Barcelona rehabilitarà i renovarà 22 km de canonades fins al 2027

L'actuació suposa una inversió de 40,6 MEUR i pretén millorar la capacitat hidràulica i evitar males olors

17 d'octubre de 2025 a les 13:48h

L’Ajuntament de Barcelona, en el marc d’execució del Pla Endreça, renovarà i rehabilitarà 22 quilòmetres de clavegueram entre aquest 2025 i el 2027. Es tracta de rehabilitar 13 quilòmetres de clavegueres i de fer 9 quilòmetres de xarxa nova. En total la inversió és de 40,6 milions d’euros que permetran millorar el funcionament del clavegueram, ampliar la vida útil de la infraestructura i millorar les condicions ambientals dels espais de la superfície.

Aquestes actuacions fan que la xarxa funcioni de manera òptima i permeten que es pugui renovar xarxa malmesa per facilitar-ne també el manteniment. En total s’actuarà en 201 punts als 10 districtes de la ciutat, 50 actuacions aquest 2025, 121 el 2026 i 30 més el 2027.

 

Actuacions de renovació del clavegueram realitzades el 2025

Pel que fa a les actuacions de 2025, són 30 obres de rehabilitació en 15 barris, 7 dels quals ja tenen finalitzades les obres, Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina del Prat Vermell, les Corts, la Bonanova, les Tres Torres i Torre Baró. En 8 barris més les actuacions estan en marxa o a punt d’iniciar-se, el Raval, el Gòtic, Sant Pere, Sant Caterina i la Ribera, la Vila de Gràcia, el Guinardó, Horta i Porta.

Enguany també s’estan executant 20 actuacions d’obra nova de clavegueram, que consisteixen a substituir trams antics o de diàmetres petits per trams nous i amb més capacitat hidràulica. Aquests nous trams es realitzen en 12 barris, 3 amb les actuacions finalitzades, les Corts, el Guinardó i el Congrés i els Indians, i 9 barris que tenen les obres en execució, el Raval, la Nova Esquerra de l’Eixample, el Poble-sec, Sant Gervasi – Bonanova, el Coll, el Besòs i el Maresme, Provençals del Poblenou i la Verneda i la Pau.

Les actuacions de millora i rehabilitació permeten:

  • Prevenir obstruccions i facilitar el manteniment de la xarxa.
  • Evitar males olors en superfície i millorar la qualitat ambiental dels barris.
  • Prevenir enfonsaments a la via pública.
  • Facilitar les tasques de manteniment dels claveguerons privats.
  • Ampliar la vida útil del clavegueram i fer una infraestructura sostenible reduint la petjada de carboni.
Mapa d'actuacions al clavegueram de Barcelona

 

La xarxa de clavegueram de Barcelona

La xarxa de clavegueram de la ciutat té un total de 1.985 quilòmetres i és un sistema unitari, és a dir, recull les aigües residuals domèstiques i, en episodis de pluja, capta les aigües pluvials a través dels embornals. El sistema de clavegueram inclou també la xarxa mallada de col·lectors, pous, cambres, i els dipòsits de regulació d’aigües pluvials, que són elements que retenen l’aigua de pluja en episodis intensos i l’alliberen a poc a poc posteriorment.

Aquests dipòsits tenen una doble funció:

  • Antiinundació, que permet regular el cabal d’aigua durant episodis de pluja i així evitar desbordament del clavegueram cap a la superfície i així disminuir el risc d’inundacions.
  • Anticontaminació, reduir l’abocament d’aigua comporta també la retenció dels residus que arrossega i així no acaben al mar. Per tant, esdevé també una infraestructura de protecció ambiental i millora de la qualitat ambiental de les platges.

Actualment, la ciutat compta amb 15 dipòsits de retenció d’aigua de pluja, amb un volum nominal de 447.020 m³. A més, el consistori ha aprovat el Pla Especial Urbanístic que permet fer la reserva de sòl per a la construcció de 29 dipòsits més i així arribar a una capacitat de retenció de més d’un milió de metres cúbics. I a banda d’aquesta reserva de sòl, hi ha tres dipòsits amb un planejament propi. El de rambla Prim, actualment en execució i vinculat a la transformació de l’àmbit de la Sagrera. El de Bac de Roda, en projecte i vinculat a la reforma del passeig de la Mar Bella i, finalment, el del carrer de Motors, en estudi i vinculat al planejament del barri de la Marina.

