“Per primer cop a la història, Barcelona posa límits als creuers”. És una afirmació de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, del 17 de juliol, el dia que l’Ajuntament i el Port de la ciutat van signar un protocol per reduir les terminals de creuers de 7 a 5. Barcelona afronta aquesta reducció des d’una posició líder a Europa i sisena al món en moviments de passatgers, que no han parat de créixer fins als 3,6 milions del 2024, i que pugen un 15,7% en el que portem d'any. Per davant de Barcelona hi ha els ports del Carib i, just per darrere, Civitavecchia (Roma). El professor Daniel Imbert-Bouchard creu que Barcelona “no pot créixer indefinidament”, però calcula que els efectes de la reducció de terminals no es notaran de manera immediata.
El 2024, Barcelona es va situar com a sisè port de creuers del món amb 3.655.981 moviments de passatgers, segons dades del Port que segueixen l’estàndard internacional. Es tracta d’un creixement del 2,4% respecte l’any anterior, per sota dels principals ports d’Europa.
A nivell mundial, per davant de Barcelona situen els cinc ports del Carib. El port de Miami, a Florida (EUA), és el més transitat del món pel que fa a creueristes, segons la mateixa institució ha confirmat a l'ACN, amb 8,2 milions entre l'octubre del 2023 i el setembre del 2024. De fet, el port fa servir el lema 'Cruise Capital of the World' ('la capital mundial dels creuers') i va sumar un 12,8% més d'afluència que en el mateix període de l'any anterior. El port Cañaveral, al cap Cañaveral, també a Florida, és el segon del món, amb 7,6 milions d'usuaris (+11,8%), per davant del de Nassau (Bahames), amb 5,6 milions el 2024 (+26% respecte al 2023) i del de Cozumel (Mèxic), que en va sumar 4,6 milions l'any passat (+13%). El d'Everglades, també a Florida (EUA) ocupa el cinquè lloc mundial (4 milions).
El Port de Barcelona és, així, el sisè del món en tràfic de passatgers de creuers i el líder a escala europea. Es posiciona per davant de Civitavecchia i de Southampton que, amb 3 milions de passatgers l'any passat (+15,4% anual), lidera el nord del continent. Marsella, a la Costa Blava francesa, és quarta amb 2,4 milions (-5,6%), i Palma, cinquena (1,8 milions, -3%). El conjunt dels ports de les Illes Balears sumen dos milions i mig de creueristes, per sota dels 3,2 milions de la suma de ports de les Illes Canàries.
Els ports de Nàpols (1,7 milions), el Pireu, a Atenes (gairebé 1,7 milions), Gènova (1,5 milions), Santorini (1,35 milions) i Hamburg (1,3 milions) completen el 'top 10' europeu. Mykonos (1,29 milions) i Kiel (1,2 milions) tanquen la llista dels ports que van superar el milió de creueristes l'any passat. En conjunt, una quarantena de ciutats van rebre més de mig milió de passatgers, segons dades oficials de cada autoritat i de l'associació de ports creueristes mediterranis MedCruise, que situa també Barcelona –un dels seus ports associats– en primer lloc del rànquing amb 3,6 milions de passatgers, en la línia de les dades que proporciona el Port.
Daniel Imbert-Bouchard, professor del CETT Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy, un centre adscrit a la UB, ha explicat a l'ACN que el fet que la ciutat tingui una "estratègia pròpia i natural" pel que fa al turisme que també està "orientada al Mediterrani" és un altre dels factors. El fet d'estar "ben connectada" amb l'aeroport i també mitjançant altres xarxes de comunicació amb la resta de l'Estat i del continent són "un atractiu potent", així com la infraestructura que s'ha creat els últims anys al voltant dels creuers. A més, el doctor en Geografia i llicenciat en Turisme del CETT destaca que el port està molt més a prop de la ciutat que en el cas d'altres capitals, com ara Roma i Atenes.
Per la seva banda, el director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), Alfredo Serrano, destaca l'atractiu turístic de la capital catalana i la bona connectivitat aèria amb els Estats Units. "Es produeix una relació simbiòtica. Els creuers van començar a anar a Barcelona, això va millorar la connectivitat amb Nord-Amèrica, la qual cosa ha fet que vinguessin més americans i les aerolínies a obrir més i més rutes", explica en declaracions a l'ACN. A més, Serrano pronostica que amb la futura ampliació de l'aeroport del Prat es podria repetir el fenomen amb l'Orient Mitjà.
Ritme de creixement inferior el 2024
L'any passat, però, la infraestructura va registrar un ritme de creixement inferior respecte tant als cinc ports americans que té per davant, com del seu principal perseguidor a Europa: Civitavecchia, el port més proper a la ciutat de Roma. La instal·lació italiana ha estat la segona els últims anys, sumant 3,45 milions de passatgers l'any passat, a un ritme de creixement anual superior a Barcelona (4,3%). Alguns mitjans locals italians s'han fet ressò de l'anunci de reducció de terminals a la capital catalana i apunten que això pot col·locar Civitavecchia com a líder del sector a escala europea en el futur.
De fet, el director de CLIA apunta el port italià com el principal competidor de Barcelona. "Evidentment, Roma també és una ciutat amb enormes atractius turístics", recorda Serrano, tot i que -puntualitza- no té la mateixa connectivitat aèria amb Estats Units que Barcelona.
El ritme de creixement del port barceloní el 2024 també va ser inferior respecte altres ports. Livorno (Itàlia), Heraklion (Grècia) o Warnemünde (Rostock, Alemanya) van registrar increments anuals de més del 25%, mentre que només una desena dels 40 ports principals van tenir menys passatgers que el 2023.
