L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous l’estratègia per “recuperar l’orgull” del districte de Ciutat Vella durant la pròxima dècada. El document estratègic del Pacte per Ciutat Vella 2025-2035 fixa un conjunt de mesures per transformar el districte amb actuacions en habitatge, espai públic, economia i cohesió social.
Entre les principals línies d’acció destaca l’elaboració d’un pla de rehabilitació que permeti renovar almenys el 10% del parc d’habitatges abans del 2035. Segons estimen fonts municipals, això podria suposar la rehabilitació d’uns 4.000 habitatges en un districte on una gran part dels edificis superen el segle d’antiguitat.
El document també preveu impulsar un pla d’acció integral social i sanitari que abordi de manera transversal problemàtiques com la pobresa infantil, la soledat no desitjada, el sensellarisme, la salut mental i les addiccions.
Un pla amb participació de més de 230 entitats
La presentació formal del pacte suposa un punt i seguit en el procés iniciat l’any 2024 per definir el futur del districte. El juliol d’aquell any es va celebrar la primera trobada del pacte, que va donar pas a una fase de diagnosi i identificació de reptes.
Durant l’últim any, el consistori ha treballat amb entitats i amb el Consell Assessor per concretar accions. Més de 230 entitats han participat en el procés de debat per dissenyar l’estratègia.
El document final recull 187 accions estructurades en quatre eixos: persones, espai públic, economia i vincle. Segons el text, el pla d’acció del pacte és “el full de ruta compartit que ha de permetre fer de Ciutat Vella un territori habitable i inclusiu”.
Rehabilitar un parc d’habitatge molt envellit
La rehabilitació del parc immobiliari és una de les prioritats del pla. Segons dades municipals, el 54% dels edificis de Ciutat Vella daten d’abans del 1900, mentre que un 36,4% es van construir entre el 1900 i el 1940.
Per abordar aquesta situació, el consistori està elaborant una diagnosi amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per monitorar l’estat real dels edificis, creuar aquestes dades amb els recursos disponibles i determinar quants habitatges es poden rehabilitar per millorar la seguretat, l’habitabilitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica.
El programa de rehabilitació es coordinarà des de l’empresa pública Foment de Ciutat i es preveu la creació d’una Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella per impulsar aquestes actuacions.
Els habitatges del districte també destaquen per la seva mida reduïda. Un 55,9% tenen menys de 61 metres quadrats, especialment en barris com el Raval.
Malgrat representar només el 6,8% de la població de Barcelona, Ciutat Vella concentra una cinquena part dels habitatges protegits de la ciutat. En aquest sentit, el pla també planteja preservar els 1.870 habitatges de protecció oficial (HPO) que haurien de tornar al mercat lliure el 2030 i ampliar l’oferta d’habitatge assequible.
Pressió turística i retorn d’habitatges al mercat residencial
El document també aborda la pressió turística que suporta el districte. Segons el cens recollit al pla, Ciutat Vella té uns 733 habitatges d’ús turístic, una concentració que incrementa la competència per l’espai residencial.
Per això, el consistori preveu que la no renovació de les llicències prevista per al 2028 permeti que aquests pisos tornin al parc residencial.
El text també reconeix l’impacte del turisme en l’espai públic, amb zones de gran afluència i sobreocupació. En aquest sentit, l’Ajuntament planteja una “nova estratègia de desenvolupament urbà”, revisar el planejament i desplegar plans específics per a espais molt freqüentats, a més de garantir la qualitat de l’espai públic amb una neteja constant.
Un districte amb alta vulnerabilitat social
El pacte també posa el focus en la vulnerabilitat social del districte. Ciutat Vella encapçala el rànquing de districtes amb més persones dormint al carrer.
El pla social i sanitari vol abordar problemàtiques com el sensellarisme, les addiccions, la pobresa infantil i la soledat no desitjada. Segons el document, la taxa de risc de pobresa al districte és del 34,6%, molt per sobre del 19,9% de mitjana a Barcelona.
Tot i ser el districte amb la població més jove i amb l’índex d’envelliment més baix de la ciutat, també és el que presenta un percentatge més alt de persones que pateixen solitud, amb un 32,5%.
Convivència, seguretat i cohesió comunitària
La convivència és un altre dels eixos del pacte. Segons el document, Ciutat Vella registra 73,6 incidents de convivència per cada mil habitants, el doble que la resta de la ciutat.
Davant aquesta situació, el pla aposta per reforçar la mediació i la prevenció i situa la convivència com un element clau. També es planteja potenciar la cultura i l’esport com a eines de cohesió social.
Entre les mesures previstes hi ha un pacte pel civisme al districte, l’ampliació de la xarxa de videovigilància, un major control de la prostitució a la via pública i l’augment de la presència policial.
En l’àmbit comunitari, el document inclou projectes com la rehabilitació integral de Can Seixanta al Raval per convertir-lo en un equipament social i comunitari i la posada en marxa del pla “Ciutat Vella: territori familiar”.