L’ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials de la ciutat és una mesura del Pla Clima per fer de Barcelona una ciutat més resilient davant els efectes negatius del canvi climàtic. A través del Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona, s’estan executant obres prioritàries i de gran envergadura encaminades a assolir els objectius de seguretat i protecció ambiental. Ara mateix, s’estan duent a terme tres actuacions essencials per complir aquest objectiu:

  • Construcció del dipòsit de Prim, en el marc de la gran transformació urbanística dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu, vinculada a la futura estació intermodal de la Sagrera. Amb una capacitat de 94.000 m³ d’aigua, serà el segon més gran de la ciutat i té per objectiu, conjuntament amb el dipòsit de retenció d’aigües pluvials del carrer de Taulat, resoldre la insuficiència hidràulica d’aquest àmbit i evitar, alhora, l’abocament d’aigua i residus arrossegats al mar en episodis de pluja. Aquest dipòsit suposa una inversió de més de 50 milions d’euros.
  • També s’està executant la tercera i última fase de les obres d’ampliació de l’eix drenant del carrer de Vila i Vilà, per poder incrementar la capacitat hidràulica de la xarxa durant els episodis de pluja significatius i mitigar els problemes d’inundacions que es produeixen a la part baixa de Ciutat Vella i del barri del Poble-sec, preservar la seguretat de la ciutadania i donar continuïtat als trams ja executats. Aquesta fase, que es desenvolupa entre el carrer Palaudàries i la plaça Bella Dorita, compta amb una inversió de 18,85 milions d’euros i connectarà les fases executades a l’avinguda del Paral·lel, finalitzada l’any 2015, i al carrer Vila i Vilà (tram c. Carrera – c. Palaudàries), finalitzada l’any 2020.

En projecte la segona fase del desdoblament del col·lector de la Diagonal, en el tram entre el carrer Girona i fins a Francesc Macià. La primera fase de l’obra es va realitzar entre el novembre de 2020 i l’abril del 2022 amb una inversió de 7,7 milions d’euros.

Es tracta, per tant, de desplegar infraestructura de resiliència urbana orientada a reduir la vulnerabilitat del medi urbà i protegir les persones, els béns i el medi ambient. Un compromís de ciutat, recollit al Pla Clima, per poder donar resposta als reptes de futur derivats de la crisi climàtica.

 

Vigilància centralitzada

Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) compta amb un centre de control a través del qual es realitza un seguiment centralitzat dels diferents àmbits del cicle de l’aigua de la ciutat: el clavegueram, l’aprofitament d’aigües subterrànies, les platges, les fonts i el sistema d’alerta del Parc Fluvial del Besòs.

 

Centre de control de Barcelona Cicle de l’Aigua

El sistema de telecontrol rep informació en temps real sobre el funcionament de les diferents instal·lacions i serveis i permet actuar de manera immediata anticipant-se als possibles problemes, i garantir una gestió més eficient dels serveis i recursos.

Des del centre de control es gestionen els dipòsits pluvials telecontrolats, els sensors de pluja (pluviòmetres), els més de 200 sensors de nivell d’aigua (limnímetres), 400 actuadors (estacions de bombament, comportes...) i més de 2.000 sensors telesupervisats (sensors de gasos, boies de nivell, etc.).

També es controlen les 22 càmeres de visualització instal·lades a l’interior dels dipòsits per fer seguiment de l’operativa i preveure possibles abocaments del sistema de sanejament a platges i a punts crítics en cas d’inundació.

El centre de control de BCASA també té com a funció preveure i informar de situacions d’alerta o emergència relacionades amb el cicle de l’aigua que poden implicar l’activació de protocols d’avís i protecció cap a la ciutadania.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit