Barcelona lliura el Premi Hipàtia a la viròloga italiana Ilaria Capua

El guardó, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea en el marc del Pla Barcelona Ciència, reconeix la seva trajectòria i el desenvolupament del concepte de “salut circular” per al progrés conjunt de la salut humana i del planeta

El tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, ha lliurat avui en un acte celebrat al Saló de Cent, el Premi Hipàtia, un guardó d’àmbit europeu que ha estat atorgat a Ilaria Capua, viròloga i actual directora del One Health Excellence Centre de la Universitat de Florida, per la seva destacada trajectòria en l’àmbit de la recerca en medicina veterinària i microbiologia, per les seves aportacions en matèria de política científica, i pel lideratge en la promoció de l’accés obert a la informació genètica sobre virus emergents, així com per l’impacte social que han suposat les seves aportacions al concepte multidisciplinari d’“una salut”. Capua ha fet avançar aquest concepte en identificar com es pot aprofitar la tecnologia de dades massives en benefici de la “salut circular” per al progrés conjunt de la salut humana i del planeta.

Ilaria Capua ha estat escollida entre dinou candidats prèviament nominats en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut en el qual es centrava segona edició del Premi Hipàtia. Arran de l’obtenció del premi, dotat amb 30.000 euros, Ilaria Capua ha estat nomenada membre de l’Academia Europea, i assistirà a la conferència Building Bridges 2021, que se celebrarà el mes d’octubre.

El Premi Hipàtia és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea, en el marc del Pla Barcelona Ciència, per projectar la ciutat com a capital europea de recerca i innovació. L’objectiu principal és impulsar la ciència, promoure, donar suport i realçar el valor de la recerca de primer nivell que es duu a terme a Europa i donar a conèixer l’impacte que aquesta recerca té en la societat.

La convocatòria està dirigida a científics, científiques, investigadors i investigadores que hagin desenvolupat la seva feina de recerca en un país europeu i que hagin assolit l’excel·lència en la seva trajectòria en el més alt nivell internacional, una influència positiva en la societat i el benestar social i impacte en diferents àmbits del coneixement. Les nominacions les han de presentar els membres de l’Academia Europaea.

És un premi que s’atorga anualment i segueix un cicle de tres anys en què cada any s’estableix com a temàtica una de les tres àrees principals del coneixement:

    • Ciència i tecnologia
    • Ciències de la vida i de la salut
    • Humanitats i ciències socials

El nom del premi ret homenatge a Hipàtia d’Alexandria (circa 344-415), científica i filòsofa que va abastar i divulgar totes les disciplines acadèmiques conegudes en la seva època i que, per aquest motiu, va ser assassinada per un grup mogut per la ignorància i el fanatisme.

El guanyador de la primera edició del Premi Hipàtia (2018), dedicat a l’àrea de coneixement de ciència i tecnologia, va ser el doctor László Lovász, matemàtic i professor de la Universitat Eötvös Loránd, de Budapest (Hongria), per la seva destacada trajectòria en el camp de les matemàtiques i per l’aportació que va fer al progrés social. Aquest any, el doctor Lovász ha estat guardonat amb el Premi Abel 2021, juntament amb Avi Wigderson, per l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.

Ilaria Capua, estudiosa d’infeccions virals d’origen zoonòtic que es transmeten als humans

Ilaria Capua és professora i directora del One Health Center of Excellence de la Universitat de Florida (EUA). Ha dedicat la seva trajectòria professional a l’estudi de les infeccions virals d’origen zoonòtic que es poden transmetre als humans, moltes de les quals tenen impacte en una qüestió cabdal com és la seguretat alimentària.

En el punt més alt de l’expansió del virus H5N1 de la grip aviària, el 2006, la doctora Capua va encetar un debat global entre científics sobre l’ús compartit interdisciplinari de dades amb la publicació de la seqüència genètica d’una variant africana del virus en una base de dades pública d’accés obert. Organitzacions internacionals de primer ordre, com ara l’Organització de les Nacions Unides per als Aliments i l’Agricultura (FAO), l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), van compartir la seva visió, que ha suposat un canvi de paradigma cap a l’ús compartit en temps real de la informació genètica sobre virus potencialment pandèmics. Actualment, això és considera fonamental en la lluita contra les amenaces sanitàries emergents, com ara la grip, l’ebola, el zika i els coronavirus.

Ilaria Capua és autora de més de 220 articles publicats a revistes científiques revisades per experts i ha publicat diversos llibres sobre la grip aviar i la malaltia de Newcastle, així com vuit llibres de divulgació per al gran públic. La seva feina ha estat reconeguda amb diferents guardons com ara el Premi Scientific American 50 2007, pel seu lideratge en política científica; el Premi Penn Vet World Leadership 2011, de Salut Animal; la Gordon Memorial Medal 2012, i el Premi a l’Excel·lència de l’ESCMID 2014, de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses. El 2019, va rebre un doctorat honorari de la seva alma mater, la Universitat de Perugia.

Actualment, Capua dirigeix el programa de salut circular de la Universitat de Florida (EUA), que treballa per al progrés conjunt de la salut dels homes, els animals, les plantes i el medi ambient entesos com a sistema únic mitjançant l’aprofitament de les dades massives.

Com a ponent principal en esdeveniments internacionals, Capua és especialment activa en la tasca de comunicar coneixement científic a públics no experts i en la de defensar la presència de les dones en l’àmbit de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per les sigles en anglès).

Academia Europaea i Barcelona Knowledge Hub

L’Academia Europaea és una associació no governamental d’abast europeu i que actua com a acadèmia. Els seus membres són científics i acadèmics que pretenen col·lectivament promoure l’educació i la recerca. Fundada el 1988, actualment té més de 4.500 membres i compta amb experts de primer nivell en diversos camps, com ara les ciències físiques, la tecnologia, les ciències biològiques, la medicina, les matemàtiques, la literatura, les humanitats, les ciències socials, les ciències cognitives, l’economia i el dret.

El Barcelona Knowledge Hub, creat el 2013, és la subdivisió de l’Academia Europaea per a la regió mediterrània i del sud d’Europa. Promou activitats d’interès per als membres de la regió, així com per a la comunitat científica en general, amb l’objectiu de contribuir a la consolidació d’una àrea europea genuïna d’innovació, recerca i educació. La seu es troba a l’edifici de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), al barri del Raval de Barcelona.