien nascut en altres països. En aquest sentit, Arrels subratlla que els estrangers estaven “sobrerepresentats”, ja que segons les dades del patró municipal, les persones migrades a la capital catalana són un 23% del total. A més, respecte als nascuts a Catalunya o la resta de l’Estat, els migrants de països extracomunitaris són més joves i, de mitjana, tenen 41 anys.

Augment de la bretxa digital

Un dels aspectes on més ha afectat la pandèmia en les persones sensesostre és en la bretxa digital. Així ho ha explicat una de les juristes de la Fundació Arrels, Esther Meya, que ha assegurat que això es relaciona amb la dificultat d’aquestes persones de poder accedir a documentació. “Abans ja passava, però ara ha passat més. Es necessita cita prèvia amb un accés a través d’Internet i la majoria d’aquestes persones no hi tenen accés”, ha detallat Meya. En aquest sentit, Meya ha alertat que, si no hi ha entitats que fan l’acompanyament, aquestes persones “no poden tenir accés a cap dels tràmits”.

En relació amb això, tan sols un 27% de les persones comunitàries entrevistades per fer l’estudi diuen tenir el certificat de la Unió Europea i només l’11% de les persones extracomunitàries tenen permís de treball i residència. Així mateix, el 31% de les persones no estan empadronades a Barcelona i destaquen com a arguments la manca d’informació (15% dels casos), la falta de documentació prèvia (45% dels casos) i la negativa del municipi a empadronar-les (3% dels casos).

Amb tot, la Fundació Arrels ha reiterat que el sensellarisme “és una problemàtica complexa i de causes estructurals que cal abordar de manera coordinada”.