Barcelona impulsa un pla estratègic per consolidar-se com una ciutat que cuida i estima el patrimoni. El Govern municipal té a punt un conjunt d’actuacions per actualitzar la concepció tradicional del patrimoni arquitectònic, urbà i ambiental i afegir-hi una mirada que tingui en compte valors lligats a la vida quotidiana, la identitat dels barris i els veïns i veïnes i la lluita contra el canvi climàtic. El full de ruta es reflecteix en una Mesura de govern titulada ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’ que es presentarà en el Plenari del Consell Municipal del 29 d’abril.
Barcelona té una llarga història de protecció del patrimoni. Va ser la primera ciutat de l’Estat a tenir un catàleg patrimonial, al 1962, i des de llavors s’han anat promovent campanyes, ordenances com la de Paisatge Urbà, plans de protecció patrimonial i catàlegs de Districte per vetllar per la conservació i la preservació del que fa reconeixible l’espai públic. Una feina que ha elevat la ciutat com a referent internacional en què la qualitat del patrimoni és un element central.
Els últims anys, però, el terme clàssic de patrimoni referit als grans edificis singulars i monumentals ha evolucionat, tant a nivell local com global. Avui dia, la manera com protegir el caràcter singular de la ciutat ha d’anar molt més enllà i també ha d’incloure el patrimoni popular, obrer, urbà i històric, perquè és el que crea un lligam sentimental amb la vida quotidiana i és essencial per mantenir una identitat integradora als barris i a la ciutat. Per això, ha de ser cuidat i mantingut en el temps de la mateixa manera que els edificis monumentals.
A la ciutat, els casos com les casetes del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, l’antic Hotel Buenos Aires de Sarrià-Sant Gervasi i múltiples iniciatives veïnals per protegir jardins i entorns singulars posen de manifest la necessitat d’actualitzar la política patrimonial de la ciutat. A més, en un moment d’emergència climàtica, poder preservar la ciutat construïda i evitar enderrocs per potenciar la rehabilitació és una de les estratègies claus per reduir emissions i, alhora, per fomentar la creació d’una economia verda centrada en millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions.
Per tot això, la Mesura de govern recull un seguit d’iniciatives per posar al dia tots els instruments disponibles i crear-ne de nous amb l’objectiu de marcar un abans i un després en la protecció del patrimoni. En definitiva, per preservar i respectar el passat i tot el que defineix la identitat dels nostres barris, perquè fer-ho garanteix tenir una ciutat preparada per al futur.
Les accions es divideixen en quatre àmbits: noves eines normatives, noves eines de coneixement i rehabilitació, nous vincles amb la ciutadania i impuls de canvis legislatius.
Noves eines normatives
En l’àmbit normatiu és on hi ha una de les actuacions més importants. Es tracta de la modificació de l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO), que té per objectiu millorar el control sobre els enderrocs.
La Comissió de Govern iniciarà properament la modificació de l’ordenança per tal que, a partir de que s’aprovi, la tramitació dels enderrocs passi de comunicat diferit a llicència i calgui aportar informació sobre el possible valor patrimonial de l’edifici que es proposa enderrocar. Això permetrà conèixer amb més detall el patrimoni de la ciutat i valorar si és necessari millorar-ne la protecció. Per tant, si fins ara es podia enderrocar amb relativa facilitat les finques i edificacions que no estaven incloses al Catàleg patrimonial, ara es considerarà que tota la ciutat construïda pot tenir un valor i, per tant, caldrà analitzar-lo històricament i patrimonial.
Un altre dels punts clau és l’ampliació del Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Des de la seva creació, el 1979, als 860 edificis inicials s’hi han anat afegint elements de manera puntual; i des del 2006 se n’han incorporat 2.182 de nous. Ara, s’intensificarà aquesta tasca per transformar un document tancat i hermètic en un d’obert a contínues noves incorporacions i en revisió permanent per ampliar el nombre d’elements catalogats, amb la realització dels estudis històrics pertinents. Serà un catàleg viu, flexible i obert als nous reptes urbans que permeti actuar amb antelació, de forma proactiva, i evitar que es perdin elements valuosos pel fet de no estar protegits.
