El Barcelona Nit Fòrum reivindica la importància de la vida nocturna a les ciutats més enllà de l'oci

El Barcelona Nit Fòrum Internacional ha congregat representants de ciutats com Amsterdam, París, Nova York o Bogotà per abordar la gestió nocturna

29 de setembre de 2026 a les 21:36h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Unes 200 persones procedents de ciutats d’arreu del món han participat aquest dimarts al Barcelona Nit Fòrum Internacional, una jornada celebrada a la Fundació Joan Miró que ha situat la vida nocturna al centre del debat urbà i que ha reivindicat la necessitat d’abordar-la des d’una perspectiva global, que integri activitats, actors i usos diversos com a part essencial de les ciutats del futur.

La nit, cada vegada més central en les polítiques urbanes

Durant la clausura, la comissionada de la Nit de l’Ajuntament, Carmen Zapata, ha defensat el pes creixent d’aquest àmbit en la planificació de les ciutats i ha subratllat que la nit ja no pot entendre’s només com un espai vinculat a l’oci o a la logística.

“La nit està adquirint una nova centralitat en les nostres ciutats”, ha expressat. “Ho fa per molts motius, pels canvis en els hàbits socials i culturals, per les transformacions econòmiques, per l’impacte de la digitalització, però també per una realitat que avui travessa totes les polítiques urbanes: el canvi climàtic”, ha afegit Zapata.

La comissionada ha remarcat també que la nit “és molt més que l’oci nocturn i la logística urbana”. A banda de la cultura, l’activitat econòmica, la mobilitat, la creativitat, la convivència o la vida comunitària, “és també un espai de treball i de cures, un espai que ha d’incorporar plenament la perspectiva de gènere i que ha de ser capaç de donar resposta a la diversitat de persones que habiten, treballen i gaudeixen de la ciutat durant les hores nocturnes”, ha reblat Zapata.

Aliances, dades i experiències compartides entre ciutats

La trobada ha posat igualment l’accent en la necessitat de construir aliances entre administracions, sector privat, agents culturals, entitats veïnals, comunitat científica i ciutadania, amb la idea que els reptes associats a la nit no es poden resoldre des d’una sola perspectiva. En aquest sentit, les sis taules rodones i les diferents xerrades temàtiques han reunit representants de Amsterdam, Cracòvia, Viena, Berlín, Malmö, París, Manchester i Londres, a Europa, així com de Buenos Aires, Nova York, Sidney, Xangai, Santo Domingo i Bogotà.

Els participants han compartit experiències i aprenentatges i han defensat que el coneixement de les dades pot contribuir a fer les ciutats més resilients i millor preparades per afrontar els efectes del canvi climàtic, en un context en què les activitats nocturnes guanyen afluència i pes específic en la vida urbana.

Urbanisme, sostenibilitat i perspectiva de gènere en el debat nocturn

En el debat titulat ‘Protegir la nit: urbanisme, cultura i activitats preexistents’, els ponents han destacat la figura de “l’agent del canvi” com un element clau per garantir que els nous planejaments urbanístics tinguin en compte el descans veïnal i les activitats culturals ja existents, amb l’objectiu de reforçar la convivència; un enfocament que Barcelona ha començat a incorporar en el desenvolupament futur previst a la Fira de Montjuïc.

En una altra taula, ‘Sostenibilitat, clima i nous usos nocturns a l’espai públic’, s’ha reivindicat el disseny d’espais públics més ambiciosos per acollir activitat nocturna; mentre que al debat ‘Seguretat, convivència i perspectiva de gènere en la nit urbana’, s’ha insistit en la corresponsabilitat de tots els actors implicats. Per la seva banda, a ‘La nit que ve: nous usos, economies i col·laboració públic-privada’, s’han assenyalat els canvis culturals i generacionals com a factors que fan necessària la figura de gestors nocturns públics amb coneixement del sector i capacitat per impulsar la cooperació.

Governança i mobilitat en una ciutat de 24 hores

La taula ‘Governança i mediació per a la nit urbana’ ha posat de manifest que, quan la població i els governs locals entenen el valor econòmic i social que genera la nit, canvien també la manera de planificar i d’actuar sobre aquest espai. Finalment, al debat ‘Moure’s a la nit: mobilitat, dades i serveis per a la ciutat 24 hores’, s’ha recordat que en els últims anys ha estat necessari introduir millores en el transport públic durant la franja nocturna per fer compatibles la resta d’activitats que es desenvolupen en aquest període.

Sobre l'autor
Diseño sin título (1)
Laura Castaño Martín
Veure biografia
El més llegit