Segons l'informe 'Trànsit i qualitat de l'aire urbà a l'estat espanyol', Barcelona no disposa d'una estació que mesuri específicament la contaminació generada pel trànsit en un dels seus carrers amb intensitat circulatòria més elevada. Concretament, el dispositiu està situat al carrer Urgell amb avinguda Roma, una zona situada a l'Eixample caracteritzada per una configuració més oberta i amb presència significativa d'espais verds, fet que pot reduir les concentracions contaminants respecte a carrers més concorreguts i estrets.
Situació general a altres municipis
L'entitat Ecologistes en Acció ha analitzat un total de 25 capitals espanyoles i ha detectat que altres grans ciutats com Bilbao, Elx, Granada, Santander o Valladolid comparteixen aquesta problemàtica: els dispositius de mesura no es localitzen als carrers on s'esperaria registrar el màxim nivell de contaminació vinculada al trànsit rodat.
A més, s'ha constatat que localitats com Badajoz, Guadalajara i Logronyo ni tan sols disposen d'estacions específiques per monitoritzar el trànsit; l’únic punt existent està classificat com una «localització de fons», és a dir, un lloc allunyat dels principals focus emissors. En total, segons els activistes mediambientals, 19 ciutats presenten una col·locació inadequada dels equips de vigilància atmosfèrica.
Anomalies tècniques en la instal·lació dels mesuradors
L’estudi també assenyala altres irregularitats relacionades amb la ubicació física dels aparells. Per exemple, alguns estan instal·lats a una altura excessiva respecte del terra —casos detectats a Bilbao i Las Palmas de Gran Canària— o bé estan situats fora del límit reglamentari establert per normativa europea quant a distància mínima des del voral (10 metres), circumstància observada a La Corunya, Alacant, Badajoz, Elx, Logronyo, Madrid, Màlaga, Sant Sebastià, Vigo i Vitòria.
Davant aquest panorama general desfavorable, Ecologistes en Acció identifica com a excepcions positives les estacions ubicades principalment a Gijón, Palma de Mallorca, Pamplona (Iruña), Sevilla, València i Saragossa. Aquestes compleixen majoritàriament els requisits normatius europeus tant pel que fa a la macroimplantació (distribució territorial) com la microimplantació (ubicació concreta dins del carrer).
No obstant això, encara hi ha punts dins aquestes ciutats on caldria revisar la col·locació dels sensors per garantir que almenys el 50% estiguin situats en zones crítiques segons els criteris vigents.
Valoracions finals i demandes d’Ecologistes en Acció
L’informe conclou que únicament una fracció minoritària dels punts analitzats exerceix adequadament la funció representativa respecte a l’exposició real als contaminants atmosfèrics per part de la població urbana. En canvi, un percentatge majoritari mostra una adequació limitada o clarament insuficient d’acord amb els paràmetres fixats per la nova Directriu Europea sobre Qualitat de l’Aire.
Davant aquests resultats alarmants, Ecologistes en Acció exigeix a les autoritats responsables que el procés legislatiu per incorporar aquesta directriu al marc legal estatal finalitzi abans d’un any des d’aquest moment. A més, demanen que cada ciutat compti almenys amb una estació ubicada estratègicament en un punt crític d’elevada contaminació atmosfèrica causada pel trànsit rodat.