Els veïns del Park Güell comencen a rebelar-se contra la privatització i els incompliments municipals

L'extrema vigilància i l'obligatorietat de pagament o identificació contradiuen totes les promeses de l'actual govern

Des de l’estiu tota aquella persona que vulgui entrar al Park Güell, per qualsevol de les seves portes d’accés (12 de les 17 hectàrees totals de superfície) ha d’ensenyar la seva tarjeta d’identificació com a resident a la ciutat de Barcelona o bé ha de pagar 10 euros.

És l’últim pas de l’Ajuntament en la privatització d’aquest parc urbà que va ser cedit l’any 1922 per la família d’Eusebi Güell al consistori, que el va comprar amb diner públic per un valor de 3 milions 200.000 pessetes.

Després de reunions amb grups polítics, de participacions en plens, de denúncies al Síndic de Greuges, a la Unesco, a diversos mitjans locals i estrangers, i d’una recollida de més de 55.000 signatures, la Plataforma Defensem el Park Güell, nascuda el juliol de 2012 per lluitar contra les primeres mesures restrictives previstes, anuncia noves mobilitzacions i demana comprensió tant per als veïns que, farts d’impunitat, se salten els controls, com també per als treballadors que, és clar, han d’aguantar constantment un degoteig de queixes que no són responsabilitat directa seva.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, prometia l’11 de juny del 2015 que el Park Güell tornaria a ser d’accés lliure i gratuït, i que per aconseguir-ho fomentaria la transparència en la gestió, vies d’ingressos alternatives i la recuperació de l’espai per als ciutadans. Gala Pin, regidora de Patrimoni, assegurava en la mateixa compareixença que “vetar l’entrada gratuïta dels ciutadans al parc és negar el patrimoni i el seu lliure accés a la història de la ciutat”. 5 anys més tard el recinte és controlat de 6 del matí a 11 de la nit, en cadascuna de les seves portes d’accés, per almenys un vigilant.

La seguretat la gestiona el grup empresarial privat Barna Porters, en detriment de la Guàrdia Urbana, i el manteniment no corre a càrrec de Parcs i Jardins sinó de Fomento de Construcciones y Contratas.

El passat 18 de juliol, diverses entitats veïnals, agrupades en la Plataforma Barcelona No Està en Venda, van haver de desconvocar una manifestació prevista en el gran aparcament de la Carretera del Carmel per la situació general de restriccions emanades de la crisi del COVID-19. Rodrigo Arroyo, portaveu de la Plataforma Defensem el Park Güell assegura que “aquesta manifestació es farà, més tard o més d’hora, com totes les mobilitzacions que calguin” i afegeix que “és una situació sense precedents a Europa.

L’Ajuntament ha de gestionar el parc, però en cap moment pot dir que el parc és seu, perquè el parc és de tots”. Els veïns denuncien també altres mesures com són la prohibició que els nens hi juguin a pilota o que els veïns creuin l’espai o hi passegin en bicicleta.

L’inici de la quota de pagament per a la visita de la Zona Monumental la va iniciar l’anterior govern municipal de Xavier Trias el 25 d’octubre de 2013. El 7 d’octubre de 2017 Adda Colau va anunciar la inversió de 25 milions d’euros per a diverses reformes que s’haurien d’allargar fins el 2022.

L’objectiu d’aquestes obres era textualment “rebaixar el nombre de turistes i augmentar el de veïns que fan servir el Parc com a zona verda d’oci”. No sembla que prohibir l’entrada per no dur la tarjeta corresponent o promocionar massivament la compra d’entrades a 10 euros afavoreixi ni una cosa ni l’altra.

Les trifulgues seguiran perquè els barcelonins, en especial els residents als barris de la Salut, el Carmel o el Coll, se senten ofesos, dia sí i dia també, per la retallada de drets que els ha imposat un negoci privat del qual participa el seu Ajuntament.