Barcelona és la segona gran ciutat europea que va registrar més morts atribuïbles al canvi climàtic durant l'onada de calor. Segons un estudi publicat aquest dimecres per científics de 'l'Imperial College London' i l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, a la capital catalana es van produir 340 defuncions entre el 23 de juny i el 2 de juliol, de les quals 286 es poden atribuir a l'augment de temperatura vinculat al consum d'energia fòssil. Tal com apunta l'estudi, l'escalfament global va provocar que les temperatures a Barcelona es disparessin fins als 29 graus de mitjana durant l'onada, tres graus més respecte a una situació climàtica normal. Així, l'anàlisi vincula un 84% de les morts durant aquest episodi al canvi climàtic.
El document publicat aquest dimecres analitza els efectes que va tenir l'escalfament global on l'onada de calor a un total de 12 grans ciutats europees. Segons les dades presentades, el canvi climàtic causat per la crema de combustibles fòssils i la desforestació va provocar que l'episodi de calor de finals de juny i principis de juliol fos entre 2 i 4 graus centígrads més càlid en comparació a una onada de calor sense l'efecte humà.
Les dades varien entre els diferents territoris, amb metròpolis com Londres o París registrant una desviació mitjana de les temperatures de 3,95 i de 3,72 graus, respectivament. També destaquen altres com Madrid, amb desviacions de 3,68 graus, mentre que les menys accentuades -tot i que igualment destacades- corresponen a Atenes (2,1 graus) i Roma (2,45 graus).
D'acord amb l'estudi, en les 12 ciutats analitzades es van registrar 2.300 defuncions al llarg dels deu dies que va durar l'onada de calor. D'aquestes, els experts apunten que 1.500 s'expliquen per l'augment de la temperatura atribuïble a l'escalfament global, cosa que significa que el canvi climàtic ha estat el responsable del 65% de les morts que s'ha produït en aquest període.
Barcelona, amb 286 morts atribuïbles a les alteracions del clima, és la segona de les grans ciutats d'Europa que pitjor xifres presenta. Segons l'estudi, només la supera Milà, que amb una població lleugerament superior va registrar 317 defuncions. La resta de ciutats que segueixen la llista són París (235 morts atribuïbles al canvi climàtic), Londres (171), Roma (117), Madrid (108), Atenes (96), Budapest (47), Zagreb (31), Frankfurt (21), Lisboa (21) i Sàsser (6).
Pels autors de l'estudi, els resultats demostren com "increments relativament petits en les temperatures més càlides poden desencadenar enormes repunts de mortalitat quan la calor afecta persones amb problemes de salut com cardiopaties, diabetis i malalties respiratòries". Al mateix temps, denuncien que la calor és una amenaça "infravalorada", ja que la majoria de les morts vinculades a ella "es produeixen en llars i hospitals, fora de la vista del públic, i en rares ocasions es notifiquen".
De fet, l'anàlisi subratlla que el balanç de víctimes mortals en diverses ciutats europees va ser més elevat que altres desastres naturals més recents, com ara la DANA que va afectar el País Valencià a finals de 2024 (amb 224 morts registrades) o les inundacions del nord-oest d'Europa l'any 2021 (amb 243 morts).
Afectació sobre els grups d'edat
A banda d'apuntar els efectes a les diferents ciutats, l'estudi també indica que un 88% de les morts vinculades al canvi climàtic durant l'onada de calor corresponen a persones majors de 65 anys.
No obstant això, els investigadors adverteixen que episodis com el d'aquests últims dies "poden posar en perill la vida de tots els grups d'edat". Segons els càlculs dels científics, els efectes del canvi climàtic sobre l'onada de calor van provocar la mort de 25 persones en la franja d'edat entre 20 i 44 anys.
El nombre de víctimes s'eleva a les 158 quan es passa a analitzar el grup d'edat entre els 45 i els 64 anys, i puja fins a les 212 entre la població d'entre 65 i 74 anys. Les xifres, però, es disparen amb els dos últims grups d'edat, amb 424 morts atribuïbles a l'escalfament global dins el grup entre 75 i 84 anys i fins a 684 defuncions entre els majors de 85 anys.
