L’Ajuntament de Barcelona ha signat avui el conveni del protocol “No Callem” amb les principals sales, festivals i espais d’oci nocturn privat de la ciutat per prevenir l’assetjament sexual i les agressions sexistes en aquests espais. El consistori va posar en marxa aquest protocol l’any 2018 i avui, després de l’aturada de l’oci nocturn a causa de la crisi sanitària, el torna a reactivar amb millores i noves incorporacions.
Segons l’enquesta sobre les violències sexuals a Catalunya, l’any 2019 el 33,4% de les violències patides per les dones es produïen a l’espai públic. Per evitar i reduir aquestes agressions, i comptant amb la corresponsabilitat de l’empresariat de l’oci nocturn, l’Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició de les sales, festivals i espais eines formatives i comunicatives per garantir que aquests establiments disposin d’un personal de sala sensibilitzat i format sobre què és i com actuar davant d’un assetjament o agressió sexual.
El consistori ha volgut aprofitar aquesta nova reactivació del protocol per fer un salt endavant en el servei ampliant la tipologia d’espais. Si fins ara s’adreçava a locals de la ciutat amb programació musical nocturna i a festivals, ara també s’incorporen, de manera pilot, nous equipaments com centres cívics. Amb la signatura d’avui ja són un total de 39 espais de la ciutat adherits al “No Callem”:
25 sales, algunes de les més emblemàtiques com Razzmatazz, Sidecar, Sala Apolo, Luz de Gas, Arena o Plataforma.
8 festivals de música com el Primavera Sound, el Sónar o el Cruïlla.
6 equipaments diversos com el Palau Sant Jordi, l’Estadi Olímpic, el Poble Espanyol, el Parc del Fòrum o el Centre Cultural Albareda.
El conveni que avui s’ha signat comporta millores en l’assessorament i en la formació dels responsables d’aplicar el protocol i del personal que treballa als espais. Aquesta formació, impartida per l’Ajuntament de Barcelona, inclou les accions de prevenció i les instruccions de detecció i atenció, i serveix per explicar què és una agressió, com s’ha d’atendre les víctimes i de quina manera es pot detectar un agressor, i també a exposar quines són les derivacions que cal fer, segons la voluntat de la persona agredida i el grau de l’agressió. Enguany, com a novetat, es realitzaran sessions presencials d’aprofundiment formatiu al personal dels espais adherits.
D’altra banda, es millora la coordinació entre els espais i el consistori, és a dir, l’Ajuntament durà a terme un seguiment més exhaustiu de les mesures de prevenció del sexisme i de les violències masclistes i LGTBIfòbiques en els espais adherits. D’aquesta manera, s’incrementa el nombre de visites de seguiment a les sales i festivals per donar suport i orientació a les persones responsables i al seu personal per a l’aplicació correcta del protocol, tant en la revisió física dels espais com especialment pel que fa a l’atenció de casos de violació i abús, assetjament sexual o per raó de sexe, orientació sexual o expressió de gènere.
En aquest sentit, també s’ha acordat millorar el seguiment i la coordinació dels casos, especialment dels més greus. Això comporta revisar i comprovar la informació dels casos que es denunciïn a través de les xarxes socials i que impliquin espais adherits; atendre les trucades de les víctimes per informar-les i assessorar-les; recollir setmanalment les dades dels casos reportats per les sales i festivals; i el compromís dels espais d’informar a l’Ajuntament de Barcelona en un termini màxim de 36 hores, dels casos succeïts, especialment dels greus.
Més enllà d’aquestes instruccions i formació, les sales i els festivals que participen en aquest protocol adopten el compromís amb un seguit d’accions de prevenció, entre les quals se’n destaquen mesures específiques al control d’accés a la sala com són evitar usar criteris discriminatoris o sexistes d’accés a la sala, per exemple, preus diferenciats segons el sexe o bonificacions de begudes només per a les noies. També, limitar l’accés a la sala a les persones que s’observi que tenen actituds i comportaments assetjadors o irrespectuosos ja fora del local.
A més, cada local haurà d’avaluar de les seves zones fosques, amagades o que facilitin la vulnerabilitat de les usuaris i prioritzar la seva vigilància. També s’evitarà desenvolupar activitats que fomentin la desigualtat de gènere, per exemple, establint codis de vestimenta obligatoris diferenciats per raó de sexe, o mostrin falta de respecte a les persones per raó de gènere o diversitat sexual.
