Barcelona aspira a convertir-se en la primera capital europea del comerç de proximitat. Per fer-ho, avui s’ha presentat en un acte unitari la candidatura oficial de Barcelona, que haurà d’avaluar la Comissió Europea abans de finals d’any, amb l’objectiu de poder començar amb les accions de capitalitat des de la ciutat escollida el febrer de 2026.
En l’acte d’avui, l’Ajuntament ha acollit una trobada de representants institucionals, d’entitats i organitzacions del sector del comerç que refermen el suport a la candidatura de Barcelona a convertir-se en la primera Capital Europa del Comerç de Proximitat. La reunió ha estat presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, juntament amb la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Restauració i Mercats, Empresa i Treball, Raquel Gil, i la comissionada de Promoció Econòmica i Mercats, Nadia Quevedo.
En l’acte, l’alcalde ha destacat l’ampli suport que ha rebut tant del sector com per part de diferents àmbits la candidatura de ciutat i ha fet valdre que “Barcelona reivindica els eixos comercials i els comerços per la vitalitat i dinamisme, la cohesió que generen i el compromís social del sector”. Per la seva part, la tinenta d’alcaldia Raquel Gil ha explicat que a Barcelona “tenim una bona candidatura, que a més la reforça el fet que tingui consens polític, consens amb les administracions i consens amb el sector comercial”. “Tenim un llegat, hem generat una xarxa, una manera de treballar, hem posat en comú projectes i hem posat en comú objectius i això”—ha remarcat Gil—, “si tenim la capitalitat, ens ajudarà a fer-ho més ràpid i a desenvolupar-ho d'una manera més potent, i si no, haurem de continuar treballant com a ciutat perquè els reptes del comerç existeixen, la xarxa també de treball existeix i el que volem també és que hi hagi aquesta visibilitat a través d'aquesta capitalitat del model”.
Una iniciativa creada a escala europea per l’impuls de les entitats de comerç de Barcelona
La iniciativa de la capitalitat europea del comerç de proximitat és una iniciativa impulsada per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europa, aprovada pel Parlament Europeu el 2023, i oberta des del mes de juliol d’enguany a la participació de totes les ciutats de la Unió Europea. Barcelona vol ser-ne la primera seu i aporta una candidatura on presenta els seus principals punts forts i bones pràctiques en quatre criteris d’avaluació:
- Sostenibilitat del comerç;
- Suport a l’emprenedoria i vinculació amb la comunitat;
- Digitalització,
- Atractiu de la ciutat i vitalitat.
La ciutat escollida haurà de demostrar la seva fortalesa en aquests quatre àmbits i la capacitat d’esdevenir mirall de bones pràctiques en el comerç local per a les ciutats europees. En aquest sentit, Barcelona destaca com un dels principals punts forts la seva estratègia integral per enfortir un model propi de comerç de proximitat sostenible, innovador i resilient, reconeixent-lo com un motor essencial del desenvolupament econòmic, social i urbà de la ciutat.
La candidatura, construïda col·lectivament, reflecteix una estratègia integral i transversal, alineada amb els objectius principals de l’European Capitals of Small Retail. Es presenten 40 experiències, models i iniciatives provades, posant en relleu el seu impacte i el potencial de reproductibilitat a altres ciutats.
Candidatura coral per esdevenir capital d’un sector que és ja el 13,2% del PIB de la ciutat
L’estratègia de comerç de la ciutat s’articula en coherència amb els principals plans municipals —com el Pla Impulsa 2035, el Pla Clima, el Pla de Barris i el Pla Endreça— i es fonamenta en una governança compartida amb tot l’ecosistema comercial, on la col·laboració publicoprivada esdevé un pilar estructural per a la transformació del sector.
La ciutat compta amb el Pla Estratègic de Comerç de Barcelona, que treballa com a eixos principals en l’emprenedoria, formació i relleu generacional; la competitivitat i digitalització; la promoció del comerç local; la responsabilitat mediambiental i social; la reactivació de les plantes baixes; el model comercial urbà amb els eixos i mercats com a motors; i la governança basada en la col·laboració publicoprivada.
Totes aquestes actuacions van orientades a enfortir un sector comercial que representa el 13,2% del PIB de la ciutat i genera més de 152.000 llocs de treball, sent el sector amb més ocupació. El comerç al detall aporta 4.223 M€ de VAB, mentre que el comerç a l’engròs n’aporta 7.331 M€. El 90,9% dels locals comercials en planta baixa estan actius, amb un total de 61.875 establiments, que mostren una gran resiliència postpandèmia.
Aquest model comercial es caracteritza per la diversitat, l’arrelament territorial i la capacitat d’innovació, amb una presència estructural als barris que contribueix a la identitat local, la qualitat de vida i la cohesió social. El comerç de proximitat fomenta la vida a l’espai públic, genera ocupació local i actua com a espai d’integració per a la població nouvinguda.
Com a reptes, el sector es marca la millora en la digitalització i omnicanalitat, l’abordatge dels canvis demogràfics i relleu generacional; respostes davant la pressió immobiliària i gentrificació comercial; potenciar l’economia de l’experiència i consum responsable i línies d’actuació en l’emergència climàtica i sostenibilitat, la globalització i competència de grans superfícies i la transformació urbana i gestió del turisme.
Ampli suport del sector del comerç de la ciutat, les institucions i entitats
L’acte unitari de presentació de la candidatura de Barcelona a capital europea del Comerç de proximitat ha comptat amb l’assistència, com a representant de la Unió Europea, de Sergi Barrera, cap de l’Oficina de la Unió Europea a Barcelona; en representació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Víctor Álvarez; i Josep Pena, en representació de la Diputació de Barcelona. Per part de la Generalitat de Catalunya, hi ha assistit Lorena Elvira, Secretària General d'Unió Europea i Acció Exterior; Anna Maria Franco, subdirectora general de Comerç; Marta Angerri, directora general de Comerç; i Moisés Rodríguez i Marta Raurell, del Consorci Comerç, Artesania i Moda (CCAM).
També han participat de la trobada representants de Barcelona Oberta, Foment Comerç, Barcelona Oberta, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, PIMEC i PIMEC Comerç, Comertia, de la Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM), Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya; i representants i regidors dels grups municipals de Junts, BComú, ERC i PP.
