Les antigues instal·lacions de tir olímpic de la Vall d’Hebron, un dels espais construïts per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, podrien tenir una nova vida després de gairebé dues dècades d’abandonament. La comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat una iniciativa presentada per Barcelona en Comú per impulsar la rehabilitació d’aquest conjunt arquitectònic, dissenyat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós.
L’espai forma part del llegat olímpic de la ciutat, però a diferència d’altres equipaments com l’Estadi Olímpic Lluís Companys o el Palau Sant Jordi, les instal·lacions de tir han quedat en desús i en un estat de degradació progressiva, tal com avança ElNacional.cat. L’obra, que va arribar a rebre el Premi Ciutat de Barcelona, va ser desmuntada l’any 2007 arran de les obres de la línia 5 del metro. Tot i que inicialment s’havia previst trobar-li una nova ubicació en el termini d’un any, el projecte mai es va materialitzar.
Un llegat olímpic amuntegat en un solar
Des de fa 17 anys, part de les estructures i plafons de l’antic equipament es troben amuntegats en un espai adjacent al Parc de la Vall d’Hebron. Amb el pas del temps, aquest conjunt arquitectònic ha anat deteriorant-se, malgrat el seu valor patrimonial i la seva vinculació amb una de les etapes més emblemàtiques de la transformació urbana de Barcelona.
La iniciativa aprovada reclama que el govern municipal encarregui a BIMSA la licitació del projecte executiu i de les obres amb la màxima brevetat. L’objectiu és recuperar aquestes estructures i integrar-les en els futurs vestidors i espai de bar dels camps de futbol i rugbi del CEM Teixonera-Vall d’Hebron.
L’acord també demana inscriure l’arquitectura olímpica de Miralles i Pinós al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, en compliment dels acords de districte aprovats el desembre del 2023 i el març del 2026.
Durant la defensa de la iniciativa, el regidor dels Comuns Pau González va criticar l’estat actual de l’espai i va assegurar que “Barcelona no pot ser capital mundial de l’arquitectura mentre deixa podrir el llegat olímpic en un solar públic”.
Crítiques a la gestió del CEM
Després dels Jocs Olímpics, les instal·lacions van passar a formar part de l’àmbit del Centre Esportiu Municipal Vall d’Hebron-Teixonera, on també es va habilitar un camp de futbol i rugbi. Barcelona en Comú ha criticat la gestió de la Fundació Marcet, que des del 2019 gestiona aquest equipament esportiu, i ha denunciat una situació de deixadesa acumulada.
A més, segons els Comuns, la Sindicatura de Greuges ha conclòs en dues ocasions que s’ha vulnerat el dret a practicar esport en condicions òptimes en aquest àmbit. Amb la iniciativa aprovada, la ciutat fa un primer pas per recuperar un element singular del seu patrimoni olímpic i donar-li un ús vinculat a l’activitat esportiva del barri.