1,7 milions de moviments fins al maig, que es tradueixen en un milió de visitants a la ciutat
Pel que fa al 2025, la infraestructura catalana està creixent de manera molt més destacable que l'any passat, amb un 15,7% més de moviments de passatgers de creuers durant els primers sis mesos de l'any, i ja en suma 1,7 milions. Aquestes xifres, però, segons el Port, "no reflecteixen la xifra real de creueristes que arriben a la ciutat", que la situen en 1.002.077 visitants en el mateix període, un 12,96% anual més. Aquesta última dada surt d'un nou sistema de càlcul del Port de Barcelona amb Turisme de Barcelona, que "homogeneïtza" els registres, segons van explicar el mes de juny.
El creixement d'aquest any, tot i ser destacable, no arriba als nivells del conjunt de les Illes Balears (+29% fins l'abril), dels de la província de Las Palmas (+63,1% fins al març) o dels de la província de Santa Cruz de Tenerife (+34,9% fins al juny). La capital catalana està a nivells de creixement similars a Palma, i inferiors a ports com Arrecife i el de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, a les Canàries.
Possible "millora" de la massificació a Ciutat Vella
El professor Imbert-Bouchard opina que Barcelona "no pot créixer indefinidament" en aquest sector, però calcula que els efectes de l'acord Ajuntament-Port no es notaran de manera immediata. I, de fet, creu que no necessàriament portarà a una reducció de passatgers, ja que "pot ser efectiva" però també pot portar "creuers més grans a la llarga, que tindran més capacitat" i així pot ser que es compensi la reducció del nombre d'embarcacions.
Això no obstant, valora de manera positiva que es vulgui apostar per ser port base, ja que pot ser que hi hagi "una certa millora quant a la possible massificació" donada pel desembarcament de molts creueristes en poc temps que transiten sobretot per Ciutat Vella. A més, en l'àmbit econòmic, "hi ha un retorn més positiu" al fet que els turistes s'hi quedin més dies. L'expert del CETT estima en 230 euros la despesa dels qui surten o arriben a Barcelona, i en 70 euros dels qui estan en trànsit –un màxim de 12 hores–.
Així, segons ell, "el consistori el que busca és aplicar un model de fiscalitat més elevat per aquell tipus de creuer que sigui d'escala, que no pas de port base". També, creu, la intervenció de l'administració municipal busca un impacte positiu "mediambiental", que vindrà acompanyat de les navilieres que estan "apostant per les energies renovables". Segons ell, hi ha una feina de pedagogia cap a les operadores perquè "entenguin que el model d'escala no és el més sostenible".
L’acord entre el Port i l’Ajuntament preveu enderrocar tres terminals i construir-ne una de nova amb capacitat per atendre 7.000 passatgers a la vegada. Es calcula que la mesura disminuirà un 16% la capacitat màxima de la infraestructura dedicada a creuers, passant de 37.000 a 31.000 passatgers màxims al dia.
Durant la presentació de l'acord, el president del Port, José Alberto Carbonell, va posar en valor que la nova terminal donarà prioritat "a creuers que siguin de port base i vaixells petits" perquè un dels principals objectius de la nova estratègia és apostar "per la qualitat en lloc de la quantitat". El 2024, gairebé la meitat dels passatgers a Barcelona (44%) van ser en trànsit –és a dir, fent escala, però no començant ni acabant el viatge a la ciutat– mentre que la resta van engegar o posar punt final al seu viatge a la capital catalana com a port base. El pes d'una opció i l'altra roman estable els últims 20 anys.
En un port base, les terminals estan més equipades ja que s'ha de destinar més espai als controls de seguretat, a la facturació d'equipatge o als controls de seguretat. "Per tot això cal una terminal. Per això, cal seguir construint o permetre o facilitar que es construeixin bones terminals i protegir la connectivitat aèria", subratlla el director de CLIA, Alfredo Serrano, en declaracions a l'ACN.
El director de la patronal explica que la decisió més important per a un naviliera és decidir on instal·la el seu port base. "Evidentment, ha de ser un lloc on els clients volen anar, hi siguin ben rebuts, on les coses funcionen bé... i el que menys busca o el que els pot fer fugir és que hi hagi incertesa de qualsevol tipus", detalla només uns dies després de l'anunci de Collboni, tot i que Serrano afirma que parla "en general".
Stop Creuers dubta sobre la reducció del nombre de turistes
La plataforma Stop Creuers ha criticat l'acord entre l'Ajuntament i el Port, ja que creuen que no reduirà el nombre de creueristes a la ciutat i seguirà tenint un impacte econòmic i ecològic negatiu per a la capital catalana. A més, l'entitat diu que prioritzar els vaixells de post base és prioritzar els avantatges econòmics, però creuen que són els que més agreugen els impactes socials i ambientals, ja que més pernoctacions provoquen més tensió en el mercat de l'habitatge, i més vols suposen més contaminació de l'aire i més emissions de CO₂.
El director de la patronal ha insistit en oferir la col·laboració del sector amb les autoritats perquè els indiquin per on han de transcórrer els fluxos de creueristes quan visiten la ciutat. D'altra banda, Serrano reivindica les mesures que des del punt de vista ambiental impulsen les navilieres com per exemple dotar de plantes potabilitzadores d'aigua als vaixells fins al punt de ser autosuficients o l'electrificació dels molls, entre d'altres.
