El 40,5% de les dones a Barcelona estaria en risc de pobresa si només depengués dels seus ingressos

L’informe és el segon publicat pel consistori sobre la situació de les dones a la ciutat. L’anterior es va fer fa cinc anys i s’elabora a partir d’un recull de dades quantitatives a través d’altres estudis i enquestes fetes per fonts oficials i organismes, així com el mateix Ajuntament de Barcelona.

L’estudi constata la feminització de la pobresa a la ciutat, amb un índex de pobresa salarial més elevat entre les dones (13,8%) que entre els homes (11,4%). La bretxa salarial a la ciutat se situa en el 17,1% i hi ha una major parcialitat i temporalitat entre les dones. Concretament, un 26,4% de les dones treballa a temps parcial, mentre en els homes la xifra és de 12,9%. El 10,3% de les dones té un contracte temporal, en canvi, la xifra se situa en el 7,7% en els homes. A més, els càrrecs de direcció i gerència estan en un 59,4% ocupats per homes a la capital catalana.

En les pensions, les dones també reben menys ingressos. Destaca especialment la de jubilació, en la qual la diferència és de gairebé 600 euros entre homes i dones.

En habitatge, hi ha més homes que dones vivint en propietat, el 59,4% i 53,5% respectivament. En canvi, hi ha més dones (43,1%) que homes (37,7%) vivint de lloguer. L’any 2021 també hi havia més dones que homes que declaraven no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o van endarrerir algun pagament.

Assetjament sexual i inseguretat

L’informe constata que les denúncies per violència masclista creixen any rere any a Barcelona, amb 3.285 el 2022. Aquest mateix any es van atendre 659 agressions sexuals a la ciutat, una xifra que va suposar un augment del 41% respecte a l’any anterior. El 90% de les víctimes van ser dones i totes les agressions van ser perpetrades per homes.

Pel que fa a les agressions sexuals, l’estudi apunta, amb dades del 2021 de l’enquesta FRESC, que un 37,7% de les noies de secundària enquestades asseguraven haver patit assetjament sexual alguna vegada, mentre només ho van declarar un 5,9% dels nois. La xifra s’eleva fins al 51,8% en el cas de les noies de batxillerat i cicle de formació professional de grau mitjà.

L’estudi també indica que les dones tenen més sensació d’inseguretat a l’espai públic. Segons les dades, els homes pateixen més fets delictius a la via pública, però les dones en pateixen més als transports i als establiments. Els homes són víctimes de més delictes contra la seguretat personal no sexual vinculats a la força física, mentre en dones és més comú l’estrebada o l’intent d’estrebada.

Treball domèstic i composició de les llars

Segons l’informe, el 59% de les dones destina més de dues hores al dia a treball domèstic i cures, una xifra que en els homes se situa en el 35%. Així, les dones se senten més afectades per l’anomenada ‘pobresa de temps’. També constata que la majoria de professionals de les cures són dones, moltes d’elles de nacionalitat estrangera i en situació administrativa irregular, amb una “proporció significativa que treballa en condicions d’informalitat”. Les qui assisteixen de forma no professional a persones amb dependència també són dones, majoritàriament familiars.

Sobre la composició de les llars a la ciutat, l’estudi remarca que el 32% són unipersonals. El 75,5% d’aquestes llars estan formades per dones. A la ciutat hi ha un 22% de les llars on viuen menors i el 13% d’aquestes són famílies monoparentals. De les monoparentals, el 82,5% estan encapçalades per una dona. D’altra banda, l’estudi constata que les que pateixen més soledat no desitjada són les dones grans i que la població de més de 65 anys que viu sola ha crescut de forma gradual els últims anys.

Pitjor percepció de la salut

A Barcelona, un 24% de les dones diuen tenir una salut regular o dolenta, una xifra que se situa en el 18,3% en el cas dels homes. Aquesta percepció negativa és més freqüent en el cas de persones amb condicions socioeconòmiques més desfavorables i s’intensifica amb l’edat, apunta l’estudi. Amb tot, un 13,5% de les noies joves diu tenir mala salut i la xifra es redueix al 6,7% en els nois joves.

Les dones també tenen més problemes de salut mental, un 31,3% i un 21,6% en el cas dels homes, una diferència que s’accentua en les classes socials més baixes. Segons l’estudi, un 23% de les dones consumeix psicofàrmacs, mentre que els homes ho fan en un 12,8%.

L’informe també constata una reducció de la fecunditat l’última dècada, amb una taxa de naixements de 29,7 per cada 1.000 dones i una taxa d’interrupció voluntària de l’embaràs del 33,6% entre les dones d’entre 15 i 49 anys.

Més dones en estudis superiors

En el cas de l’educació, l’informe assenyala que hi ha més presència de dones tant en nivells d’estudis inferiors com en superiors i que es comencen a apreciar patrons de gènere en el moment en què deixen de ser obligatoris. Així, els clicles formatius relacionats amb tasques mècaniques i tècniques estan més masculinitzats, mentre els de l’àmbit de les cures, el social o la imatge personal estan més feminitzats. En batxillerat, hi ha un 54,5% de dones i 45,5% d’homes, amb més presència de noies en humanitats i ciències socials i arts i més de nois en ciències i tecnologia.

L’informe també subratlla que les dones fan més ús dels equipaments culturals, com per exemple biblioteques o centres cívics. Si bé la direcció d’espais culturals de proximitat, com biblioteques o centres cívics, està feminitzada, les direccions d’espais considerats d’alta cultura i amb més prestigi, com teatres, museus o auditoris, estan masculinitzades.

Finalment, l’estudi indica que les dones donen més importància a la vida comunitària i la participació, amb més presència en entitats socials i processos participatius, i que també fan servir més el transport públic. Per contra, en pràctica esportiva, només un 3,5% de les dones estan federades, mentre la xifra s’eleva a un 15% en el cas dels homes. En la població en edat escolar, l’índex de pràctica esportiva és superior en el cas dels nois, un 80,9% respecte al 73,4% de les noies.