L’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sant Gervasi viurà aquest 2026 una de les intervencions patrimonials més rellevants dels darrers anys a Barcelona. L’objectiu és clar: recuperar l’aspecte original de l’edicle construït el 1931 i restaurar la marquesina perimetral de vidre que va ser retirada a mitjans del segle XX.
Les obres, ja en marxa, s’allargaran fins a finals d’any i suposaran una transformació profunda de la imatge de l’estació situada a la plaça de Molina. Amb un pressupost de prop de 670.000 euros, el projecte combina restauració patrimonial i millora estructural per adaptar l’espai als estàndards actuals sense perdre’n l’essència històrica.
Un edifici gairebé centenari que torna als seus orígens
L’edicle de Sant Gervasi es va inaugurar el 1931, en un moment en què el ferrocarril suburbà començava a consolidar-se com una infraestructura clau per a la mobilitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’estructura, concebuda amb una marquesina de vidre perimetral, donava una imatge moderna i funcional a l’estació. Amb el pas del temps, però, diverses reformes i intervencions van anar alterant el disseny original. L’element més significatiu es va perdre el 1960, quan es va retirar la marquesina de vidre, modificant de manera substancial la volumetria i l’estètica de l’edifici. Ara, gairebé set dècades després, el projecte de rehabilitació busca revertir parcialment aquella transformació i recuperar la lectura arquitectònica original de l’estació.
Restauració integral: més enllà de la imatge
La intervenció no es limita a una restauració estètica. Les obres inclouen una rehabilitació integral de l’estructura, amb especial atenció a la façana i a la coberta. Un dels problemes principals detectats és la presència de filtracions d’aigua a la coberta, que han anat afectant la conservació de l’edifici. La reforma preveu eliminar aquestes deficiències i reforçar l’estabilitat estructural de tot el conjunt. A més, es renovaran els sistemes d’envidrament amb solucions modernes que permetran millorar la seguretat i la durabilitat de la nova marquesina, sense renunciar a la fidelitat estètica del disseny original. L’objectiu és combinar patrimoni i funcionalitat, assegurant que l’estació no només recuperi la seva imatge històrica, sinó que també respongui a les necessitats del segle XXI.
La plaça de Molina, testimoni del canvi urbà
L’estació de Sant Gervasi no es pot entendre sense el seu entorn immediat: la plaça de Molina, un espai que ha viscut una evolució constant i profunda al llarg del segle XX i dels primers anys del segle XXI. Aquest punt neuràlgic del barri ha anat transformant-se al ritme dels canvis de la ciutat, adaptant-se a noves necessitats de mobilitat, a l’augment del trànsit de passatgers i a la redefinició dels espais públics urbans.
La infraestructura ferroviària ha estat un element clau en la configuració d’aquest entorn, actuant com a eix vertebrador que ha connectat Sant Gervasi amb altres punts de Barcelona i que, al mateix temps, ha contribuït de manera decisiva al seu creixement residencial i comercial. La presència de l’estació ha influït en la densificació del teixit urbà, en l’aparició de nous serveis i en la consolidació d’un barri amb una forta activitat quotidiana.
En aquest context de transformació contínua, la recuperació de la marquesina original de 1931 adquireix un valor simbòlic i patrimonial destacat. No es tracta només de restaurar un element arquitectònic, sinó de restituir una part del paisatge històric de la zona, que amb el pas del temps havia quedat parcialment desdibuixat per les reformes successives. Aquesta intervenció permet reconnectar el present amb la memòria urbana del lloc, oferint una nova lectura de la plaça de Molina i del seu paper dins la història recent de la ciutat.
Un projecte amb voluntat patrimonial
Des del Govern, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat el valor simbòlic d’aquesta intervenció, subratllant que es tracta d’un element que “ens explica com vivien i quins usos feien els catalans en aquell moment”. Paneque ha remarcat que, tot i tractar-se d’una actuació “petita” en comparació amb grans projectes d’infraestructura, el seu impacte és significatiu en termes de memòria col·lectiva i qualitat urbana.
En aquesta mateixa línia, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Carles Ruiz, ha defensat la importància de preservar i divulgar el patrimoni ferroviari com a part de la identitat del país. Segons Ruiz, aquestes actuacions permeten “reivindicar el nostre patrimoni històric” i posar en valor infraestructures que formen part de la vida quotidiana de milers de persones.
Arquitectura ferroviària i memòria urbana
La recuperació de la marquesina de Sant Gervasi s’inscriu en una tendència més àmplia de revalorització del patrimoni ferroviari a Catalunya i a Europa. Les estacions històriques, sovint transformades per les necessitats funcionals del transport modern, estan sent progressivament objecte de restauracions que busquen recuperar-ne els elements originals. Aquest tipus d’intervencions no només tenen un valor arquitectònic, sinó també social. Les estacions són espais de pas, però també espais de memòria col·lectiva: llocs per on han passat generacions de viatgers, treballadors i veïns. En el cas de Sant Gervasi, la recuperació de la imatge de 1931 permet reconnectar el present amb una etapa clau del desenvolupament urbà de Barcelona.
El repte de restaurar sense congelar el temps
Un dels debats habituals en aquest tipus de projectes és fins a quin punt cal restaurar fidelment el passat o adaptar-lo a les necessitats actuals. En aquest cas, la intervenció opta per una fórmula intermèdia: recuperar l’essència estètica de l’edicle original, però incorporant materials i sistemes constructius moderns que garanteixin seguretat, durabilitat i eficiència. Els nous envidraments amb sistemes de subjecció actualitzats són un exemple d’aquest equilibri entre història i modernitat. La idea no és recrear una peça museística, sinó mantenir viva una infraestructura en ús.
Una obra que mira al passat per projectar el futur
Les obres de Sant Gervasi s’emmarquen en una estratègia més àmplia de recuperació del patrimoni urbà i ferroviari. En els darrers anys, diverses estacions de la xarxa han estat objecte de millores que combinen rehabilitació arquitectònica i actualització funcional. Aquest tipus d’actuacions responen a una idea de ciutat on la modernització no implica necessàriament la desaparició del passat, sinó la seva integració. En aquest sentit, la restauració de la marquesina del 1931 és també una declaració d’intencions: el patrimoni no és estàtic, sinó que pot conviure amb la vida quotidiana.
Un final d’any amb retorn simbòlic
Si els terminis es compleixen, a finals del 2026 l’estació de Sant Gervasi tornarà a mostrar una imatge molt més propera a la que tenia fa gairebé un segle. Un retorn que no serà complet, però sí significatiu. La recuperació de la marquesina de vidre i la rehabilitació de l’edicle permetran redescobrir un fragment de la història urbana de Barcelona que havia quedat parcialment esborrat.
