L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina de Canvi Climàtic, impulsa una prova pilot per avaluar diverses propostes de revestiment de cobertes amb l’objectiu de reduir l’escalfament d’edificis i, per tant, millorar l’adaptació i resiliència de la ciutat als efectes del canvi climàtic. La iniciativa s’emmarca en el Pla Calor, concretament en l’estratègia d’impulsar mesures que permetin reduir l’efecte illa de calor urbana i millorar el confort tèrmic.
S’efectuaran estudis de diversa índole basant-se en la capacitat dels materials tant de reflectir la llum del sol (reflectància solar) de manera que no arribi a transformar-se en calor, com d’alliberar la calor absorbida en forma de radiació (emissivitat tèrmica). Quan aquests dos paràmetres són elevats, el material no només redueix l’entrada de calor a l’interior dels edificis i, per tant, la necessitat de refrigeració, sinó que també contribueix a disminuir l’acumulació de calor a l’espai urbà, ajudant a combatre l’efecte illa de calor urbana.
Eficiència energètica sense renunciar a l’estètica tradicional
El primer estudi es durà a terme en una coberta d’uns 150 metres quadrats de superfície de l’Institut Escola Tres Fonts, al districte de les Corts, durant tot el període estival. S’hi avaluaran tres propostes de revestiment: pintura blanca, pintura de color terracota que actuarà com a control, i pintura de color terracota amb pigments reflectants.
Si bé la pintura blanca sol tenir una reflectància solar més elevada, la tercera opció permetria mantenir l’aparença cromàtica d’una coberta tradicional i, gràcies als pigments reflectants, conferiria a la superfície més capacitat de reflectir la radiació solar, especialment de l’espectre de l’infraroig proper (responsable, en gran part, de l’escalfament de les superfícies). D’aquesta manera es podria mantenir el comportament tèrmic dels edificis sense alterar-ne la imatge de conjunt, combinant eficiència climàtica i integració urbana.
Avaluació del consum energètic en entorns controlats
Paral·lelament, a Vibrantz Technologies —l’empresa que fabrica els pigments—, s’efectuarà un estudi per mesurar amb més precisió l’impacte de dos d’aquests recobriments sobre la demanda energètica dels edificis. Per això es pintaran dues casetes de terrat idèntiques: una amb pintura de color terracota convencional i l’altra amb pintura de terracota amb pigments reflectants. Totes dues disposaran de sistemes d’aire condicionat configurats per mantenir una temperatura interior màxima de 27 °C. Això permetrà comparar el consum energètic de cada espai i determinar fins a quin punt els pigments reflectants contribueixen a reduir l’energia necessària per refrigerar l’edifici sense modificar-ne l’aspecte exterior.
L’estudi avaluarà també el refredament radiatiu en una petita superfície de la coberta. Es tracta d’un procés passiu pel qual una superfície dissipa la calor acumulada emetent radiació electromagnètica, principalment en forma d’infraroig. Aquest mecanisme físic és especialment efectiu quan aquesta radiació s’emet en un rang de longituds d’ona en què l’atmosfera és relativament transparent —l’anomenada “finestra atmosfèrica”—, fet que permet que la calor s’escapi cap a l’espai exterior sense ser retinguda per l’aire.
A diferència d’una coberta reflectant convencional, que principalment redueix l’escalfament perquè rebota la llum del sol, el refredament radiatiu pot arribar a refredar la superfície fins a valors propers o fins i tot inferiors a la temperatura ambient en condicions favorables, fet que la converteix en una opció prometedora per reduir la demanda de refrigeració dels edificis i reforçar les estratègies urbanes d’adaptació al canvi climàtic. Ara bé, el seu rendiment pot variar per factors com la humitat, la nuvolositat, l’exposició al cel i la correcta integració del sistema a l’edifici.
Avaluacions contínues i puntuals per orientar futures actuacions urbanes
Les tres proves comptaran amb un sistema de monitoratge continu que permetrà registrar de manera constant l’evolució de diferents variables: temperatura ambiental, temperatura de superfície, humitat relativa ambiental, irradiància solar i, en el cas de les casetes, també el consum elèctric.
Aquest seguiment es complementarà amb campanyes puntuals de mesura, amb l’objectiu d’obtenir dades addicionals i contrastar els resultats registrats en continu, incorporant paràmetres complementaris que permetin una anàlisi més completa del comportament tèrmic de les diferents propostes sotmeses a estudi. D’aquesta manera, es disposarà d’una base de dades més robusta per avaluar amb precisió l’eficàcia de cada tecnologia i la possibilitat d’aplicar aquestes solucions en l’àmbit urbà.